Vandenbrandeïta
 Vandenbrandeïta | |
|---|---|
 Una cavitat de cuprosklodowskita (verd clar) plena de cristalls molt ben formats de vandenbrandeïta (verd fosc), amb algunes taques de guil·leminita (groc) | |
| Fórmula química | Cu(UO₂)(OH)₄ |
| Epònim | Pierre Van den Brande (en)   |
| Localitat tipus | dipòsit Kalongwe, Katanga, República Democràtica del Congo |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.GB.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.GB.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/F.14 |
| Dana | 5.3.2.1 |
| Heys | 7.16.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,86Å; b = 5,44Å; c = 6,10Å; α = 91,87°; β = 102,0°; γ = 89,62° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Color | de verd negrós a verd fosc amb tons blaus verdosos |
| Exfoliació | perfecta - en {001} perfecta; distingible i també indistingible en la zona [001] |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 4 |
| Lluïssor | vítria, subvítria, grassa |
| Color de la ratlla | verd |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 5,03 g/cm³ (mesurada); 5,26 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,765 a 1,770 nβ = 1,780 a 1,792 nγ = 1,800 |
| Birefringència | δ = 0,035 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 90°, calculat: 60° to 88° |
| Dispersió òptica | no en té |
| Fluorescència | no emet fluorescència |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1932 |
| Símbol | Vbd |
| Referències | [1] |
La vandenbrandeïta és un mineral de la classe dels òxids. Va ser anomenada en honor de Pierre Van den Brande (1896-1957), geòleg belga que va descobrir el dipòsit Kalongwe, on es va descobrir aquesta espècie mineral.[1]
Característiques
[modifica]La vandenbrandeïta és un òxid de fórmula química Cu(UO₂)(OH)₄. Cristal·litza en el sistema triclínic. Els seus cristalls, aplanats en {001}, poden tenir forma de llistons o ser arrodonits, de fins a 0,5 cm; també es pot trobar en agregats paral·lels, lamel·lars, escatosos o de forma massiva.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz la vandenbrandeïta pertany a «04.GB - Uranils hidròxids, amb cations addicionals (K, Ca, Ba, Pb, etc.); principalment amb poliedres pentagonals UO₂(O,OH)₅» juntament amb els següents minerals: agrinierita, compreignacita, rameauita, becquerelita, bil·lietita, protasita, richetita, bauranoïta, calciouranoïta, metacalciouranoïta, fourmarierita, wölsendorfita, masuyita, metavandendriesscheïta, vandendriesscheïta, sayrita, curita, iriginita, uranosferita i holfertita.
Formació i jaciments
[modifica]La vadenbrandeïta és un mineral secundari estrany que es forma a la zona d'òxidació de dipòsits d'urani hidrotermals que continguin coure.[2] Va ser descoberta al dipòsit Kalongwe, a Katanga (República Democràtica del Congo). També ha estat descrita a altres indrets de la República Democràtica del Congo, a la República Txeca, França i el Regne Unit.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Vandenbrandeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Vandenbrandeite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 22 setembre 2018].