Operació Espases de Ferro
 |
 |
| Guerra entre Israel i Gaza de 2023 conflicte arabo-israelià | |||
|---|---|---|---|
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
L'Operació Espases de Ferro[5] és un conjunt d'operacions militars en resposta a l'Atac de Hamàs a Israel de 2023 que va desencadenar la Guerra entre Israel i Gaza de 2023, amb l'objectiu de contrarestar l'amenaça terrorista islàmica i salvaguardar la seguretat dels ciutadans israelians.[6]
L'Operació Espases de Ferro s'ha desenvolupat tres escenaris diferents de l'Orient Pròxim fronterers amb Israel en què actuen grups milicians islàmics: A la Franja de Gaza, contra Hamàs, la Gihad Islàmic palestí, el Cau del Lleó, el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina i el Front Democràtic per a l'Alliberament de Palestina, on Hamas governava i controlava la Franja, mentre els altres grups només tenien una presència secundaria en aquesta, amb incursions a Cisjordània contra Hamàs, la Gihad Islàmic palestí i les Brigades dels Màrtirs d'Al-Aqsa, i contra Hezbol·là al front Nord al llarg de la frontera entre Israel i el sud del Líban i a Síria i als Alts del Golan ocupats per Israel.[7]
Noms de les operacions
[modifica]Els grups milicians palestins van batejar el seu assalt «Operació Inundació d'Al-Aqsa» (àrab: عملية طوفان الأقصى, ʿAmaliyyat Ṭūfān al-Aqṣà),[8] mentre Israel ha anunciat l'inici d'una contraofensiva anomenada «Operació Espases de Ferro» (hebreu: מבצע חרבות ברזל, Mivtsa Cherevot Barzel).[9] L'inici de l'assalt palestí va coincidir intencionalment amb el 50è aniversari de l'esclat de la Guerra del Yom Kippur de 1973.[10]
Operació Espases de Ferro
[modifica]Després que l'octubre de 2023 Hamàs ataqués Israel, matés uns 1.200 israelians entre civils i militars i en segrestés uns 200 més, enduent-se'ls cap a Gaza, Israel va activar el sistema de defensa aèria Cúpula de Ferro.[11] El primer ministre Binyamín Netanyahu i el ministre de Defensa Yoav Gallant van realitzar avaluacions de seguretat a la seu de les Forces de Defensa d'Israel (FDI) a Tel-Aviv.[12] Més tard, Gallant va declarar l'estat d'emergència a les àrees de fins a 80 quilòmetres de la frontera de Gaza i va aprovar la mobilització de desenes de milers de reservistes de l'exèrcit no només al llarg de la frontera de Gaza sinó també a Cisjordània i al llarg de les fronteres amb el Líban i Síria.[13]
Israel va declarar la guerra a Hamàs el 13 d'octubre.[14]
En un context d'inestabilitat, pressions i apogeu de les mobilitzacions socials, el 17 de juny de 2024 Binyamín Netanyahu va dissoldre el gabinet de guerra després de les pressions ultres dins del Govern i la dimissió del ministre de guerra, Benny Gantz.[15]
Front de Gaza
[modifica]Israel va mobilitzar 300.000 reservistes i va començar a moure armament pesat a prop de la frontera amb la Franja de Gaza després.[16] Aquest armament incloïa vehicles blindats de transport de personal Namer i tancs Merkava.[16] El 13 d'octubre de 2023 va començar la invasió terrestre de Gaza.[17] Amb aquesta operació, el govern de Benjamin Netanyahu pretenia liquidar les instal·lacions de Hamàs en aquest territori.[18]
El 27 d'octubre, els serveis d'Internet i de telefonia mòbil a Gaza es van tallar gairebé completament quan Israel va intensificar la seva campanya de bombardejos. Després d'això, les Forces de Defensa d'Israel (FDI) van llançar una incursió terrestre a gran escala a la Franja de Gaza. Es van informar d'enfrontaments entre Hamàs i les FDI prop de les ciutats de Beit Hanoun i Bureij.[19]
En agost de 2024 es considerava que vuit dels vint-i-quatre batallons de Hamàs encara podien combatre i de dur a terme missions contra les Forces de Defensa d'Israel (FDI), uns altres tretze batallons estaven degradats i parcialment operatius, i només tres són totalment ineficaços en el combat. Set dels batallons s'havien pogut reconstituir almenys una vegada després de ser destruïts al principi de la guerra fusionant unitats severament degradades en forces noves i eficaces en el combat, o reclutant nous combatents.[20]
