Iptables
![]() ![]() | |
Tipus | programari lliure ![]() |
---|---|
Versió inicial | 1998 ![]() |
Versió estable | |
Llicència | GNU GPL 2.0 ![]() |
Característiques tècniques | |
Sistema operatiu | GNU/Linux ![]() |
Plataforma | Linux i Linux-libre ![]() |
Escrit en | C ![]() |
Equip | |
Desenvolupador(s) | Rusty Russell ![]() |
Més informació | |
Lloc web | netfilter.org… (anglès) ![]() |
Seguiment d'errors | Seguiment d'errors ![]() |
Free Software Directory | Iptables ![]() |
| |
Iptables és l'eina d'administració de «Netfilter» amb la funció principal de tallafocs.[1] Mentre que Netfilter treballa a «l'espai del nucli», iptables treballa a l'espai d'usuari.
Netfilter
[modifica]Netfilter és un entorn de treball resident en el nucli de LInux que permet diverses operacions relacionades amb el tràfic de xarxa: filtrat de paquets, traducció d'adreces de xarxa (NAT) i la traducció de ports (PAT), que proporcionen la funcionalitat necessària per dirigir paquets a través d'una xarxa, així com per prohibir que els paquets arribin a llocs sensibles dins d'una xarxa informàtica (funcionalitat de tallafocs).
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Netfilter-packet-flow.svg/500px-Netfilter-packet-flow.svg.png)
El funcionament de l'iptables és simple se li especifiquen unes regles amb unes determinades característiques que ha de complir un paquet, per cada regla s'especifica una acció o target. Les regles tenen un ordre i quan es rep o s'envia un paquet aquestes es recorren en ordre fins que les condicions d'una d'aquestes regles es compleixi en el paquet i la regla s'activa realitzant sobre el paquet l'acció que s'havia especificat.[2]
Aquestes accions es reflecteixen en el que es denominen targets, que indica el que cal fer amb el paquet. Alguns dels targets més utilitzats són:[3]
- ACCEPT: Es deixa passar el paquet.
- DROP: S'ignora el paquet com si l'ordinador estigués apagat.
- REJECT: Permet triar de quina manera ha de ser rebutjat el paquet. Alguns possibles valors de REJECT per un paquet ICMP podrien ser icmp-net-unreachable, icmp-host-unreachable, icmp-port-unreachable, icmp-proto-unreachable, icmp-net-prohibited i icmp-host-prohibited.
Però també hi ha altres targets que permeten funcionalitats afegides com són LOG, MIRROR...
Iptables té tres tipus de taules per emmagatzemar les regles:[4]
- FILTER: És la taula per defecte pels paquets que es refereixen a la nostra màquina, amb tres tipus de regles.
- INPUT: S'apliquen als paquets que tenen com a destí la nostra màquina.
- OUTPUT: S'apliquen als paquets generats en el nostre sistema i que són enviats a l'exterior
- FORWARD: S'apliquen a paquets destinats a altres màquines que han de travessar la nostra.
- MANGLE: Regles que serveixen per modificar els paquets que travessen el kernel. Té cinc tipus de regles.
- INPUT
- OUTPUT
- FORWARD
- PREROUTING
- POSTROUTING
- NAT: Serveix per fer redireccions (un tipus de packet mangling) de paquets entre ports i Ip's d'origen i destí amb tres tipus de regles.
- PREROUTING: S'apliquen als paquets tan bon punt arriben al tallafocs.
- POSTROUNTING: S'apliquen als paquets quan estan a punt de sortir del tallafocs.
- OUTPUT: S'apliquen als paquets generats en el nostre sistema i que són redirigits a l'exterior.
Referències
[modifica]- ↑ Jordi «Configurar un tallafocs senzill amb iptables per a la nostra connexió inalàmbrica». Gnulinux.cat, 20-12-2008 [Consulta: 17 gener 2016].
- ↑ «Firewall en sistemas Linux con iptables» (en castellà). We live security. [Consulta: 16 gener 2016].
- ↑ «Uso de Iptables» (en castellà). Netfilter. [Consulta: 16 gener 2016].
- ↑ «Iptables». Acacha.org. Arxivat de l'original el 1 de juliol 2016. [Consulta: 17 gener 2016].