Vés al contingut

Màrtirs de la Revolució Constitucionalista de 1932

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióMàrtirs de la Revolució Constitucionalista de 1932
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Components
Mário Martins de Almeida (São Manuel, 8 febrer 1901 - São Paulo, 23 maig 1932)
Antônio Américo Camargo de Andrade (São Paulo, 3 desembre 1901 - São Paulo, 23 maig 1932)
Euclides Bueno Miragaia (São José dos Campos, 21 abril 1911 - São Paulo, 23 maig 1932)
Dráusio Marcondes de Sousa (São Paulo, 22 setembre 1917 - São Paulo, 28 maig 1932) Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup d'humans Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Part deRevolució Constitucionalista de 1932 Modifica el valor a Wikidata

Els màrtirs de la Revolució Constitucionalista de 1932 foren quatre víctimes mortals de la manifestació que va tenir lloc el 23 de maig de 1932 a São Paulo contra les polítiques del President del Brasil, Getúlio Vargas. Els seus noms eren Mário Martins de Almeida, Euclides Miragaia, Dráusio Marcondes de Sousa i Antônio Américo Camargo de Andrade. La seva mort va esperonar el moviment constitucionalista, opositor de Vargas, que setmanes després va dur l'estat paulista a agafar les armes en la Revolució Constitucionalista.[1][2]

Antecedents

[modifica]

A inicis del segle xx, els estats de São Paulo i Minas Gerais -motors econòmics del Brasil - van pactar repartir-se per torns la presidència del país, el que es va conèixer com la política del cafè amb llet.[3] L'acord va mantenir-se durant les tres primeres dècades d'aquell segle, fins al cop d'estat de 1930, el nomenament de Getúlio Vargas com a cap del govern provisional, la derogació de la Constitució i la clausura del Congrés Nacional.[4]

L'era Vargas va destacar per un ferri control sobre les polítiques regionals i els estats van veure com se'ls retallava en gran manera l'autonomia política. La situació va agreujar-se principalment a São Paulo, el principal damnificat per la pèrdua de poder. Des de gener de 1932, s'hi van celebrar grans manifestacions contràries a Vargas, com la que va succeir el 25 de gener, amb uns cent mil assistents.[5][6]

Els fets

[modifica]
Manifestació del 23 de maig.
Seu del PPP. La finestra des d'on es va produir l'atac està marcada amb una creu.

Una nova manifestació va ser convocada a São Paulo el 23 de maig. En aquesta ocasió, els participants van dirigir-se a la seu del Partit Popular Paulista, el principal valedor a l'estat de les polítiques recentralitzadores de Vargas. Els partidaris del PPP van defensar l'edifici disparant amb armes de foc i llençant explosius des d'una finestra.

Tres dels manifestants, Martins, Miragaia i Camargo, van morir balejats allà mateix, mentre que l'adolescent Dráusio Marcondes va fer-ho cinc dies després, a l'hospital. Un cinquè ferit, Orlando de Oliveira Alvarenga, va sobreviure fins al mes d'agost.[1][7]

Cartell cridant a allistar-se a l'MMDC.

L'endemà, el succés va rebre una gran cobertura per part dels mitjans locals[8] i es va crear un moviment semiclandestí que va ser batejat MMDC, emprant les inicials de Martins, Miragaia, Dráusio i Camargo. El seu objectiu era aglutinar el màxim de suport polític, sindical i civil, i preparar un pla que dugués a l'enderrocament del dictador.[9][10] Quan el 9 de juliol va esclatar la Revolució Constitucionalista, l'MMDC va esdevenir una milícia que va destacar per la seva capacitat per allistar voluntaris, recaptar fons i coordinar l'enviament d'ajudes al front.[10][11]

Els màrtirs

[modifica]

Mário Martins de Almeida

[modifica]

