Jaume Isern i Hombravella
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 7 agost 1869  el Masnou (Maresme) | ||
| Mort | 1r maig 1936 (66 anys) l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | metge, degà, farmacèutic | ||
| Família | |||
| Parents | Montserrat Isern Rabascall, fill/a Josep Pere Isern Maristany, progenitor Enric Ribas i Ribas, cunyat | ||
Jaume Isern i Hombravella (el Masnou, Maresme, 7 d'agost de 1869 − l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1 de maig de 1936) fou un metge catalanista.[1] Fou metge titular, inspector de sanitat i degà del cos mèdic municipal de l'ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.[1]
Biografia
[modifica]Fill del capità de vaixell de marina mercant i alcalde del Masnou Josep Isern i Maristany (1828-1902) i de Maria Hombravella i Oliver (1831-1903). Fou germà de Francesc (1860-1937), Josep (1864-?), Jacint (1868-?), i Maria (7 d'agost de 1869-?), la seva germana bessona, que es va casar amb el cirurgià Enric Ribas i Ribas.[2]
Obtingué el títol de batxillerat a Barcelona el 1886 i el de llicenciat en Farmàcia el 1892, també a Barcelona, on guanyà el premi extraordinari de llicenciatura. No fou fins al 1894 que obtingué el títol de llicenciat en Medicina.[3]
Durant els curs 1889-1890 fou vicepresident de la Secció de Medicina del Centre Escolar Catalanista i, poc després, s’integrarà a la Lliga Catalana.[3][4] Més tard fou delegat a l'Hospitalet de Llobregat de la conservadora Unió Catalanista.[3]
Exercí la medicina en una línia de vapors que unia Catalunya amb els Estats Units. Després treballà de metge titular als pobles de Gratallops i de Porrera, on conegué la seva futura muller, Maria Rabascall Aguiló.[3]
No fou fins al 1899 que es traslladà a l'Hospitalet de Llobregat per exercir com a metge titular, inspector de sanitat i degà del cos mèdic municipal de l'ajuntament de l'Hospitalet, on residí i exercí la medicina al barri del Centre.[1]
En aquesta localitat riberenca presidí la comissió organitzadora del Foment Autonomista de l'Hospitalet i signà al 1906 els estatuts de legalització d'aquesta entitat, la qual tenia com a objectiu obtenir l'autonomia de Catalunya i impulsar la cultura local, i que fou la creadora de les Escoles Catalanes Dr. Robert (1906-1936).[5] Posteriorment, per desavinences en els plantejaments pocs radicals de l'entitat, se'n donà de baixa.[1] També fundà el 4 d'abril de 1916, en temps que era alcalde de l'Hospitalet Josep Rius, la delegació o patronat local de l'Obra dels Homenatges a la Vellesa, seguint les petjades del seu amic en Franccsc Moragas, fundador de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, amb l'objectiu que el poble aprengués a dignificar la vellesa, a tenir aquell amor i respecte per a les persones grans. Fins a la seva fou secretari del patronat local i un dels membres més actius.[6]
Dins del catalanisme, participà com a congressista al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana de l'any 1906. I també fou president de la delegació de Palestra a l'Hospitalet, des que es fundà l’any 1930.[4]
Al 1930 es feu construir, pels germans Ramon i Antoni Puig i Gairalt, una casa com a residència familiar i consultori mèdic privat anomenada Xalet Ysern, d'estil racionalista, situada a la Plaça del Repartidor, just davant de l'edifici de Correus, on actualment s'ubica la Comissaria de Policia Nacional.[7]
Amb motiu dels fets del 6 d'octubre de 1934 ocorreguts a l'Hospitalet, Jaume Isern Hombravella, com a metge, hagué de curar alguns ferits a dins del Cinema Oliveras, cosa que li portar algun maldecap, ja que fou acusat d'haver participat als fets.[1]
