Vés al contingut

Joan Josep Omella i Omella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan Josep Omella i Omella
Arquebisbe metropolità de Barcelona
Imatge
(2017) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Juan José Omella y Omella Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 abril 1946 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Queretes (província de Terol) Modifica el valor a Wikidata
President de la Conferència Episcopal Espanyola Conferència Episcopal Espanyola
3 març 2020 – 5 març 2024
← Ricardo Blázquez PérezLuis Javier Argüello García →
Cardenal prevere Santa Croce in Gerusalemme
28 juny 2017 –
Nomenat per: Francesc
Arquebisbe de Barcelona
6 novembre 2015 –
← Lluís Martínez i Sistach
Bisbe de Calahorra i La Calzada-Logronyo
8 abril 2004 – 6 novembre 2015
← Ramón Búa OteroCarlos Escribano Subías →
Administrador apostòlic
19 octubre 2001 – 21 desembre 2003
Diòcesi: bisbat de Jaca
Administrador apostòlic
24 agost 2001 – 19 desembre 2003
Diòcesi: bisbat d'Osca
Bisbe de Barbastre-Montsó
29 octubre 1999 – 8 abril 2004
← Ambrosio Echebarria ArroitaAlfonso Milián Sorribas →
Bisbe auxiliar de Saragossa
15 juliol 1996 – 1999
Bisbe titular de Sasau
15 juliol 1996 – 24 octubre 1999
Diòcesi: bisbat de Sasau

Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióSeminari de Saragossa
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1996–), sacerdot catòlic (1970–) Modifica el valor a Wikidata
Consagració22 de setembre de 1996
per Elías Yanes Álvarez
Proclamació cardenalícia28 de juny de 2017
per Francesc
Cardenal prevere de la Santa Creu de Jerusalem
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Per misericordiam Dei nostri

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org

Joan Josep Omella i Omella (Queretes, Matarranya, Aragó, 21 d'abril de 1946), cardenal i arquebisbe matarranyenc, és l'arquebisbe metropolità de Barcelona[1][2][3] i ha estat el president de la Conferència Episcopal Espanyola entre els anys 2020 i 2024.[4][5]

Biografia

[modifica]

Va néixer el 21 d'abril de 1946 a la població de Queretes (Matarranya).[6]

Estudià al Seminari de Saragossa i al Centre de Formació dels Pares Blancs a Lovaina i Jerusalem. El 20 de desembre de 1970 va ser odenat prevere i durant el seu ministeri sacerdotal, va treballar com a coadjutor i com a rector, i entre el 1990 i el 1996 va ser vicari episcopal a la arxidiòcesi de Saragossa. Durant un any va ser missioner a Zaire.

El 15 de juliol de 1996 va ser nomenat bisbe titular de Sasau i auxiliar de Saragossa pel papa Joan Pau II i va ser consagrat bisbe el dia 22 de setembre del mateix any per l'arquebisbe de Saragossa, Elías Yanes Álvarez.[3] El 27 d'octubre de 1999, el mateix papa el va nomenar bisbe de Barbastre-Monsó, diòcesi de la qual va prendre possessió el 12 de desembre. Entre el 24 d'agost de 2001 i del 19 de desembre de 2003 va ser l'administrador apostòlic d'Osca. També va ser administrador apostòlic de Jaca entre el 19 d'octubre de 2001 i el 19 de desembre de 2004. Fou nomenat bisbe de Calahorra i La Calzada-Logronyo el 8 d'abril de 2004 per Joan Pau II i va prendre possessió el dia 29 de maig.[3]

Entre els anys 1999 i 2015 va ser consiliari nacional de Mans Unides i l'any 2013 va ser investit prior honorari de la Verge de Valvanera pel Capítol de Cavallers amb motiu de la seva tasca amb el pelegrinatge de la verge pels diferents municipis de la Rioja amb motiu de l'any de la fe.[1]

La Santa Seu el nomenà membre de la Congregació per als Bisbes el 6 de novembre de 2014.[1]

Fou nomenat arquebisbe metropolità de Barcelona el dia 6 de novembre de 2015 pel papa Francesc.[7] Va prendre possessió de la seu barcelonina el dia de Sant Esteve del mateix any.[8][9][10][11]

A la Conferència Episcopal Espanyola ha estat membre (des de 1996) i president (2002-08 i 2014-17) de la Comissió Episcopal de Pastoral Social i membre de les Comissions Episcopals de Pastoral (1996-99) i Apostolat Seglar (1999-2002 i 2008-11).[12] Des del 14 de març de 2017 és membre del Comitè Executiu.