Hamàs utilitza extensivament la població civil com escuts humans.[21] El Ministeri de Salut de Palestina a Gaza comptabilitzava fins el 29 de novembre que a la Franja de Gaza més de 103.600 ferits i 43.800 morts,[22] entre ells Mohammed Deif, el cap militar de Hamàs i Rafa Salama, el comandant de la brigada de Khan Yunis,[23] Walid al Susi, el cap de l'aparell de seguretat de Hamàs per al sud de Gaza[24] i Yahya Sinwar, el cervell de l'Operació Inundació d'Al-Aqsa, que dirigia Hamas a Gaza des de 2017 i va agafar les regnes del conjunt de l'organització substituint Ismail Haniyeh quan va morir el 31 de juliol en un atac a Teheran atribuït a Israel[25]
Front de Cisjordània
[modifica]Els atacs aeris i les incursions terrestres a Cisjordània fins al 26 d'agost havien causat la mort de 602 persones, inclosos 126 en atacs aeris, i 11 per colons israelians,[26] entre ells Wissam Khazem i Zahi Yaser bdel Razaq Awfi, els caps de Hamàs a Jenin[27] i Tulkarem[28] respectivament, i Mohammed Jaber, el líder de la brigada de Tulkarem del Gihad Islàmic palestí.[27] Durant el mateix període, quinze israelians, entre ells nou membres de les forces armades israelianes i cinc colons van ser assassinats per palestins a Cisjordània, mentre que 10 israelians van ser assassinats a Israel en atacs de palestins des de Cisjordània.[26] La majoria de les víctimes mortals ho han estat per trets de soldats i la resta, en una trentena en atacs aeris.[28]
Entre l'octubre de 2023 i setembre de 2024 es van aixecar 29 nous assentaments israelians a Cisjordània, que s'afegien als 167 que hi havia abans de l'esclat del a Guerra entre Israel i Gaza de 2023.[29] El 19 de juliol de 2024 el Tribunal Internacional de Justícia emetia una declaració no vinculant considerant que els assentaments de Cisjordània i Jerusalem Est violen la legislació internacional i que les polítiques israelianes impliquen una annexió de facto de gran part dels territoris palestins ocupats.[30]
El 19 d'abril de 2024 l'exèrcit israelià va atacar a Cisjordània el camp de Nur Shams a Tulkarem, Beit Furik, a l'est de Nablus, i Beit Rima, al nord-oest de Ramallah.[31]
El 26 de juliol de 2024, les forces de seguretat de l'Autoritat Palestina van encerclar l'Hospital de Tulkarem intentant arrestar Abu Shujaa, el líder de la Brigada de Tulkarem, que estava hospitalitzat. Una multitud de civils va dirigir-se a l'hospital per trencar el suposat setge, provocant enfrontaments entre les forces de seguretat i les milícies locals, fent retirar les forces de seguretat.[32]
En resposta a un fallit atemptant suïcida a Tel Aviv, el 28 d'agost del 2024, Israel va llançar a Jenin, Tulkarem i Tubas l'Operació Campaments d'Estiu,[33] la de major envergadura al nord de Cisjordània des de l'Operació Escut Defensiu de 2002, en una escalada significativa de les contínues incursions israelianes a la regió contra la Brigada Jenín, composada per milicians de Hamàs, la Jihad Islàmica Palestina i les brigades dels Màrtirs d'Al-Aqsa[34] i en la què van morir almenys 36 palestins, entre ells Abu Shujaa,[32] 21 d'ells a Jenin.
En un atac aeri israelià a Tulkarem en el què van morir 18 persones, el 3 d'octubre 2024 va morir Zahi Yaser bdel Razaq Awfi, el cap de Hamàs a Tulkarem.[28]
Front del sud del Líban i els Alts del Golan
[modifica]Els atacs israelians contra els militants islàmics al sud del Líban van començar el 8 d'octubre de 2023 en resposta al llançament de míssils de Hezbol·là contra Israel des del Líban en suport a l'atac de Hamàs a Israel de 2023.[35]
A finals d'agost de 2024, el nombre d'atacs de Hezbol·là va augmentar més enllà dels 280 per setmana, i va augmentar el nombre de vols amenaçadors dels avions de guerra israelians que sobre el Líban, que abans de l'estiu de 2024 eren extremadament rars.[36] El 17 de setembre de 2024 es va produir una escalada significativa de les hostilitats el front amb les explosió de cercapersones al Líban i l'atac contra el quarter general de Hezbol·là el 27 de setembre. Les FDI van declarar que els seus atacs continuarien fins que els ciutadans israelians a la zona del conflicte poguessin tornar a casa amb seguretat.
