Vés al contingut

Jerusalem alliberada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreJerusalem alliberada
(it) Gerusalemme liberata Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorTorquato Tasso Modifica el valor a Wikidata
Llenguaitalià Modifica el valor a Wikidata
PublicacióItàlia Modifica el valor a Wikidata, Itàlia, 1581 Modifica el valor a Wikidata
Creació1575
Dades i xifres
TemaJerusalem i croades Modifica el valor a Wikidata
Gènerepoema èpic Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Jofré de Bouillon
Armida
Clorinda
Tancred de Galilea
Erminia (en) Tradueix
Rinaldo (en) Tradueix
Olindo (en) Tradueix
Carlo (en) Tradueix
Ubaldo (en) Tradueix
Sophronia (en) Tradueix
Sven (en) Tradueix
Aladin (en) Tradueix
Idraot (en) Tradueix
Ismen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióJerusalem Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: cb87c639-9603-498e-9323-ba7ab243187f Modifica el valor a Wikidata
Fresc de Tiepolo basat en la Jerusalem alliberada de Torquato Tasso. Es titula Rinaldo abandona Armida.
Setge de Jerusalem durant la Primera Croada

La Jerusalem alliberada (italià: La Gerusalemme liberata) és un poema èpic del poeta italià Torquato Tasso, publicat per primer cop l'any 1581. El seu objecte és la Primera Croada, tractada de manera fantasiosa, i amb nombroses influències de la literatura grega i de la literatura del Renaixement. El setge de Jerusalem portat a terme per Jofré de Bouillon contra el poder musulmà de la ciutat n'és l'inici.

Està format per estrofes de cinc versos cadascuna, agrupades en vint cants de diferent longitud. S'engloba clarament en la tradició renaixentista del poema èpic italià, com el famós Orland Furiós de Ludovico Ariosto, obra de la qual extreu personatges i elements argumentals. Homer i Virgili també són fonts de figures i escenes, particularment emprats en les seves descripcions de setges i guerra.

El fet que Tasso triés un tema històric concret i real, el conflicte entre cristians i musulmans, limitava la longitud excessiva que caracteritzava moltes obres de l'època. No podia tenir continuacions com moltes d'aquestes, el qual la converteix en una obra més «moderna» que la major part del Renaixement. Es valorava especialment a l'època la utilització de temes que disposessin d'una certa versemblança històrica (malgrat les concessions sobrenaturals i màgiques de Tasso), i el doble context de la creixent presència a l'Europa de l'est de les forces de l'Imperi Otomà i els conflictes de la Contrareforma donava a una obra èpica de tema cristià més crèdit i vàlua que a una de tema pagà o grec.

Un dels aspectes literaris més característics de La Jerusalem alliberada és la contínua pugna entre el deure i allò que dicta el cor, i el seu retrat de l'amor en temps de guerra, enfrontat amb el valor guerrer i l'honor, font de bona part de la lírica de Tasso.

Composició

[modifica]

Torquato Tasso va començar la seva tasca creadora a meitats dels anys seixanta del segle xvi. Originalment havia de portar el títol Il Goffredo (fent referència al cap de la Primera Croada, Jofré de Bouillon). El fa finalitzar l'abril de 1575, i l'estiu d'aquell any el poeta el va recitar davant del duc Alfonso de Ferrara i Lucrècia, Duquessa d'Urbino. Una edició pirata de 14 cants extrets del poema va fer aparició a la Venècia de 1580. Les primeres edicions completes de l'èpica van ser publicades a Parma i a Ferrara el 1581.[1]

Aristotelisme de Tasso

[modifica]

L'aristotelisme, o apropiació i defensa dels principis esteticopoètics del filòsof grec Aristòtil, estava en voga al segle xvi, especialment a Itàlia. Torquato Tasso també va veure d'aquesta corrent imperant a l'època, i en va adaptar les unitats d'acció, temps, lloc i mode. Al mateix temps, va dotar la seva obra d'una finalitat didàctica, implícita en la defensa del cristianisme. El tema històric també és de rang superior en l'aristotelisme del segle xvi, com prescriu un autor com Francesco Robortello.[2]

