Johann Bernoulli II
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 maig 1710 Basilea (Antiga Confederació Suïssa) |
Mort | 17 juliol 1790 (80 anys) Basilea (Antiga Confederació Suïssa) |
Rector de la Universitat de Basilea | |
1765 – 1765 ← Johann Rudolf Staehelin – Jakob Christoph Beck → | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Basilea (–1729) |
Tesi acadèmica | De Compensationibus (1729 ) |
Activitat | |
Lloc de treball | Basilea |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, físic, entomòleg |
Ocupador | Universitat de Basilea |
Membre de | |
Família | |
Família | Família Bernoulli |
Cònjuge | Susanna Koenig |
Fills | Johan Bernoulli III, Daniel II Bernoulli, Niklas de Johannes Bernoulli, Jakob Bernoulli II |
Pares | Johann Bernoulli i Dorothea Falkner |
Germans | Daniel Bernoulli Nicolaus Bernoulli II Anne Catherine Bernoulli |
Parents | Jakob Bernoulli, oncle Nicolaus Bernoulli, oncle Hieronymus Bernoulli, oncle |
Johann Bernoulli II (Basilea, 28 de maig de 1710 - Basilea, 17 de juliol de 1790) va ser un matemàtic suís del segle xviii.
Vida
[modifica]Johann II (l'ordinal segón és per diferenciar-lo del seu pare Johann Bernoulli, del qui era el fill menut). El 1729 es va doctorar en jurisprudència a la Universitat de Basilea amb una dissertació titulada De compensationibus.[1][2]
En els següents va guanyar el premi de l'Acadèmia de Ciències de París almenys en quatre ocasions (algunes d'elles amb obres de les que el seu pare era coautor).
El 1743, en retirar-se el seu pare, Johann II el va succeir en la càtedra de matemàtiques de la Universitat de Basilea,[3] de la que ja era professor de retòrica des de feia anys. Va ser molt amic de Maupertuis qui va passar els darrers anys de la seva vida a la seva casa de Basilea.[4]
Va ser el pare dels també reconeguts matemàtics Johan Bernoulli III i Jakob Bernoulli II.
Obra
[modifica]No va ser un autor gaire prolífic. Va editar les Opera Omnia del seu pare.
Els seus escrits més interessants versen sobre la difusió del calor i de la llum. És notable la seva analogia entre la pressió d'un fluid i la vibració d'una corda.[5]
Referències
[modifica]- ↑ De compensationibus, editat el 1729.
- ↑ Burckhard, 1906, p. 293.
- ↑ Tanton, 2014, p. 40.
- ↑ Burckhard, 1906, p. 295.
- ↑ Cannon, 1981, p. 78.
Bibliografia
[modifica]- Burckhard, Fritz «Autobiographie des Johannes II. Bernoulli» (en alemany). Basler Zeitschrift, Vol. 6, Num. 1, 1906, pàg. 278-308. ISSN: 0067-4540.
- Cannon, John T.; Dostrovsky, Sigalia. «Johann II Bernoulli (1736)». A: The Evolution of Dynamics: Vibration Theory from 1687 to 1742 (en anglès). Springer, 1981, p. 77-82. ISBN 978-1-4613-9463-1.
- Tanton, James. Encyclopedia of Mathematics (en anglès). Facts ob File, 2014. ISBN 9781438110080.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Johann Bernoulli II» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Fleckenstein, J.O. «Bernoulli, Johann (Jean) II» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 maig 2013].
- Nagel, Fritz. «Jean Bernoulli» (en francès). Dictionnarire Hisotrique de la Suisse, 2014. [Consulta: 12 desembre 2024].