La invasió israeliana del Líban va començar el 30 de setembre de 2024[37] i va comportar nombrosos bombardeigs en els que van morir, entre altres el secretari general de Hesbol·là Hassan Nasral·là,[38] Abbas Nilforoushan, General de Brigada de l'Exèrcit dels guàrdies de la revolució islàmica,[39] al comandant Ali Karaki, el comandant de la unitat de míssils al sud del Líban,[40] Mohammad Ali Ismail, responsable del llançament d'un míssil balístic cap al centre d'Israel el 25 de setembre, i al seu adjunt Hussein Ahmed Ismail, Ibrahim Muhammad Qabisi, cap de la Força de Míssils i Coets d'Hezbollah,[38] Nabil Qaouk, comandant de la Unitat de Seguretat Preventiva de Hezbol·là,[39] el líder de Hamàs al Líban, Fathi al-Sharif,[41] i Saeed Attallah Ali, comandant del braç armat de Hamàs i Mohammed Hussein al-Lawis, l'autoritat executiva de Hamas al Líban.[42]
El 26 de novembre de 2024 es va acordar un alto-el-foc amb ànim d'implantar la Resolució 1701 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides després de la mort dels principals comandants de Hezbol·là i més de 3.000 persones i un milió de desplaçats.[43]
Referències
[modifica]- ↑ «الجبهة الشعبية: قرار الإدارة الأمريكية بتوفير الدعم للكيان هدفه تطويق النتائج الاستراتيجية لمعركة طوفان الأقصى» (en àrab). [Consulta: 8 octubre 2023].
- ↑ «Al-Qassam fighters engage IOF on seven fronts outside Gaza: Statement». , 08-10-2023 [Consulta: 8 octubre 2023].
- ↑ «Qassam Brigades announces control of 'Erez Crossing'». Roya News, 07-10-2023 [Consulta: 7 octubre 2023].
- ↑ «Israel Army Fires Artillery at Lebanon as Hezbollah Claims Attack» (en anglès). Asharq Al-Awsat [Consulta: 8 octubre 2023].
- ↑ «operació Espases de Ferro». ésadir. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «International Institute for Counter-Terrorism». en. [Consulta: 29 novembre 2024].
- ↑ «Swords of Iron: An Overview» (en anglès). Tne Institute for National Security Studies. [Consulta: 29 novembre 2024].
- ↑ Pacchiani, Gianluca. «Hamas claims to fire 5,000 rockets at Israel, declares 'Operation Al-Aqsa Flood'» (en anglès americà). Times of Israel, 07-10-2023. [Consulta: 7 octubre 2023].
- ↑ «Hamas announces 'Al-Aqsa Storm,' claims to have fired 5,000 rockets». CNN, 07-10-2023. [Consulta: 7 octubre 2023].
- ↑ Kayyem, Juliette. «A Devastating Attack by Hamas» (en anglès). The Atlantic, 07-10-2023. [Consulta: 7 octubre 2023].
- ↑ «Israeli army declares ‘state of readiness’ for war», 07-10-2023. [Consulta: 9 octubre 2023].
- ↑ «Israel/Palestine: Netanyahu says Israel is 'at war' as Palestinian militants launch surprise air and ground attack from Gaza». CNN, 07-10-2023. [Consulta: 9 octubre 2023].
- ↑ «Army says it is fighting Gaza militants who entered Israel by land, sea and air» (en anglès). Al Arabiya. [Consulta: 9 octubre 2023].
- ↑ Debre, Isabel «What to know on the seventh day of the latest Israel-Hamas war». Associated Press, 13-10-2023 [Consulta: 13 octubre 2023].
- ↑ «Netanyahu disuelve el gabinete de guerra de Israel tras las presiones ultras dentro de su Gobierno» (en castellà). Publico, 17-06-2024. [Consulta: 19 juny 2024].
- ↑ 16,0 16,1 Sharma, Kadambini «Ground Report: Israeli Tanks Roll Up To Border As Gazans Asked To Move South». NDTV [Consulta: 13 octubre 2023].
- ↑ «“Vergonya i derrota”: por, sorpresa i commoció a Israel després de l’atac d’Hamàs». Vilaweb, 08-10-2023. [Consulta: 8 maig 2024].
- ↑ Samia Nakhoul, Jonathan Saul. «How Hamas duped Israel as it planned devastating attack» (en anglès). Reuters, 10-10-2023. [Consulta: 26 març 2024].
- ↑ «Israel accelera l’ofensiva terrestre i arriba als afores de Ciutat de Gaza», 30-10-2023. [Consulta: 1r novembre 2023].
- ↑ Fabian, Emanuel. «IDF rejects CNN claim many Hamas battalions remain operational, says most dismantled» (en anglès). The Times of Israel, 05-08-2024. [Consulta: 6 octubre 2024].
- ↑ Davenport, John. «Gaza, Human Shields, and the Problem of a Bomb-First Strategy» (en anglès). Newsweek, 23-05-2024. [Consulta: 28 juliol 2024].