El mateix Torquato Tasso va escriure textos defensant aquesta tendència poètica: Discorsi dell'arte poetica e in particolare sopra il poema eroico. En ells, Tasso fa alguns apunts sobre la composició d'un poema èpic o heroic. La matèria ha de ser l'adequada al nivell sublim (serbo sublimis) del discurs. L'artista li ha de saber donar forma, i nodrir-la d'ornaments adequats a un tema d'aquesta alçada. El tema històric serà més elevat que l'inventat, tot i que la faula d'invenció pot donar plaer, com la Flor d'Agató havia agradat als antics, o les obres d'Ariosto als moderns. Per a La Jerusalem alliberada en fa una síntesi, recorrent a la «religió veritable» com a font. Aquells fets inversemblants que no es podien encabir a les cròniques històriques, i que de cap manera es poden atribuir a l'acció humana, bé es poden representar com a accions d'àngels, de Déu, o bé de dimonis o éssers dotats de màgia, de la mateixa manera que els déus dels antics entraven en l'acció de poemes com l'Odissea.[3] La integritat del poema, que ha de ser respectada, falta segons Tasso tant a les obres Orlando inammorato i Orlando Furioso, que tenen faltes d'incoherència[4] i que no aconsegueixen la unitat estilística digna de l'epopeia, fent-hi servir de vegades un discurs massa humil.[5]

Recepció

[modifica]

El poema va tenir un immens èxit instantani a tota Europa, i durant els dos segles següents algunes seccions de l'èpica van ser adaptades en forma d'arguments separats per a òperes, obres de teatre, ballets i mascarades. També van servir de model per representacions visuals i decoració, tant quadres com frescs. Alguns llocs on es poden veure escenes de La Gerusalemme liberata representats són Fontainebleau, a França, a la Vila Valmarana, al Vèneto, o a Hohenschwangau, Alemanya. Alguns crítics de l'època, però, no van tractar l'obra amb el mateix entusiasme, i Tasso fou molt criticat per les seves escenes extravagants i per la confusa narració del poema. En els seus últims anys va reescriure el poema pràcticament per complet, sota un nou nom: La Gerusalemme conquistata (La Jerusalem conquerida), versió revisada que no ha interessat tant ni al públic ni la crítica, en general satisfets amb l'original. L'interès del públic europeu en el poema, però, va decaure amb el Romanticisme tardà, que va afavorir un altre tipus de sensibilitat, si bé encara els primers romàntics, com Goethe, hi havien mostrat interès, i Torquato Tasso, degut a la seva bogeria, va acabar sent un model del geni i l'artista incomprès. El mateix Goethe va escriure una obra dedicada a la figura de Tasso.

Obres posteriors que s'hi han basat

[modifica]

Música i òpera

[modifica]

Pintura i il·lustració

[modifica]

En llengua catalana

[modifica]

Carme Portaceli va escenificar la versió teatral de La Jerusalem alliberada al Festival Grec de 2008 a Barcelona.[6]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jerusalem alliberada
  1. ↑ Gerusalemme liberata ed. Luca Caretti (Mondadori, 1983); p. lxv-lxix
  2. ↑ Francesco Robortello, De comoediae, 1548
  3. ↑ Torquato Tasso, Discorsi dell'arte poetica e in particolare sopra il poema eroico; p.1-3
  4. ↑ Torquato Tasso, Discorsi dell'arte poetica e in particolare sopra il poema eroico; p.5-6
  5. ↑ Torquato Tasso, Discorsi dell'arte poetica e in particolare sopra il poema eroico; p.11-12
  6. ↑ [enllaç sense format] http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2935543
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jerusalem_alliberada&oldid=32257674»