Vés al contingut

Jean Vautrin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJean Vautrin

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Jean Georges Hubert Herman Modifica el valor a Wikidata
17 maig 1933 Modifica el valor a Wikidata
Pagny-sur-Moselle (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 juny 2015 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Gradinhan (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut des hautes études cinématographiques Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDirecció, guionatge cinematogràfic, crítica de cinema, activitat literària i literatura detectivesca Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, prosista, realitzador, crític de cinema, guionista, escriptor, guionista de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1957 Modifica el valor a Wikidata -
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeLila Lakshmanan (1953–1962)
Anne Doat Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0379150 Allocine: 5702 Allmovie: p311491 TCM: 1027054 TMDB.org: 39719 Goodreads author: 172560 Modifica el valor a Wikidata

Jean Georges Hubert Herman, conegut com a Jean Vautrin (Pagny-sur-Moselle, Lorena, 17 de maig de 1933 - Gradinhan, Aquitània, 16 de juny de 2015) és un escriptor, director de cinema, guionista i dialoguista francès.[1][2]

Biografia

[modifica]

Després d'estudis de lletres a Auxerre, queda primer al concurs de l'Institut dels alts estudis cinematogràfics (IDHEC). Després de la seva marxa de l'IDHEC, Jean Herman fa el servei militar de 1959 a 1961 al Servei Cinema dels Exèrcits, al fort d'Ivry. Lector de literatura francesa a la universitat de Bombai, es converteix en ajudant de direcció de Roberto Rossellini per a les necessitats del documental India, terra mare , dirigida per a la televisió italiana. De tornada a França, realitza cinc llargmetratges per al cinema, entre els quala la pel·lícula policíaca Adieu l'ami, interpretat per Alain Delon i Charles Bronson o Jeff així com diversos telefilms. S'allunya de la realització a mitjans dels anys 1970 per dedicar-se a l'escriptura.[3]

Inauguració mediatheque Jean Vautrin a St Symphorien

Havent-se guanyat una certa notorietat amb el seu verdader nom, adopta el pseudònim de Jean Vautrin quan entra a la literatura. À bulletins rouges, la seva primera novel·la, és publicada el 1973 a la col·lecció «Sèrie negra». Guanya en notorietat com a autor de novel·la policíaca en el transcurs dels anys 1970, amb obres com Billy-Ze-Kick o Bloody Mary , seguint d'altra banda escrivint amb el seu verdader nom guions per al cinema.

El 1987, amb l'escriptor Dan Franck, crea un personatge de periodista fotògraf anomenat Boro (el model del qual és Robert Capa), i les aventures del qual, situades en els anys 1930, corren en la sèrie de novel·les titulada Les Aventures de Boro, periodista fotògraf.

S'allunya de la novel·la policíaca i de la novel·la d'aventures amb obres com Patchwork, que obté el Premi des Deux Magots i La Vie ripolin. Un grand pas vers el bon Dieu li val el 1989, la consagració del premi Goncourt. El 1998, rep el premi Louis-Guilloux pel conjunt de la seva obra. L'11 de gener de 2014 es va inaugurar en el municipi de Saint-Symphorien a Gironde una mediateca té que té el nom de Jean Vautrin.

Filmografia[4]

[modifica]

Ajudant director

[modifica]

Director

[modifica]

Guionista

[modifica]

Actor

[modifica]
  • Le Marginal de Jacques Deray
  • 1987: Un monsieur bien mis
  • 1998: Le Cri du peuple, Premi Louis-Guilloux pel conjunt de la seva obra i adaptada en dibuixos animats per Tardi
  • 2001: L'home qui assassinait sa vie
  • 2002: Le Journal de Louise B.
Quatre Soldats français
  • 2004: Adieu la vie, adieu l'amour [tom 1]
  • 2004: La Donne au gant rouge [tom 2]
  • 2009: La grande zigouille [tom 3]
  • 2012 : Les années Faribole [tom 4]

Novel·les curtes

[modifica]
  • 1983: Patchwork, Premi des Deux Magots 1984
  • 1986: Baby-boom, Premi Goncourt de la nouvelle 1986
  • 1989: Dix-huit tentatives per devenir un saint
  • 1992: Courage chacun
  • 2005: Si on s'aimait ?
  • 2009: Maîtresse Kristal et autres bris de guerre

Novel·les

[modifica]
  • 1973: À bulletins rouges
  • 1974: Billy-Ze-Kick, adaptada al cinema Billy Ze Kick per Gérard Mordillat el 1985
  • 1977: Mister Love
  • 1977: Typhon gazoline
  • 1978: Le Mensonge - Chronique des annés de crise, Ed. Encres (ISBN|9782862220055)
  • 1979: Bloody Mary, adaptat en dibuixos animats per Jean Teulé el 1983
  • 1981: Groom
  • 1982: Canicule, adaptada al cinema per Yves Boisset el 1984 i per Baru en dibuixos animats l'abril de 2013 a Éditions Casterman[7]
  • 1987: La Vie Ripolin
  • 1989: Un grand pas vers le bon Dieu, Premi Goncourt
  • 1994: Symphonie Grabuge,
  • 1997: Le Rei des ordures

Premis i nominacions

[modifica]
Premis

Referències

[modifica]
  1. «biografia de Jean Herman». Imdb.
  2. «Jean Herman, premis». imdb.
  3. Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9. 
  4. «filmografia de Jean Herman». The New York Times.
  5. Notice[Enllaç no actiu] a www.forumdesfitxers.fr
  6. Estrenada amb el títol Bon per la vie civile el film és censurat i torna a sortir el 1963 tallat 11 minuts amb el títol actual. Muntatge Nadine Trintignant, comentari Jean-Louis Trintignant
  7. Baru - Canicule - Baru - Jean Vautrin - Casterman BD

Enllaços externs

[modifica]