Nicolaus Bernoulli II
Nom original | (de) Nikolaus Bernoulli |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (de) Niklaus Bernoulli 6 febrer 1695 Basilea (Antiga Confederació Suïssa) |
Mort | 31 juliol 1726 (31 anys) Sant Petersburg (Imperi Rus) |
Causa de mort | tuberculosi febre hèctica |
Residència | Antiga Confederació Suïssa |
Formació | Universitat de Basilea - dret (1708–1715) |
Activitat | |
Camp de treball | Anàlisi matemàtica, teoria de la probabilitat, càlcul diferencial i mecànica |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat Estatal de Sant Petersburg (1725–1726) Universitat de Pàdua (1716–1719) |
Membre de | |
Influències | |
Família | |
Família | Família Bernoulli |
Pares | Johann Bernoulli i Dorothea Falkner |
Germans | Daniel Bernoulli Johann Bernoulli II Anne Catherine Bernoulli |
Parents | Jakob Bernoulli, oncle Nicolaus Bernoulli, oncle Hieronymus Bernoulli, oncle |
Nicolaus Bernoulli II (alemany: Nikolaus Bernoulli) (Basilea, 6 de febrer de 1695 - Sant Petersburg, 31 de juliol de 1726) va ser un matemàtic suís del segle xviii.
Vida
[modifica]Nicolaus II (l'ordinal segón és per diferenciar-lo del seu cosí Nicolaus Bernoulli I, vuit anys més gran que ell) era el fill més gran, i el preferit, de Johann Bernoulli. La mediació del seu pare va fer possible que entrés a la Universitat de Basilea amb només tretze anys i es gradués amb setze anys.
El 1715 també es va graduar en jurisprudència.[1]
Va viatjar amb el seu germà Daniel per Europa, arribant a ser professor a la Universitat de Pàdua.[2] i, també amb ell, van ser nomenats per un càrrec a l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg. Vuit mesos després de prendre possessió del càrrec va contraure unes fortes febres i va morir, amb només trenta-un anys.
Obra
[modifica]Donada la seva curta vida, la seva obra és breu. Durant força temps es va dedicar a portar la correspondència del seu pare, sobretot pel que fa a la polèmica entre Newton i Leibniz.
La seva obra més original és De motu corporum ex percusione (Sobre el moviment dels cossos en impactar) que no té la claredat de les obres del seu pare.[3]
Tot i que se li atribueix una participació activa en la formulació de la paradoxa de Sant Petersburg, no sembla que hi tingués res a veure.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Musielak, 2022, p. 10.
- ↑ Bittanti, 1991, p. 6.
- ↑ Diversos Editors, 2008, p. 193.
- ↑ Salov, 2014, p. 6.
Bibliografia
[modifica]- Bittanti, Sergio. «Count Riccati and the Early Days of the Riccati Equation». A: Sergio Bittanti, Alan J. Laub, Jan C. Willems (eds.). The Riccati Equation (en anglès). Springer, 1991, p. 1-10. ISBN 978-3-642-63508-3.
- Musielak, Dora. Leonhard Euler and the Foundations of Celestial Mechanics (en anglès). Springer, 2022. ISBN 978-0-031-12321-4.
- Salov, Valerii «"The Gibbon of Math History". Who Invented the St. Petersburg Paradox? Khinchin's resolution» (en anglès). arXiv, 2014, pàg. 1-17. DOI: 10.48550/arXiv.1403.3001. ISSN: 2331-8422.
Les seves obres s'han editat (juntament amb les del seu pare) a:
- Diversos Editors. Die Werke von Johann I und Nicolaus II Bernoulli (en alemany). Basilea: Birkhäuser, 2008. ISBN 978-3-7643-7367-2.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Nicolaus Bernoulli II» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Fleckenstein, J.O. «Bernoulli, Nikolaus II» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 maig 2013].