Vés al contingut

Jaume II d'Urgell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jaume d'Urgell el Dissortat)
Plantilla:Infotaula personaJaume II d'Urgell
Biografia
Naixement1380 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Balaguer (Noguera) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r juny 1433 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (52/53 anys)
Castell de Xàtiva (la Costera) Modifica el valor a Wikidata
Comte d'Urgell
1408 – 1413 (Corona d'Aragó)
← Pere II d'UrgellSupressió del càrrec →
Pretendent al tron d'Aragó
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Carrera militar
Conflicterevolta del comte d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolVescomte d'Àger
Comte d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasal d'Aragó-Urgell Modifica el valor a Wikidata
CònjugeIsabel d'Aragó i de Fortià Modifica el valor a Wikidata
FillsElisabet d'Urgell i d'Aragó, Elionor d'Urgell, Joana d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
ParesPere II d'Urgell Modifica el valor a Wikidata  i Margarida de Montferrat Modifica el valor a Wikidata
GermansElionor d'Aragó-Urgell
Cecília d'Urgell Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413). També fou baró de Fraga (1408-1413).

Fou candidat al tron de la Corona d'Aragó després de la mort de Martí l'Humà, però pel Compromís de Casp s'entronitzà Ferran d'Antequera.

Orígens familiars

[modifica]

Fill de Pere II d'Urgell i de Margalida de Montferrat i hereu del seu pare al comtat d'Urgell, fou l'últim comte d'Urgell.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Jaume II d'Aragó
(el Just)
 
 
 
 
 
 
 
8. Alfons IV d'Aragó
(el Benigne)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Blanca d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
4. Jaume I d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Gombau d'Entença
 
 
 
 
 
 
 
9. Teresa d'Entença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Constança d'Antillón
 
 
 
 
 
 
 
2. Pere II d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Bernat VII de Comenge
 
 
 
 
 
 
 
10. Bernat VIII de Comenge
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Felipa de Montfort
 
 
 
 
 
 
 
5. Cecília de Comenge
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. ?
 
 
 
 
 
 
 
11. Martha d'Illa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. ?
 
 
 
 
 
 
 
1. Jaume II d'Urgell
(el Dissortat)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Guilhèm VI de Montpeller
 
 
 
 
 
 
 
12. Guilhèm VII de Montpeller
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Sibil·la de Mataplana
 
 
 
 
 
 
 
6. Joan II de Montferrat
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Hug II de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
13. Matilda de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Felicia-Matilda de Mayenne
 
 
 
 
 
 
 
3. Margarida de Montferrat
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Ferran de Mallorca
 
 
 
 
 
 
 
14. Jaume III de Mallorca
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Isabel de Sabran
 
 
 
 
 
 
 
7. Elisabet de Mallorca
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Alfons IV d'Aragó
(el Benigne)
 
 
 
 
 
 
 
15. Constança d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Teresa d'Entença
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents

[modifica]

El 29 de juny del 1407 es casà a València amb Isabel d'Aragó, filla de Pere III el Cerimoniós i germana de Martí l'Humà. D'aquesta unió nasqueren:

Biografia

[modifica]

El 18 de desembre de 1406 se signen les capitulacions matrimonials i en l'estiu de 1407 es casa amb Isabel d'Aragó i Fortià (1376-1424), filla de Pere IV el Cerimoniós i germana de Martí I l'Humà (1356-1410), qui li ofereix el 15 de juny de 1408, va després de la mort del seu pare Pere II d'Urgell, el càrrec de lloctinent del regne d'Aragó, que va acceptar el 22 de setembre, encara que els diputats del General van rebutjar el nomenament per ser contrari als furs del regne.[1]

El 25 de juliol de 1409 mor l'hereu reial, Martí el Jove (1374-1409). El 5 d'agost de 1409 Jaume és nomenat procurador general d'Aragó, càrrec que solia tenir el primogènit reial. Poc abans de morir, el rei Martí l'Humà va revocar el nomenament de Jaume (17 de maig de 1410) a causa dels disturbis que va provocar a Saragossa, ciutat en la qual havien entrat les tropes armades de Jaume per enfrontar-se al governador d'Aragó Gil Ruiz de Lihori, al Justícia Major, Juan Jiménez Cerdán, i l'arquebisbe García Fernández d'Heredia.[2][3]

El rei va morir sense deixar nomenat successor i Jaume d'Urgell es va postular, amb altres sis candidats, al tron de la Corona d'Aragó. Però se li va acusar d'haver ordenat l'assassinat de l'arquebisbe de Saragossa García Fernández de Heredia, qui s'havia oposat radicalment a la candidatura de Jaume al tron. Antón de Luna, el principal valedor a Aragó de les pretensions a la Corona del Comte d'Urgell, havia donat mort a l'arquebisbe l'1 de juny de 1411. Finalment, la situació va acabar per resoldre amb l'anomenat Compromís de Casp, en què Jaume va resultar derrotat i va ser triat Ferran de Trastàmara, qui regnaria com Ferran I d'Aragó.[4][5]

