Vés al contingut

Monuments del ciclisme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En ciclisme, monument és el nom que reben les cinc curses clàssiques de major història i prestigi en el calendari internacional.[1][2] A més de ser curses molt longeves, també se les considera les clàssiques més dures del calendari, no sols pel seu quilometratge –superior als 200 kilòmetres, sinó també pel seu recorregut. Per això, són les que atorguen més punts a l'UCI World Tour.

La primera edició de les cinc curses fou abans de la Primera guerra mundial i per el seu ordre de disputa durant la temporada són: la Milà-Sanremo (Itàlia), Tour de Flandes (Bèlgica), París-Roubaix (França), Lieja-Bastogne-Lieja (Bèlgica) i Volta a Llombardia (Itàlia). Les quatre primeres es corren a la primavera, mentre que la darrera es fa a la tardor.

De moment, només tres de les cinc proves tenen versió femenina: el Tour de Flandes, la Lieja-Bastogne-Lieja i la París-Roubaix.

Llista de monuments

[modifica]
Julian Alaphilippe celebra la seva victòria a la Milà-Sanremo 2019.

Els cinc monuments són:

  • Milà-Sanremo: anomenada "la Classicissima" o "la Primavera", és la més llarga de totes amb gairebé 300 km. El perfil inclou diversos ascensos prop del final de la carrera encara que sovint es decideix en favor d'un velocista. La seva primera edició fou el 1907.
  • Tour de Flandes: anomenada Ronde van Vlaanderen en neerlandès, és el "més jove" dels monuments. Amb una mica més de 250 km de recorregut, es caracteritza per les pujades curtes i amb pendent sobre llambordes com el Koppenberg, el Kapelmuur i el Paterberg. La seva primera edició masculina fou el 1913 i, la femenina, el 2004.
  • París-Roubaix: anomenada "L'Infern del Nord" o "La Clàssica de les Clàssiques", és l'únic monument francès. Completament plana, té gairebé 260 quilòmetres de recorregut i la seva dificultat radica en els gairebé 30 sectors de pavès que sumen 50 quilòmetres sobre aquesta superfície i sovint amb mal temps. Entre aquests sectors destaquen la Trouée d'Arenberg, el Mons-en-Pévèle i el Carrefour de l'Arbre, catalogats de 5 estrelles. La prova sempre acaba al velòdrom de Roubaix. La seva primera edició fou el 1896 i, des del 2021, té versió femenina.
  • Lieja-Bastogne-Lieja: anomenada La Doyenne ("La Degana") per ser el monument més antic, té al voltant de 260 km i recorre les Ardenes amb diverses costes empinades en els últims 100 quilòmetres. Aquestes cotes en general són entre 10 i 12, i tenen entre 1 i 3 quilòmetres de longitud encara que algunes com la Cota de la Haute-Levée té 3,6 i la de Rosier 4,4. La seva primera edició fou el 1892 en categoria amateur. El 1894 se celebrava la primera cursa professional i, el 2017, la primera edició femenina.
  • Volta a Llombardia: anomenada "La Clàssica de les fulles mortes", en general té 240 o 250 quilòmetres de recorregut. És el monument que més ha variat, tant el punt de partida com el recorregut i el punt d'arribada. Té un perfil més muntanyenc que els altres monuments, amb algunes pujades de fins a 10 quilòmetres com el tradicional ascens a Madonna del Ghisallo. Celebrada des del 1905, quan s'anomenava Milano–Milano, el 1907 va passar a anomenar-se Giro di Lombardia i Il Lombardia el 2012.

