Vés al contingut

Iota dels Bessons

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicIota dels Bessons
Tipusestel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)G9IIIb[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióBessons Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra41,6318 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi10 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre13.200.000 km[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,859 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,79 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,89 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.831 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi24,0201 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−85,133 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−122,06 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar0 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial7,432 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial500 cm/s²[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)7h 25m 43.5956s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)27° 47' 53.087''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,18[5] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat48 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Iota dels Bessons (ι Geminorum) és un estel a la constel·lació dels Bessons de magnitud aparent +3,80.[8] De vegades anomenada Propus —nom més utilitzat per designar a η Geminorum—. S'hi troba a 126 anys llum de distància del sistema solar.

Iota Geminorum és una estrella gegant groc-taronja de tipus espectral G9IIIb la temperatura superficial de la qual és de 4.777 K. Amb una lluminositat 52 vegades major que la del Sol i un radi equivalent a 11 radis solars, té una massa al voltant del doble de la massa solar.[9][10] Fa 1.400 milions d'anys va néixer com un estrella blanca de la seqüència principal de tipus A2, i actualment és una gegant al nucli de la qual l'heli es fusiona en carboni i oxigen. Dins de 250 milions d'anys augmentarà en grandària de forma notable, aconseguint una lluminositat propera als 1.000 sols.[11]

Com altres gegants, Iota Geminorum rota lentament —la seva velocitat de rotació, 1,5 km/s, és una mica menor que la del Sol—, però a causa de les seves grans dimensions completa un gir en menys de 200 dies.[11] La seua metal·licitat és inferior a la solar, amb una abundància relativa de ferro equivalent al 74% de la trobada al Sol.[12]

Referències

[modifica]
  1. «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 10-1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Henrique Schmitt «Fundamental Parameters of 87 Stars from the Navy Precision Optical Interferometer» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 20-12-2017, pàg. 30-45. DOI: 10.3847/1538-3881/AA9D8B.
  4. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  5. 5,0 5,1 5,2 Eva Grebel «SP_Ace: a new code to derive stellar parameters and elemental abundances» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 11-02-2016, pàg. 2–2. DOI: 10.1051/0004-6361/201526758.
  6. David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
  7. Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 8-2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
  8. HD 58207 - Variable Star (SIMBAD)
  9. HD 58207 - Variable Star (SIMBAD)
  10. Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». Astronomy and Astrophysics, 480, 1, 2008. pp. 91-101 (Tabla consultada en CDS).
  11. 11,0 11,1 «Iota Geminoruml» (en anglés). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 30 octubre 2020].
  12. Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». Astronomy and Astrophysics, 480, 1, 2008. pp. 91-101 (Tabla consultada en CDS).