Va néixer el 1901 a São Miguel, en una família poderosa, terratinents i productors de cafè. Mário vivia a Sertãozinho, on també tenia negocis agrícoles, i aquell dia es trobava a la capital de l'estat visitant els seus pares.[12]

Euclides Miragaia

[modifica]

Havia nascut a São José dos Campos, l'any 1911. Treballava d'auxiliar en una notaria de São Paulo.[12]

Dráusio Marcondes de Sousa

[modifica]

Era el més jove de les víctimes, nascut el 1917. Era ajudant en la farmàcia regentada pel seu pare.[12] Després del tiroteig del 23 de maig a la seu del PPP, Marcondes de Sousa va ser dut a l'hospital. Allà va pronunciar les següents paraules: «Estava destinat a aquest sacrifici. Si tingués mil vides, les donaria totes per la noble causa d'alliberar la terra que em va veure néixer».[13] Va finar cinc dies després de la massacre, el 28 de maig.

Antônio Américo Camargo de Andrade

[modifica]

Va néixer també el 1901, a la capital paulista, en el sí d'una família productora de cafè. Ell era casat i tenia tres fills.[12]

Orlando de Oliveira Alvarenga

[modifica]

Quan la revolució va esclatar el 9 de juliol, Oliveira Alvarenga continuava amb vida a l'hospital, motiu pel qual no se'l va considerar un dels màrtirs que inspiraren el moviment. Ja en el segle xxi, s'ha volgut fer honor a la figura de la cinquena víctima mortal del tiroteig, afegint una lletra més al moviment: MMDCA.[14] Era mineiro, de Muzambinho, i treballava a São Paulo com a funcionari judicial. Estava casat i tenia un fill. Ell no participava de la manifestació, es trobava al carrer mentre tornava a casa caminant des de la feina. Va ser ferit a la columna i va morir el 12 d'agost, després de 81 dies hospitalitzat.[12]

Martins, Miragaia, Dráusio, Camargo i Alvarenga

Llegat

[modifica]
L'obelisc de São Paulo.

L'any 1955, es va construir al Parc d'Ibirapuera de São Paulo l'Obelisc Mausoleu als Herois del 32. Al seu interior, junt amb centenars de soldats caiguts en combat, descansen les restes dels quatre màrtirs.[15]

Des de 1962, trentè aniversari de la Revolució, l'Estat de São Paulo atorga les medalles MMDC. Els receptors són escollits per l'associació de veterans del 32 i té com a objectiu homenatjar personalitats que hagin actuat en favor de la societat paulista.[16]

L'any 2004, l'estat de São Paulo va instituir el Dia dels Herois MMDCA, que se celebra el 23 de maig, aniversari de la matança.[14]