El 21 de maig de 2017 el papa Francesc va anunciar el seu nomenament com a cardenal i va ser creat el 28 de juny al consistori ordinari públic celebrat a la bastílica de Sant Pere del Vaticà i va rebre el títol de cardenal prevere de la Santa Seu de Jerusalem.[3][13][14]

El 3 de març del 2020 va ser escollit president de la Conferència Episcopal Espanyola.[4] El març del 2023 el papa Francesc el va nomenar membre del Consell de Cardenals, convertint-se en el català més influent a Roma de les darreres dècades.[15]

Polèmiques

[modifica]

El 13 de gener de 2017, durant la roda de premsa de presentació del llibre Exhortació del papa Francesc. L'alegria de l'amor, condemnà la interrupció de l'embaràs també en casos de violació, tot dient que «comprèn el dolor» però «el més important és la creació». De la mateixa manera, argumentà que si s'accepta el dret a decidir sobre la vida d'una altra persona «s'hauria de justificar a un terrorista». Aquestes intervencions es dugueren a terme després que un periodista li preguntés sobre les declaracions del bisbe de Vic, Romà Casanova, en les que comparà l'avortament amb un genocidi.[16][17]

Com a arquebisbe de Barcelona signa a la web de l'arquebisbat amb el nom en castellà (Juan José) o en català (Joan Josep) depenent de l'idioma en què es consulta la web.[18] Oralment utilitza una varietat estàndard de català central com a Arquebisbe. Alguns sectors de l'Església l'han criticat per transmetre missatges unionistes.[19]

El 2021, Omella va reconèixer que l'Església catòlica s'havia apropiat d'un miler de béns immobles, després que el Govern espanyol enviés una llista amb un total de 34.961 béns immatriculats per l'Església del 1998 al 2015.[20]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Biografia de Joan Josep Omella i Omella». Arquebisbat de Barcelona. [Consulta: 28 juny 2017].
  2. «Biografia de Mons. Juan José Omella» (en castellà). Diòcesi de Calahorra i La Calzada-Logronyo. Arxivat de l'original el 17 de novembre 2015. [Consulta: 5 novembre 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Cardenal Joan Josep Omella i Omella» (en anglès). Catholic-Hierarchy. [Consulta: 28 juny 2017].
  4. 4,0 4,1 «L'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, elegit president de la Conferència Episcopal Espanyola». [Consulta: 3 març 2020].
  5. «El cardenal Juan José Omella deixa avui la presidència de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE)». Bisbat de Lleida, 05-03-2024 [Consulta: 27 abril 2024].
  6. Montclús, Joaquim «El bisbe Omella, un català del Matarranya». Diari Ara, 14-11-2015, pàg. 39.
  7. «Renuncies i nomenaments. 06.11.2015» (en italià). Bollettino Sala Stampa della Santa Sede, 06-11-2015. [Consulta: 6 novembre 2015].
  8. «Juan José Omella pren possessió de l'arquebisbat de Barcelona, en substitució de Lluís Martínez Sistach». VilaWeb, 26-12-2015 [Consulta: 27 desembre 2015].
  9. «El bisbe de Logronyo substituirà Lluís Martínez Sistach a l'Arquebisbat de Barcelona». ARA.cat, 05-11-2015. [Consulta: 5 novembre 2015].
  10. «Omella substituirà Sistach». Catalunya Religió, 05-11-2015. [Consulta: 5 novembre 2015].
  11. Llisterri, Jordi. «Omella, el bisbe que parla català». Catalunya Religió, 05-11-2015. [Consulta: 5 novembre 2015].
  12. «Membres de la Comissió Episcopal de Pastoral Social» (en castellà). Conferència Episcopal Espanyola. Arxivat de l'original el 6 d’abril 2015. [Consulta: 5 novembre 2015].
  13. Agències «El Papa anuncia el nomenament d'Omella com a cardenal». El Punt Avui.
  14. «Consistori ordinari públic per la creació de cinc nous cardenals» (en castellà). La Santa Seu, 28-06-2017. [Consulta: 28 juny 2017].
  15. NacióDigital. «Omella es converteix en el català més influent al Vaticà les darreres dècades». [Consulta: 13 març 2023].
  16. «L'arquebisbe Omella compara l'avortament amb el terrorisme». ElPuntAvui.cat, 13-01-2017. [Consulta: 23 gener 2017].
  17. «Omella equipara l'avortament amb el terrorisme». NacióDigital.cat, 13-01-2017. [Consulta: 23 gener 2017].
  18. «Carta dominical | «Confiar en Déu»».
  19. «Església Plural carrega contra la "desafortunada" homilia d'Omella».
  20. Esteve, Mireia. «L'Església admet que es va apropiar d'un miler de béns immobles que no eren seus». Ara, 24-01-2022. [Consulta: 25 gener 2022].


Precedit per:
Julián Barrio Barrio

Bisbe titular de Sasau

1996 - 1999
Succeït per:
Giacomo Guido Ottonello
Precedit per:
Ambrosio Echebarria Arroita

Bisbe de Barbastre

1999 - 2004
Succeït per:
Alfonso Milián Sorribas
Precedit per:
Ramón Búa Otero

Bisbe de Calahorra

8 d'abril de 2004 - 26 de desembre de 2015
Succeït per:
Carlos Manuel Escribano Subías
Precedit per:
Ricardo Blázquez Pérez
Conferència Episcopal
Conferència Episcopal
President de la Conferència Episcopal Espanyola

des del 3 de març de 2020
Succeït per:
en el càrrec
Precedit per:
Lluís Martínez i Sistach

Arquebisbe de Barcelona

des del 26 de desembre de 2015
Succeït per:
en el càrrec
Precedit per:
Lluís Martínez i Sistach
Arquebisbe
Gran Prior per a l'Espanya Oriental
de l'orde del Sant Sepulcre de Jerusalem

des del 26 de desembre de 2015
Succeït per:
en el càrrec
Precedit per:
Miloslav Vlk
Arquebisbe
Cardenal prevere de la Santa Creu de Jerusalem

des del 28 de juny de 2017
Succeït per:
en el càrrec