Fou amic de Pere Ferrés-Costa, qui li dedicà la poesia "L'Ermita de Bellvitge", la qual fou publicada al número 20 del periòdic d'informació local, il·lustrat i literari "La Ressenya" (15 de setembre de 1907).[1] Fou col·laborador de la publicació L'ESPILL, un periòdic quinzenal adreçat al lector de l'Hospitalet, amb informació cultural, esportiva, científica i política.[8]
Fou pare de:[4] Josep Isern i Rabascall (1902-1974),[9] metge i, també com el pare, un reconegut republicà; Maria; Núria (1908); Teòfil; Salvador (1910-1997);[10] Jaume Isern Rabascall (1912-2006), metge catalanista exiliat a Caracas per la Guerra Civil Espanyola; Fanny/Francisca, mestra; i Montserrat Isern Rabascall (1900-1986), galerista d'art,[2] comerciant d'art català i fundadora de la galeria d’art Syra, cosa que la feu la primera dona responsable d'una galeria d’art[11] i la primera persona de crear una "Fira de Dibuix al carrer" a la ciutat de Barcelona.[12]
A l'edat de 66 anys, en haver assolit l'edat reglamentària, fou jubilat per l'Ajuntament de l'Hospitalet, com a metge titular i inspector municipal de sanitat.[13] L'1 de maig de 1936 morí, a l'Hospitalet de Llobregat, quan faltaven poques setmanes perquè esclatés la Guerra Civil.[4] A l'acte d'enterrament de les despulles del doctor Isern esdevingué una gran manifestació de dol, i fou presidit per les autoritats, els filis i els familiars d'Isern. Hi assistiren per a retre-li homenatge un nombrós contingent d'amics, així com representacions de diversos centres polítics, culturals i científics als quals havia pertanyut.[13]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Marcé i Sanabra, Francesc. Hospitalencs d'ahir. Ateneu de Cultura Popular, 1994.
- ↑ 2,0 2,1 «El fons Francesc Isern i Hombravella. Catàleg». Arxiu municipal del Masnou, 14-10-2019. [Consulta: 7 març 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Calbet i Camarasa, Josep M.; Montaña i Buchaca, Daniel. Metges i farmacèutics catalanistes (1880-1906). Valls: Cossetània Edicions, 2001, p. 90. ISBN 84-95684-05-5.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Gil Meseguer, Enric «JAUME ISERN RABASCALL, DE LA FACULTAT DE MEDICINA AL FRONT DE GUERRA I A L’EXILI». No en van tornar. Exili i emigració dels hospitalencs a Amèrica (19371965). Centre d’Estudis de l’Hospitalet, 6-2014, pàg. 111-113 [Consulta: 7 març 2022].
- ↑ «Escoles catalanes del Dr. Robert, Cor Infantil». Portal d’imatges de l’Arxiu Municipal. [Consulta: 17 març 2022].
- ↑ «In Memoriam. L'Esguard. Any IV. Número 35» p. 6. Portal d’imatges de l’Arxiu Municipal l'Hospitalet de Llobregat, 01-05-1936. [Consulta: 7 març 2022].
- ↑ «Pablo Picasso i Montserrat Isern Rabascall». Arxiu Municipal de L'Hospitalet de Llobregat. [Consulta: 7 març 2022].
- ↑ «l'Espill. Any III. Número 34» p. 3. Portal d’imatges de l’Arxiu Municipal l'Hospitalet de Llobregat, 10-05-1936. [Consulta: 7 març 2022].
- ↑ «Exili de 1939: exili exterior. Apartat Europa. Apartat França. Josep Isern Rabascall». Museu d'Història de la Medicina de Catalunya. [Consulta: 31 març 2022].
- ↑ «Salvador Isern Rabascall» (en castellà). MyHeritage. [Consulta: 31 març 2022].
- ↑ Montañés, José Ángel. «La rebotiga de les galeries d'art». El Pais, 17-01-2013. [Consulta: 7 març 2022].
- ↑ Sempronio «Montserrat Isern, en la "Syra petita». La Vanguardia, 09-09-1986, pàg. 34 [Consulta: 7 març 2022].
- ↑ 13,0 13,1 «Espill. Any II. Número 13» p. 2. Portal d’imatges de l’Arxiu Municipal de l'Hospitalet de Llobregat, 16-06-1935. [Consulta: 7 març 2022].