En virtut de la llei federal n. 12430 de 2011, Martins, Miragaia, Dráusio i Camargo van ser incorporats al Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria, un memorial situat al Panteó de la Pàtria i de la Llibertat Tancredo Neves de Brasília, on s'inscriuen el nom de personalitats destacades per la seva lluita en defensa dels valors o del territori brasiler.[17] Orlando de Oliveira, no obstant, no va ser reconegut en aquest acte.[14]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Alves de Abreu, Alzira. Dicionário histórico-biográfico da Primeira República (1889 - 1930) (en portuguès brasiler). Fundació Getúlio Vargas, 2015. ISBN 978-85-225-1658-2.  Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
  2. ↑ «Dia festivo amanhã para São Paulo, que comemora o grande movimento de 32». O Estado de S. Paulo, 08-07-1954, pàg. 8. Arxivat de l'original el 2019-05-29 [Consulta: 11 juliol 2023].
  3. ↑ Negro, Antonio Luigi; Brito, Jonas «A Primeira República muito além do café com leite» (en portuguès). Topoi (Rio de Janeiro), 14, 2013-Jan-Jun, pàg. 197–201. Arxivat de l'original el 2023-07-11. DOI: 10.1590/2237-101X014026017. ISSN: 1518-3319 [Consulta: 11 juliol 2023].
  4. ↑ Paredes, Carlos Sixirei. El Brasil de Vargas (1930-1945) (en castellà). Editorial de la Universidad Complutense de Madrid, Servicio de Reprografía, 1988.  Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
  5. ↑ Vianna, Marly «Contra o liberalismo e o comunismo: Uma democracia autoritária» (en portuguès). Estudos Históricos (Rio de Janeiro), 33, 14-09-2020, pàg. 469–488. Arxivat de l'original el 2023-07-11. DOI: 10.1590/S2178-14942020000300003. ISSN: 0103-2186 [Consulta: 11 juliol 2023].
  6. ↑ Toledo, Roberto Pompeu de. «O que foi a Revolução de 1932» (en portuguès brasiler). Veja, 30-06-2012. Arxivat de l'original el 2023-07-11. [Consulta: 11 juliol 2023].
  7. ↑ Ribeiro, Antônio Sérgio. «Revolução Constitucionalista de 1932» (en portuguès brasiler). Assembleia Legislativa do Estado de São Paulo, 05-07-2012. Arxivat de l'original el 2023-04-11. [Consulta: 11 juliol 2023].
  8. ↑ «A hora historica que São Paulo hontem viveu». A Gazeta, 24-05-1932, pàg. 1,3. Arxivat de l'original el 2023-07-11 [Consulta: 11 juliol 2023].
  9. ↑ «Pontos históricos de SP ajudam a relembrar a Revolução de 1932» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 09-07-2010. Arxivat de l'original el 2023-07-11. [Consulta: 11 juliol 2023].
  10. ↑ 10,0 10,1 «MMDC» (en portuguès brasiler). Fundació Getúlio Vargas. Arxivat de l'original el 2023-07-11. [Consulta: 11 juliol 2023].
  11. ↑ Filho, Benjamim de Oliveira. M.M.D.C. (en portuguès). Schmidt, 1933.  Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Benedicto Montenegro; Alberto Aguiar Weissohn (orgs.). Cruzes Paulistas: os que tombaram, em 1932, pela gloria de servir São Paulo (en portuguès). São Paulo: Revista dos Tribunaes, 1936. 
  13. ↑ «A revolução constitucionalista» (en portuguès brasiler). Correio Braziliense, 19-06-2019. Arxivat de l'original el 2023-07-11. [Consulta: 11 juliol 2023].
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 «MMDC no Livro dos Heróis da Pátria traz à tona antigas discussões em torno da célebre sigla» (en portuguès brasiler). Migalhas, 22-06-2011. Arxivat de l'original el 2024-05-21. [Consulta: 11 juliol 2023].
  15. ↑ «Conoce los 3 grandes monumentos históricos de São Paulo, Brasil» (en castellà). Revista Family, 28-05-2019. Arxivat de l'original el 2023-07-11. [Consulta: 11 juliol 2023].
  16. ↑ «Homenagem: Personalidades recebem a Medalha MMDC» (en portuguès brasiler). Governo do Estado de São Paulo, 24-05-2006. Arxivat de l'original el 2020-11-25. [Consulta: 10 juliol 2023].
  17. ↑ «Lista completa dos heróis e heroínas da Pátria inscritos no Livro de Aço do Panteão da Pátria e da Liberdade Tancredo Neves» ( PDF) (en portuguès brasiler). Centro Cultural Três Poderes. Secretaria de Estado de Cultura e Economia Criativa do Distrito Federal, 31-12-2018. Arxivat de l'original el 2022-01-20. [Consulta: 30 juliol 2022].

Bibliografia complementària

[modifica]
  • Marcondes de Sousa, M. O.. Fomos vencidos? (en portuguès brasiler), 1933. : Llibre escrit pel pare de Dráusio.

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Màrtirs de la Revolució Constitucionalista de 1932
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Màrtirs_de_la_Revolució_Constitucionalista_de_1932&oldid=34168781»