Cotunnita
 Cotunnita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | PbCl₂ |
| Epònim | Domenico Cotugno |
| Localitat tipus | Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.DC.85 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.DC.85 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/C.05 |
| Dana | 9.2.7.1 |
| Heys | 8.8.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,6222(5) Å; b = 9,0448(7) Å; c = 4,5348(4) Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | incolor, blanc, groc clar, verd clar |
| Macles | en {120} (cristalls artificials) |
| Exfoliació | perfecta en {010} |
| Fractura | subconcoidal |
| Tenacitat | sèctil |
| Duresa (Mohs) | 1,5 a 2 |
| Lluïssor | adamantina, sedosa, nacrada |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 5,8 g/cm³ (mesurada); 5,81 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 2,199 nβ = 2,217 nγ = 2,260 |
| Birefringència | δ = 0,061 |
| Angle 2V | mesurat: 67°, calculat: 68° |
| Dispersió òptica | relativament forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1825 |
| Símbol | Cot |
| Referències | [1] |
La cotunnita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de Domenico Cotugno (1736-1822), professor d'anatomia de la Universitat de Nàpols.
Característiques
[modifica]La cotunnita és un halur de fórmula química PbCl₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1,5 i 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cotunnita pertany a «03.DC - Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb (As,Sb,Bi), sense Cu» juntament amb els següents minerals: laurionita, paralaurionita, fiedlerita, penfieldita, laurelita, bismoclita, daubreeïta, matlockita, rorisita, zavaritskita, zhangpeishanita, nadorita, perita, aravaipaïta, calcioaravaipaïta, thorikosita, mereheadita, blixita, pinalita, symesita, ecdemita, heliofil·lita, mendipita, damaraïta, onoratoïta, pseudocotunnita i barstowita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta l'any 1825 al Vesuvi, a la província de Nàpols (Campània, Itàlia). Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eugenia (Bellmunt del Priorat, Priorat).[2]
Referències
[modifica]
- ↑ «Cotunnite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 març 2017].
- ↑ «Cotunnite from Eugenia Mine, Bellmunt del Priorat, Priorat, Tarragona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 14 gener 2024].