Vés al contingut

Hortência Marcari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHortência Marcari

(2006) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 setembre 1959 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Potirendaba (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Alçada174 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes60 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugadora de bàsquet, dirigent esportiva, comentarista esportiva Modifica el valor a Wikidata
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipEscorta Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
– Libertas Trogylos Basket
Participà en
1996Jocs Olímpics d'Estiu de 1996
1994Campionat del Món de bàsquet femení de 1994
1993Torneig de les Amèriques femení de 1993
1992Jocs Olímpics d'Estiu de 1992
1991Jocs Panamericans de 1991
1990Campionat del Món de bàsquet femení de 1990
1989Torneig de les Amèriques femení de 1989
1987Jocs Panamericans de 1987
1986Campionat del Món de bàsquet femení de 1986
1983Campionat del Món de bàsquet femení de 1983
1983Jocs Panamericans de 1983
1979Jocs Panamericans de 1979
1979Campionat del Món de bàsquet femení de 1979 Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJoão Victor Marcari Oliva Modifica el valor a Wikidata
Premis
Olympics.com: hortencia-marcari-oliva Modifica el valor a Wikidata

Hortência de Fátima Marcari (Potirendaba, 23 de setembre de 1959) és una ex-jugadora de basquetbol brasilera, que actuava en la posició d'escorta.[1]

Hortência, o "La Reina", com era anomenada, és considerada una de les millors basquetbolistes de la història i va ser declarada la millor jugadora en Copes del Món.[2] El seu rècord d'anotació va ser de 121 punts, el 1987.[3]

Carrera esportiva

[modifica]

Als nou anys d'edat, Marcari es va traslladar amb la família de Potirendaba a Santo André (tots dos, municipis paulistans). En aquest municipi va iniciar la pràctica de diversos esports, entre els quals futbol sala, handbol i atletisme. A la seva escola va conèixer Waldir Pagan, professor d'educació física del centre, feina que compaginava amb la de tècnic en la selecció femenina de bàsquet.[4] El primer club on va jugar a bàsquet va ser el São Caetano, actuant en l'equip juvenil entre 1973 i 1975. Posteriorment, va jugar al Fundação, Higienópolis, Prudentina, Minercal i Ponte Preta. Així, va desenvolupar tota la seva carrera esportiva en clubs de l'estat de São Paulo.[1]

Va disputar cinc Mundials, arribant a la cúspide en el torneig de 1994 a Austràlia, on el combinat nacional va endur-se l'or.[5] En canvi, la trajectòria olímpica de l'esportista paulistana no havia destacat gaire: el Brasil no es va classificar pels Jocs de Los Angeles ni pels de Seúl, i va caure eliminat en la primera fase a Barcelona.[3] Poc després va decidir retirar-se de l'esport professional i acomplir el desig de ser mare. Va tenir el seu primer fill, João Victor Marcari Oliva, el febrer de 1996. Poques setmanes després, va tornar a entrenar preparant-se per a defensar el seu país en un últim repte: els Jocs d'Atlanta. La selecció brasilera, vigent campiona mundial, va ser finalista del torneig, sent derrotades en la final pel totpoderós equip local.[5][6]

Hortência és la major anotadora de la història de la selecció brasilera de bàsquet, amb 3.160 punts, marcats en 127 partits oficials (24,9 punts/partit)[4][7] i va forjar una dupla llegendària amb "Magic" Paula.[8]

Fora de les pistes

[modifica]

Retirada definitivament, Hortência va tenir un segon fill, Antônio Victor.[9] Marcari es va fer dirigent esportiva, faceta en la que també va tenir un gran èxit a nivell de clubs.[10][11][12] El 2009, va ser nomenada directora de la selecció brasilera de bàsquet femení, pel llavors president de la Confederació Brasilera de Bàsquet, Carlos Nunes.[13]

També ha participat en la televisió brasilera de la retransmissió de diversos torneigs de la selecció, en funcions de comentarista.[14]

El fill gran de l'exjugadora, João, és genet i ha participat en les competicions eqüestres dels Jocs de Rio i Tòquio.[15] Antônio és DJ.[16]

Homenatges

[modifica]
Moment de l'últim relleu de la flama olímpica de Rio 2016.

Va entrar en el Basketball Hall of Fame el 2005.[17]

El 25 d'octubre de 2010, va ser agraciada amb la comenda de l'Orde d'Ipiranga pel Govern de l'Estat de São Paulo, la més alta distinció d'aquest organisme, que es fa entrega a aquells que hagin destacat per «mèrits personals i serveis prestats a l'estat i al país».[18]

En la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2016, celebrats a Rio de Janeiro, l'antiga capitana de la selecció va ser la penúltima portadora de la flama olímpica. Després que el tennista Gustavo Kuerten li passés la torxa, va travessar l'estadi de Maracanã entre l'ovació del públic i va donar el relleu al maratonià Vanderlei de Lima, qui va encendre el peveter.[19]

Clubs com a jugadora

[modifica]

Títols

[modifica]

Selecció Brasilera

[modifica]

Clubs

[modifica]
  • Higienópolis
    • Campionat Paulista: 1978, 1979, 1980
    • Campionat Sud-americà: 1981
  • Prudentina
    • Campionat Paulista: 1982, 1983
    • Copa del Brasil: 1984
    • Campionat Sud-americà: 1983, 1984
  • Minercal
    • Campionat Paulista: 1987, 1988, 1989, 1990, 1991
    • Copa del Brasil: 1987, 1991, 1992
    • Campionat Mundial Interclubs: 1991
  • Ponte Preta
    • Campionat Paulista: 1993
    • Copa del Brasil: 1994, 1995
    • Campionat Panamericà de clubs: 1994, 1995
    • Campionat Mundial Interclubs: 1993, 1994

