Johann Bernoulli II

Johann Bernoulli II

Gravat d'autor desconegut (vers 1760).
Biografia
Naixement	28 maig 1710 Basilea (Antiga Confederació Suïssa)
Mort	17 juliol 1790 (80 anys) Basilea (Antiga Confederació Suïssa)
Rector de la Universitat de Basilea
1765 – 1765 ← Johann Rudolf Staehelin – Jakob Christoph Beck →
Dades personals
Formació	Universitat de Basilea (–1729)
Tesi acadèmica	De Compensationibus  (1729 )
Activitat
Lloc de treball	Basilea
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat, físic, entomòleg
Ocupador	Universitat de Basilea
Membre de	Acadèmia Francesa de les Ciències Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia d'Estanislau
Família
Família	Família Bernoulli
Cònjuge	Susanna Koenig
Fills	Johan Bernoulli III, Daniel II Bernoulli, Niklas de Johannes Bernoulli, Jakob Bernoulli II
Pares	Johann Bernoulli   i Dorothea Falkner
Germans	Daniel Bernoulli Nicolaus Bernoulli II Anne Catherine Bernoulli
Parents	Jakob Bernoulli, oncle Nicolaus Bernoulli, oncle Hieronymus Bernoulli, oncle

Johann Bernoulli II (Basilea, 28 de maig de 1710 - Basilea, 17 de juliol de 1790) va ser un matemàtic suís del segle xviii.

Vida

Johann II (l'ordinal segón és per diferenciar-lo del seu pare Johann Bernoulli, del qui era el fill menut). El 1729 es va doctorar en jurisprudència a la Universitat de Basilea amb una dissertació titulada De compensationibus.

En els següents va guanyar el premi de l'Acadèmia de Ciències de París almenys en quatre ocasions (algunes d'elles amb obres de les que el seu pare era coautor).

El 1743, en retirar-se el seu pare, Johann II el va succeir en la càtedra de matemàtiques de la Universitat de Basilea, de la que ja era professor de retòrica des de feia anys. Va ser molt amic de Maupertuis qui va passar els darrers anys de la seva vida a la seva casa de Basilea.

Va ser el pare dels també reconeguts matemàtics Johan Bernoulli III i Jakob Bernoulli II.

Obra

No va ser un autor gaire prolífic. Va editar les Opera Omnia del seu pare.

Els seus escrits més interessants versen sobre la difusió del calor i de la llum. És notable la seva analogia entre la pressió d'un fluid i la vibració d'una corda.

Bibliografia

• Burckhard, Fritz «Autobiographie des Johannes II. Bernoulli» (en alemany). Basler Zeitschrift, Vol. 6, Num. 1, 1906, pàg. 278-308. ISSN: 0067-4540.
• Cannon, John T.; Dostrovsky, Sigalia. «Johann II Bernoulli (1736)». A: The Evolution of Dynamics: Vibration Theory from 1687 to 1742 (en anglès). Springer, 1981, p. 77-82. ISBN 978-1-4613-9463-1. 
• Tanton, James. Encyclopedia of Mathematics (en anglès). Facts ob File, 2014. ISBN 9781438110080. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Johann Bernoulli II» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Fleckenstein, J.O. «Bernoulli, Johann (Jean) II» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 maig 2013].
• Nagel, Fritz. «Jean Bernoulli» (en francès). Dictionnarire Hisotrique de la Suisse, 2014. [Consulta: 12 desembre 2024].