- ↑ «Els bombardejos israelians sobre Gaza deixen ja gairebé 43.800 morts i més de 103.600 ferits». diari de Balears, 16-11-2024. [Consulta: 29 novembre 2024].
- ↑ Lorenzo Tondo, Quique Kierszenbaum, Malak A. Tantesh. «Hamas mastermind of 7 October attack target of deadly Gaza strike, claims Israel» (en anglès). The Guardian, 13-07-2024. [Consulta: 13 juliol 2024].
- ↑ «Israel asegura haber matado a uno de los jefes de seguridad de Hamás» (en castellà). El Independiente, 11-08-2024. [Consulta: 11 agost 2024].
- ↑ «Israel mata a Gaza Yahya Sinwar, líder de Hamas i cervell dels atacs del 7 d'octubre». 324, 17-10-2024. [Consulta: 17 octubre 2024].
- ↑ 26,0 26,1 Knell, Yolande. «At least 10 Palestinians killed in Israeli raids in West Bank» (en anglès). BBC, 28-08-2024. [Consulta: 30 agost 2024].
- ↑ 27,0 27,1 Gritten, David. «Israel says Hamas leader killed on third day of West Bank operation» (en anglès). BBC, 30-08-2024. [Consulta: 30 agost 2024].
- ↑ 28,0 28,1 28,2 «Israel asegura haber matado a un líder de Hamás en un ataque a Tulkarem que causó 18 muertos» (en castellà). EFE, 03-10-2024. [Consulta: 2 desembre 2024].
- ↑ «El "mètode Gaza" s'ha estès a Cisjordània: una ONG israeliana denuncia crims de guerra a l'ONU». 324, 05-09-2024. [Consulta: 2 desembre 2024].
- ↑ Montanyà, Xavier. «El Tribunal de l’ONU ha declarat il·legal l’ocupació de Palestina». Vilaweb, 11-08-2024. [Consulta: 2 desembre 2024].
- ↑ Ted Regencia. «Israel’s war on Gaza live: Israelis continue intense raid on Nur Shams camp» (en anglès). al Jazzeera, 20-04-2024. [Consulta: 20 abril 2024].
- ↑ 32,0 32,1 «Palestinian Commander Abu Shujaa Killed in Tulkarm – Israeli Operation in West Bank Intensifies» (en anglès). Palestine Chronicle, 29-08-2024. [Consulta: 3 desembre 2024].
- ↑ «Soldats israelians maten una activista estatunidenca en una protesta a Cisjordània». Ara, 06-09-2024. [Consulta: 2 desembre 2024].
- ↑ «L'exèrcit d'Israel es retira de Jenín després de deu dies d'operació i 21 palestins morts». Àpunt, 06-09-2024. [Consulta: 2 desembre 2024].
- ↑ «Israel, Hezbollah exchange artillery, rocket fire» (en anglès). Reuters, 08-10-2023.
- ↑ Daniel Byman, Seth G. Jones, Alexander Palmer. «Escalating to War between Israel, Hezbollah, and Iran» (en anglès). Center for Strategic & International Studies, 04-10-2024. [Consulta: 19 octubre 2024].
- ↑ «Israël mène des opérations terrestres dans le sud du Liban» (en francès). Le Monde, 01-10-2024 [Consulta: 1r octubre 2024].
- ↑ 38,0 38,1 Calatayud, Ketty. «L’exèrcit d’Israel confirma la mort del líder de Hezbollah mentre continua bombardejant Beirut». El Nacional, 28-09-2024. [Consulta: 28 setembre 2024].
- ↑ 39,0 39,1 Martín, Jordi. «Israel dona per mort un altre alt càrrec de Hezbollah després de més bombardejos a Beirut». El Nacional, 29-09-2024. [Consulta: 29 setembre 2024].
- ↑ Fabian, Emanuel. «Hezbollah confirms commander of Southern Front, Ali Karaki, killed alongside Nasrallah» (en anglès). The Times of Israel, 29-09-2024. [Consulta: 29 setembre 2024].
- ↑ «Hamas confirms death of its Lebanon chief in Israeli airstrike» (en anglès). AZ News, 30-09-2024. [Consulta: 30 setembre 2024].
- ↑ «Israel abatió a dos comandantes de Hamas en bombardeos en el norte del Líbano» (en castellà). InfoBae, 05-10-2024. [Consulta: 6 octubre 2024].
- ↑ Jeremy Diamond, Christian Edwards, Tamara Qiblawi, Eugenia Yosef. «Israeli security cabinet approves Lebanon ceasefire deal, official says, after 11th-hour strikes on central Beirut» (en anglès). CNN, 26-11-2024. [Consulta: 26 novembre 2024].