Vés al contingut

Joell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuJoell
Atherina boyeri Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN2352 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreAtheriniformes
FamíliaAtherinidae
GènereAtherina
EspècieAtherina boyeri Modifica el valor a Wikidata
Risso, 1810
Nomenclatura
Sinònims
Exemplars de la Toscana (Itàlia)
Exemplars de la desembocadura del riu Negro (Ḷḷuarca, Astúries)

El joell, la cabeçuda, el jovell, el moixó, el moixonet, el xanguet o el xanquet[2] (Atherina boyeri) és un peix teleosti del gènere Atherina pertanyent a la família dels aterínids.[3]

Descripció

[modifica]
  • És un peix petit i de forma allargada que no ultrapassa els 20 cm de llargària total.
  • 7-10 espines i 8-16 radis tous a l'aleta dorsal i 2 espines i 10-18 radis tous a l'anal.
  • El diàmetre dels ulls és més ample que la longitud del musell.[4][5][6]

Subespècies

[modifica]

Reproducció

[modifica]

Té lloc per primera vegada quan arriba als 1-2 anys de vida. Les poblacions d'aigua dolça del riu Guadalquivir fresen entre l'abril i el juny, mentre que les del llac Trichonis (Grècia)[8] ho fan entre el març i l'octubre. Els ous tenen apèndixs llargs i peluts que els serveixen per adherir-se a les algues filamentoses i a 2-6 m de fondària. Les larves són pelàgiques, tot i que, sovint, formen moles a prop de les costes.[9]

Alimentació

[modifica]

Menja petits crustacis, cucs, mol·luscs i larves de peixos.[4]

Depredadors

[modifica]

És depredat pel sorell (Trachurus trachurus) (a Grècia), Alosa brashnikovi (Rússia),[10] Alosa fallax (Portugal),[11] el llobarro (Dicentrarchus labrax) (la Gran Bretanya), la lucioperca (Sander lucioperca), el silur (Silurus glanis) i la rata de mar (Uranoscopus scaber) (Grècia).[12][13]

Hàbitat

[modifica]

És un peix d'aigua marina, salabrosa i dolça;[14][15] demersal; amfídrom[16] i de clima subtropical (53°N-20°N, 18°W-42°E). Tot i que és un peix marí, tolera les baixes salinitats i es pot trobar també als aiguamolls i albuferes costaners i, àdhuc, a l'aigua dolça dels cursos inferiors d'alguns rius.[4][17]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a la vora dels litorals de la mar Mediterrània,[18][19][20][21][22] la mar Negra[23] i la mar Càspia. A l'oceà Atlàntic és present des del Portugal continental[24] fins a Mauritània i Madeira,[25] encara que n'hi ha poblacions aïllades a les costes d'Anglaterra i dels Països Baixos.[26][27] Ha estat introduït al mar d'Aral, el llac Trasimè (Itàlia) i, potser, a altres llacs italians.[9][28][1][4]

Gastronomia

[modifica]