Aconsellat per la seva mare i per Antón de Lluna, es va negar a reconèixer Ferran com a rei i es va alçar en armes contra el monarca. Derrotat en Castelflorite i Montearagón, es va refugiar al castell de Balaguer on va patir el setge de les tropes reials fins que es va acabar rendint el 31 d'octubre de 1413. Processat i condemnat, els seus béns van ser confiscats. Va estar a la presó al castell d'Urueña (1413-1420, i novament entre 1424 i 1426), al de Mora (1420-1422), en l'Alcàsser de Madrid (1422-1424), breument a Terol (1426) i, finalment, va ser portat en aquest mateix any al castell de Xàtiva, on va morir el 1433 als 53 anys. Segons Jaume Vicens Vives va ser traslladat en 1426 a Xàtiva des del castell de Castrotorafe a Zamora per ordre del rei de la Corona d'Aragó, Alfons el Magnànim, previ acord amb el rei Joan II de Castella.[6]

Durant la guerra civil catalana (1462-1472) va circular una espècie de crònica anònima titulada La fi del comte d'Urgell ('La fi del comte d'Urgell') en què s'acusava al rei Joan II d'Aragó d'haver assassinat juntament amb seus germans els infants d'Aragó don Enrique i don Pedro al comte Urgell a la seva cel·la del castell de Xàtiva. La llegenda va ser recuperada durant el segle xvii però la moderna historiografia ha demostrat que és completament falsa, ja que en aquelles dates ni el llavors infant don Joan, rei consort de Navarra, ni l'infant don Pedro es trobaven a València. Només hi era l'infant don Enrique. A més, com ha assenyalat Jaume Vicens Vives, el fet és completament inversemblant perquè «la mort del comte no interessava llavors ningú. Jurídicament no posseïa cap dret a la corona d'Aragó, ja que per dues vegades els estats catalano-aragonesos l'havien confirmat en les temples dels Trastàmares; políticament, cap partit li donava suport ».

Vida política

[modifica]
Presó de Jaume II d'Urgell al castell de Xàtiva

Martí l'Humà el nomenà lloctinent de Catalunya el 1407 i 1408. Coincidint amb el seu ascens a la corona comtal, i mort Martí el Jove, el rei el nomenà procurador i governador general, fet que s'interpretava com el reconeixement de la seva virtual condició d'hereu de la corona. Poc abans de la seva mort, el rei Martí l'Humà revocà el nomenament sota pressions del bisbe de Saragossa, així com de la família Urrea, i va morir sense deixar nomenat successor.

Aspirant a la successió a la mort d'aquest, no fou escollit en el Compromís de Casp, i fou escollit en el seu lloc el que seria Ferran I d'Antequera. Aquest resultat provocà la revolta del comte d'Urgell, que acabà amb el setge de la seva seu al castell Formós de Balaguer, on acabà rendint-se el 31 d'octubre del 1413.[7] Processat i condemnat, tots els seus béns foren confiscats i malvenuts, així com els de la família i la seva germana Elionor d'Urgell. Va romandre empresonat al castell d'Urueña (1413-1420, i novament entre 1424 i 1426), Mora de Toledo (1420-1422), l'Alcàsser de Madrid (1422-1424), breument a Terol i, finalment, va ser conduït al castell de Xàtiva, on va morir el 1433[8] amb sospites d'haver estat assassinat a la presó.[9]

Representacions de Jaume d'Urgell en les arts

[modifica]

La seva història tràgica i la seva significació política el van convertir en protagonista de diferents obres literàries, sobretot en el període de la Renaixença:

Referències

[modifica]
  1. Giménez Soler (1901:131)
  2. Giménez Soler (1901:133)
  3. Laliena y Sesma, «Las elites políticas de Aragón durante el Interregno y el Compromiso de Caspe» Arxivat 2014-02-18 a Wayback Machine., 2011, pág. 181 y n. 45. Cfr. además Giménez Soler (1901:137-139).
  4. Sesma Muñoz (2011:32-39)
  5. Sesma (2011:98)
  6. S. Sobrequés, Els Barons de Catalunya, Ed. Vicens-Vives, 4ª ed., 1989, pág. 150.
  7. Historia de los Condes de Urgel, escrita por D. Diego Monfar y Sors, Archivero del Real Archivo de Barcelona, y publicada de real órden por D. Próspero de Bofarull y Mascaró, Barcelona 1853, Tomo II, p.534-535.
  8. S. Sobrequés, Els Barons de Catalunya, Ed. Vicens-Vives, 4ª ed., 1989, p. 150.
  9. Pep Mayolas, La Princesa a l'exili Felipa de Coïmbra i Urgell (1435-1497), pag. 76

Bibliografia

[modifica]


Jaume II d'Urgell
Naixement: Balaguer, 1380 Mort: Xàtiva, 1433
Títols
Precedit per:
Pere II d'Urgell
(pare)
Comte d'Urgell
Casal d'Urgell

(Llista de comtes d'Urgell)
(1408-1413)
Succeït per:
Ferran I
confiscat i incorporat a la
Corona d'Aragó
Vescomte d'Àger
(1408-1413)
Baronia d'Antilló
(1408-1413)
Baronia d'Entença
(1408-1413)
Precedit per:
Maria de Luna
(retorn com a hereu de corona)
Baronia de Fraga
(1408-1413)
Precedit per:
mort del rei Martí sense successor
Pretendent al tron d'Aragó
(1410-1413)
Succeït per:
Compromís de Casp a favor de Ferran d'Antequera