Com a dirigent

[modifica]
  • Data Control
    • 1 Copa del Brasil (1997)
    • 1 Campionats Brasilers (1998)[21]
    • 1 Campionat Mundial Interclubs (1997)
  • Paraná
    • Campionat Paulista (1999)[11]
    • Campionat Brasiler (2000)[11][12]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Júnior Micheletti, Marcos. «Hortência - Que fim levou?» (en portuguès brasiler). UOL. Arxivat de l'original el 2022-07-06. [Consulta: 22 juny 2023].
  2. ↑ «Hortência é escolhida a melhor jogadora de todos os tempos da Copa do Mundo da FIBA» (en portuguès brasiler). Confederació Brasilera de Bàsquet, 18-09-2018. Arxivat de l'original el 2019-01-01. [Consulta: 9 juny 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Rainha obstinada por vitórias e apaixonada pelo basquete» (en portuguès brasiler). Comitè Olímpic del Brasil. Arxivat de l'original el 2023-06-22. [Consulta: 22 juny 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 «16 fatos sobre a trajetória de Hortência, a grande jogadora de basquete» (en portuguès brasiler). UOL, 23-09-2018. Arxivat de l'original el 2023-05-09. [Consulta: 9 maig 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 Ottoni, Adriana. «Despreparo afasta Hortência dos Jogos» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 21-04-1996. Arxivat de l'original el 2023-06-22. [Consulta: 22 juny 2023].
  6. ↑ «Hortência relembra 'correria' de vida de atleta e mãe em meio à prata da Olimpíada em 1996» (en portuguès brasiler). ESPN, 25-10-2018. Arxivat de l'original el 2023-06-22. [Consulta: 22 juny 2023].
  7. ↑ «In a ceremony held at CT Time Brasil, Hortencia joined the Hall of Fame of COB» (en espanyol europeu). Infobae, 12-07-2021. Arxivat de l'original el 2023-06-22. [Consulta: 22 juny 2023].
  8. ↑ 8,0 8,1 López, Víctor David. «La reina de los Juegos» (en castellà). El Español, 12-05-2016. Arxivat de l'original el 2023-06-22. [Consulta: 22 juny 2023].
  9. ↑ «Segundo filho de Hortência nasce com 3,5kg» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 20-05-1997. Arxivat de l'original el 2023-06-22. [Consulta: 22 juny 2023].
  10. ↑ «Basquete: Hortência quer gratidão do Fluminense» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 20-04-1998. Arxivat de l'original el 2023-06-22. [Consulta: 22 juny 2023].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Zambeli, Fábio. «Basquete: Sem pacto, Paraná migra para Mangueira» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 28-07-2000. Arxivat de l'original el 2019-08-31. [Consulta: 31 agost 2019].
  12. ↑ 12,0 12,1 «Hortência na Federação Paranaense de Basketball» (en portuguès brasiler). Tribuna PR. Paraná Online, 27-01-2009. Arxivat de l'original el 2019-08-31. [Consulta: 31 agost 2019].
  13. ↑ «Sob nova direção, Brasil encerra maratona de treinos por vaga no Mundial» (en portuguès brasiler). UOL, 23-09-2009. Arxivat de l'original el 2019-08-14. [Consulta: 21 juny 2023].
  14. ↑ Meirelles, Donata. «Hortência Marcari, campeã e comentarista esportiva: “Se 48% dos atletas olímpicos são mulheres, isso é uma grande conquista”» (en portuguès brasiler). Forbes Brasil, 23-07-2021. Arxivat de l'original el 2023-06-22. [Consulta: 22 juny 2023].
  15. ↑ «Olimpíada: João Victor Oliva alcança nota histórica no adestramento» (en portuguès brasiler). Agência Brasil, 24-07-2021. Arxivat de l'original el 2023-06-22. [Consulta: 22 juny 2023].
  16. ↑ «Filhos de Hortência, Antônio e João revelam aumento de assédio nas redes sociais após 'Tamanho Família'» (en portuguès brasiler). gshow. Grupo Globo, 13-06-2019. Arxivat de l'original el 2023-06-22. [Consulta: 22 juny 2023].
  17. ↑ «Hall of Famers: Hortência Marcari (Brazil)» (en anglès). Hall of Fame. FIBA. Arxivat de l'original el 2023-06-22. [Consulta: 22 juny 2023].
  18. ↑ «A artista plástica Maria Bonomi é homenageada no Palácio dos Bandeirantes» (en portuguès brasiler). Memorial da América Latina, 04-11-2010. Arxivat de l'original el 2018-06-12. [Consulta: 12 març 2018].
  19. ↑ «La flama Olímpica il·lumina Maracaná». Diari de Girona, 06-08-2016. Arxivat de l'original el 2023-06-22. [Consulta: 22 juny 2023].
  20. ↑ «De agressão à idolatria, Hortência garante torcida para Ponte Preta» (en portuguès brasiler). Terra, 11-12-2013. Arxivat de l'original el 2023-06-22. [Consulta: 22 juny 2023].
  21. ↑ «Basquete: Flu derrota BCN e é campeão brasileiro» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 22-04-1998. Arxivat de l'original el 2019-08-31. [Consulta: 31 agost 2019].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hortência_Marcari&oldid=34169411»