Institut Salvador Vilaseca (Reus)
Institut Salvador Vilaseca | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||||
Tipus | Edifici | ||||||
Construcció | segle xviii, XX | ||||||
Característiques | |||||||
Estil arquitectònic | Barroc, monumentalisme academicista | ||||||
Localització geogràfica | |||||||
Entitat territorial administrativa | Reus (Baix Camp) | ||||||
Localització | Camí de Misericòrdia - pl. d'Hèrcules. Reus (Baix Camp) | ||||||
| |||||||
IPA | |||||||
Identificador | IPAC: 9766 | ||||||
|
L'Institut Salvador Vilaseca és una obra del municipi de Reus (Baix Camp) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]És un edifici públic de planta quadrada, planta baixa més dos pisos al voltant d'un claustre, l'antic claustre del convent de sant Francesc. La façana principal té l'accés per un cos central més alt i presenta una portalada amb columnes, elements al·legòrics i escuts. S'observa una cornisa, un frontó entretallat per l'ornamentació, un grup de tres obertures simètriques, escut i un ràfec que envolta tot l'edifici. També hi ha un sòcol estucat amb franges horitzontals a tota la planta baixa. En el primer pis, a l'esquerra de la porta principal, hi ha pilastres, balcons i esgrafiats. A la resta de la façana hi ha finestrals composts segons les tres plantes de l'edifici.[1]
L'edifici té un claustre central de planta quadrada, amb el perímetre format per nou arcs de mig punt per costat formant una galeria coberta amb voltes esquifades. Davant de la façana de l'oest hi ha un petit jardí que s'eixampla en un pati, on abans hi havia la Font d'Hèrcules a un costat.[1]
Història
[modifica]L'institut ocupa l'antic convent dels frares franciscans, o Monestir de Jesús, que es va establir fora muralles el 1488. La reforma i extensió del convent va començar el 1731 i no es va enllestir fins al cap d'uns 40 anys. Durant la Guerra del Francès va ser utilitzada com a presó i hospital de sang dels francesos. Acabada la guerra els franciscans el van ocupar un altre cop. Va ser cremat en la revolta del 1835. El municipi va fer gestions perquè fos cedit per utilitzar-lo com a centre d'ensenyament. El juliol del 1850 va ser un fortí dels revoltats demòcrates.[1] El pati del convent va ser transformat en plaça el 1857, actualment la plaça d'Hèrcules. L'hort va ser venut a uns particulars el 1844, que el van edificar. L'església del convent es va tornar a obrir al públic amb el nom de Sant Francesc.
El primer centre d'ensenyament s'hi va establir el 1838. més tard, el 1858, l'ensenyança anava a càrrec de les Escoles Pies. Des del 1869 es va transformar en Institut Lliure de Segon Ensenyament, i el 1870 els frares van abandonar el que era l'anterior convent. Regit per l'Ajuntament des del 1875, pertany a l'Estat des del 1903. El 1923 es va arranjar el claustre. El 20 de maig de 1925, s'inaugurva el jardí a l'entrada. Ocupa 4.920m², 3.820 dels quals estan edificats.[1] A partir de 1954 es va denominar «Institut Gaudí», i des del 1975 se'l coneix oficialment com a Institut Salvador Vilaseca, ja que l'Institut Gaudí es va traslladar a un nou edifici al Barri Gaudí.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Institut Salvador Vilaseca». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
- ↑ Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 290. ISBN 8486387655.