Vés al contingut

Manuel de Copons i d'Esquerrer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaManuel de Copons i d'Esquerrer
Biografia
Naixementsegle XVII Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
119è President de la Generalitat de Catalunya
1707 – 1710
← Josep GrauFrancesc Antoni de Solanell i de Montellà → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
Títolmonjo cambrer del Monestir de Sant Esteve de Banyoles


Manuel de Copons i d'Esquerrer (?, segle xvii - ?, segle XVIII), monjo cambrer del monestir de Sant Esteve de Banyoles[1] va ser nomenat el 119è president de la Generalitat de Catalunya (1707-1710) el 22 de juliol de 1707.

Nascut a Malmercat, fill de Jacint de Copons i de Gay, 5è senyor de Malmercat (oïdor del braç militar per la Vegueria de Lleida, sotsvegueria de Pallars) i de Magdalena Esquerrer. Els seus germans foren:

Els Copons de Malmercat participaren directament en la lluita contra els partidaris de Felip V. Després de l'11 de setembre foren represaliats.[2]

Després de la batalla d'Almansa i la conquesta del Regne de València a finals del trienni anterior, els filipistes varen començar una conquesta sistemàtica del territori. A Catalunya en aquest trienni es produí el setge de Lleida, entre el 9 de setembre i el 10 de novembre de 1707, i de Tortosa.

Catalunya es va mantenir sota el règim de l'Arxiduc Carles en aquest període i cap al final es va produir la contraofensiva austracista que acaba amb la conquesta efímera de Madrid i la retirada definitiva dels austriacistes cap a Catalunya.[3]

El 1718 seguia com a cambrer del Monestir de Banyoles i assistia com a síndic al Capítol General dels benedictins, segons reculls històrics.


Precedit per:
Josep Grau
President de la
Generalitat de Catalunya

1707-1710
Succeït per:
Francesc Antoni de Solanell i de Montellà

Referències[4]

[modifica]
  1. Ernest Zaragoza Pascual Història de la Congregació Benedictina Claustral Abadia de Montserrat 2004. Pàg. 215
  2. «El castell de Malmercat». Arxivat de l'original el 2008-01-29. [Consulta: 22 desembre 2007].
  3. Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2). Pàg. 316-317
  4. «El Castell de Malmercat». Arxivat de l'original el 2016-02-19. [Consulta: 14 febrer 2016].