Vés al contingut

Cotunnita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralCotunnita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaPbCl₂
EpònimDomenico Cotugno Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusVesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoriahalurs
Nickel-Strunz 10a ed.3.DC.85
Nickel-Strunz 9a ed.3.DC.85 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.III/C.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana9.2.7.1
Heys8.8.4
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 7,6222(5) Å; b = 9,0448(7) Å; c = 4,5348(4) Å;
Grup puntualmmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Colorincolor, blanc, groc clar, verd clar
Maclesen {120} (cristalls artificials)
Exfoliacióperfecta en {010}
Fracturasubconcoidal
Tenacitatsèctil
Duresa (Mohs)1,5 a 2
Lluïssoradamantina, sedosa, nacrada
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat5,8 g/cm³ (mesurada); 5,81 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 2,199 nβ = 2,217 nγ = 2,260
Birefringènciaδ = 0,061
Angle 2Vmesurat: 67°, calculat: 68°
Dispersió òpticarelativament forta
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1825
SímbolCot Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La cotunnita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de Domenico Cotugno (1736-1822), professor d'anatomia de la Universitat de Nàpols.

Característiques

[modifica]

La cotunnita és un halur de fórmula química PbCl₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1,5 i 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cotunnita pertany a «03.DC - Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb (As,Sb,Bi), sense Cu» juntament amb els següents minerals: laurionita, paralaurionita, fiedlerita, penfieldita, laurelita, bismoclita, daubreeïta, matlockita, rorisita, zavaritskita, zhangpeishanita, nadorita, perita, aravaipaïta, calcioaravaipaïta, thorikosita, mereheadita, blixita, pinalita, symesita, ecdemita, heliofil·lita, mendipita, damaraïta, onoratoïta, pseudocotunnita i barstowita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta l'any 1825 al Vesuvi, a la província de Nàpols (Campània, Itàlia). Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eugenia (Bellmunt del Priorat, Priorat).[2]

Referències

[modifica]
  1. «Cotunnite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 març 2017].
  2. «Cotunnite from Eugenia Mine, Bellmunt del Priorat, Priorat, Tarragona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 14 gener 2024].