És molt apreciat en fregitel·les tant a la cuina occitana com a la catalana, igual que la llengüeta rossa (Aphia minuta) i el sonso (Gymnammodytes cicerellus). Normalment, els joells s'empolsen lleugerament amb farina abans de fregir-los en oli d'oliva.[29]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans, de costums gregaris i té una esperança de vida normal de vida d'1-2 anys (poques vegades arriba fins als quatre).[9][4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
  2. ↑ TERMCAT (català)
  3. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Atherina boyeri a Fishbase
  5. ↑ Billard, R., 1997. Les poissons d'eau douce des rivières de France. Identification, inventaire et répartition des 83 espèces. Lausana, Delachaux & Niestlé, 192 p.
  6. ↑ Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  7. ↑ Reshetnikov, Y.S., N.G. Bogutskaya, E.D. Vasil'eva, E.A. Dorofeeva, A.M. Naseka, O.A. Popova, K.A. Savvaitova, V.G. Sideleva i L.I. Sokolov, 1997. An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9): 687-736.
  8. ↑ Daoulas, C., Economou, A.N., Stoumboudi, M.T., Psarras, T. i Barbieri-Tseliki, R., 1997. Larvae development in a landlocked population of Atherina boyeri in Lake Trichonis, Greece.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Freyhof, J.; Kottelat, M. (2008). "Atherina boyeri (errata version published in 2020)." 2008 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2008. [Consulta: 3 abril 2023]
  10. ↑ Vetchanin, V.I., 1984. Feeding of the astrakhan shad, Alosa brasnikovi (Clupeidae), in the southeastern Caspian sea. J. Ichthyol. 24(5):143-147.
  11. ↑ Assis, C.A., P.R. Almeida, F. Moreira, J.L. Costa i M.J. Costa, 1992. Diet of the twaite Alosa fallax (Lacépède) (Clupeidae) in the River Tagus Estuary, Portugal. J. Fish Biol. 41(6):1049-1050.
  12. ↑ FishBase (anglès)
  13. ↑ Stolyarov, I.A., 1985. Dietary features of catfish, Silurus glanis, and pike-perch Stizostedion lucioperca, in Kyzlyarsk Bay, northern Caspian Sea. J. Ichthyol. 25(2):140-145.
  14. ↑ Spillman, C.-J., 1961. Faune de France: Poissons d'eau douce. Fédération Française des Sociétés Naturelles, vol. 65. París, França. 303 p.
  15. ↑ Kottelat, M., 1997. European freshwater fishes. Biologia 52, Suppl. 5:1-271.
  16. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  17. ↑ Keith, P. i J. Allardi (coords.), 2001. Atlas des poissons d'eau douce de France. Muséum national d'Histoire naturelle, París. Patrimoines naturels, 47:1-387.
  18. ↑ Tortonese, E., 1970. Fauna d'Italia. Vol. XI. Osteichthyes, part 2. Ediz. Calderini, Bologna:1-636.
  19. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  20. ↑ Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editore), Roma. 244p.
  21. ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  22. ↑ Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  23. ↑ Salekhova, L.P., N.S. Kostenko, T.A. Bogachick i O.N. Minibaeva, 1988. Composition of ichthyofauna in the region of the Karadag State Reserve (Black Sea). J. Ichthyol. 28(2):16-23.
  24. ↑ Gordo, L.S. i H.N. Cabral, 2001. The fish assemblage structure of a hydrologically altered coastal lagoon: the Obidos lagoon (Portugal). Hydrobiologia 459:125-133.
  25. ↑ Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  26. ↑ Wolff, W.J., 2005. Non-indigenous marine and estuarine species in the Netherlands. Zool. Med. Leiden 79(1)31iii.2005:1-116.
  27. ↑ Nijssen, H. i S.J. de Groot, 1974. Catalogue of fish species of the Netherlands. Beaufortia 21(285):173-207.
  28. ↑ Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Atherinidae. P. 1207-1210.
  29. ↑ «Atherina (Genus)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 21 de març 2014. [Consulta: 3 setembre 2011].

Bibliografia

[modifica]
  • Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Americà d'Història Natural. Museu Americà d'Història Natural, Central Park West, NY 10024-5192 (Estats Units).
  • Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City (Estats Units). 941 p.
  • Creech, S., 1991. An electrophoretic investigation of populations of Atherina boyeri (Risso, 1810) and Atherina presbyter (Cuvier, 1829) (Teleostei: Atherinidae): genetic evidence in support of two species. J. Fish Biol. 39(6):807-816.
  • Baillie, J. i B. Groombridge (editors), 1996. 1996 IUCN red list of threatened animals. UICN, Gland, Suïssa. 378 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid)
  • Hilton-Taylor, C., 2000. 2000 IUCN red list of threatened species. UICN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya. xviii + 61 p. (amb 1 CD-ROM).
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Sparta, A., 1942. Uova e larvae di Atherina rissoi C.V. ottenute da fecondiazione artificiale, e stadi post-embrionali raccolti nel plancton. Arch. Oceanogr. Limnol. 2:161-168.
  • Vassíliev, V. P. «Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish» (en anglès). Journal of Ichthyology, 20, 3, 1980, pàg. 1–38. ISSN: 0032-9452.
  • Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
  • Wonham, M.J., J.T. Carlton, G.M. Ruiz i L.D. Smith, 2000. Fish and ships: relating dispersal frequency to success in biological invasions. Mar. Biol. 136(6):1111-1121.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (editors), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joell&oldid=32973775»