Palmarès masculí

[modifica]
Any Itàlia Milan-San Remo Bèlgica Tour de Flandes França Paris-Roubaix Bèlgica Lieja-Bastogne-Lieja Itàlia Volta a Llombardia
1892 Bèlgica Léon Houa
1893 Bèlgica Léon Houa (2)
1894 Bèlgica Léon Houa (3)
1895
1896 Imperi Alemany Josef Fischer
1897 Itàlia 1861-1946 Maurice Garin
1898 Itàlia 1861-1946 Maurice Garin (2)
1899 França Albert Champion
1900 França Émile Bouhours
1901 França Lucien Lesna
1902 França Lucien Lesna (2)
1903 França Hippolyte Aucouturier
1904 França Hippolyte Aucouturier (2)
1905 França Louis Trousselier Itàlia 1861-1946 Giovanni Gerbi
1906 França Henri Cornet Itàlia 1861-1946 Cesare Brambilla
1907 França Lucien Petit-Breton França Georges Passerieu França Gustave Garrigou
1908 Bèlgica Cyrille Van Hauwaert Bèlgica Cyrille Van Hauwaert França André Trousselier LUX François Faber
1909 Itàlia 1861-1946 Luigi Ganna França Octave Lapize Bèlgica Victor Fastre Itàlia 1861-1946 Giovanni Cuniolo
1910 França Eugène Christophe França Octave Lapize (2) Itàlia 1861-1946 Giovanni Micheletto
1911 França Gustave Garrigou França Octave Lapize (3) Bèlgica Joseph Van Daele França Henri Pélissier
1912 França Henri Pélissier França Charles Crupelandt Bèlgica Omer Verschoore Itàlia 1861-1946 Carlo Oriani
1913 Bèlgica Odile Defraye Bèlgica Paul Deman LUX François Faber Bèlgica Maurice Moritz França Henri Pélissier (2)
1914 Itàlia 1861-1946 Ugo Agostoni Bèlgica Marcel Buysse França Charles Crupelandt (2) Itàlia 1861-1946 Lauro Bordin
1915 Itàlia 1861-1946 Ezio Corlaita Itàlia 1861-1946 Gaetano Belloni
1916 Itàlia 1861-1946 Leopoldo Torricelli
1917 Itàlia 1861-1946 Gaetano Belloni Bèlgica Philippe Thys
1918 Itàlia 1861-1946 Costante Girardengo Itàlia 1861-1946 Gaetano Belloni (2)
1919 Itàlia 1861-1946 Angelo Gremo Bèlgica Henri Van Lerberghe França Henri Pélissier Bèlgica Léon Devos Itàlia 1861-1946 Costante Girardengo
1920 Itàlia 1861-1946 Gaetano Belloni (2) Bèlgica Jules Van Hevel Bèlgica Paul Deman Bèlgica Léon Scieur França Henri Pélissier (3)
1921 Itàlia 1861-1946 Costante Girardengo (2) Bèlgica René Vermandel França Henri Pélissier (2) Bèlgica Louis Mottiat Itàlia 1861-1946 Costante Girardengo (2)
1922 Itàlia 1861-1946 Giovanni Brunero Bèlgica Léon Devos Bèlgica Albert Dejonghe Bèlgica Louis Mottiat (2) Itàlia 1861-1946 Costante Girardengo (3)
1923 Itàlia 1861-1946 Costante Girardengo (3) Suïssa Henri Suter Suïssa Henri Suter Bèlgica René Vermandel Itàlia 1861-1946 Giovanni Brunero
1924 Itàlia 1861-1946 Pietro Linari Bèlgica Gérard Debaets Bèlgica Jules Van Hevel Bèlgica René Vermandel (2) Itàlia 1861-1946 Giovanni Brunero (2)
1925 Itàlia 1861-1946 Costante Girardengo (4) Bèlgica Julien Delbecque Bèlgica Félix Sellier Bèlgica Georges Ronsse Itàlia 1861-1946 Alfredo Binda
1926 Itàlia 1861-1946 Costante Girardengo (5) Bèlgica Denis Verschueren Bèlgica Julien Delbecque Bèlgica Dieudonné Smets Itàlia 1861-1946 Alfredo Binda (2)
1927 Itàlia 1861-1946 Pietro Chesi Bèlgica Gérard Debaets (2) Bèlgica Georges Ronsse Bèlgica Maurice Raes Itàlia 1861-1946 Alfredo Binda (3)
1928 Itàlia 1861-1946 Costante Girardengo (6) Bèlgica Jan Mertens França André Leducq Bèlgica Ernest Mottard Itàlia 1861-1946 Gaetano Belloni (3)
1929 Itàlia 1861-1946 Alfredo Binda Bèlgica Joseph Dervaes Bèlgica Charles Meunier Bèlgica Alfons Schepers Itàlia 1861-1946 Pietro Fossati
1930 Itàlia 1861-1946 Michele Mara Bèlgica Frans Bonduel Bèlgica Julien Vervaecke Alemanya Hermann Buse Itàlia 1861-1946 Michele Mara
1931 Itàlia 1861-1946 Alfredo Binda (2) Bèlgica Romain Gijssels Bèlgica Gaston Rebry Bèlgica Alfons Schepers (2) Itàlia 1861-1946 Alfredo Binda (4)
1932 Itàlia 1861-1946 Alfredo Bovet Bèlgica Romain Gijssels (2) Bèlgica Romain Gijssels Bèlgica Marcel Houyoux Itàlia 1861-1946 Antonio Negrini
1933 Itàlia 1861-1946 Learco Guerra Bèlgica Alfons Schepers Bèlgica Sylvère Maes Bèlgica François Gardier Itàlia 1861-1946 Domenico Piemontesi
1934 Bèlgica Joseph Demuysère Bèlgica Gaston Rebry Bèlgica Gaston Rebry (2) Bèlgica Théo Herckenrath Itàlia 1861-1946 Learco Guerra
1935 Itàlia 1861-1946 Giuseppe Olmo Bèlgica Louis Duerloo Bèlgica Gaston Rebry (3) Bèlgica Alfons Schepers (3) Itàlia 1861-1946 Enrico Mollo
1936 Itàlia 1861-1946 Angelo Varetto Bèlgica Louis Hardiquest França Georges Speicher Bèlgica Albert Beckaert Itàlia 1861-1946 Gino Bartali
1937 Itàlia 1861-1946 Cesare Del Cancia Bèlgica Michel D'Hooghe Itàlia 1861-1946 Jules Rossi Bèlgica Éloi Meulenberg Itàlia 1861-1946 Aldo Bini
1938 Itàlia 1861-1946 Giuseppe Olmo (2) Bèlgica Edgard De Caluwé Bèlgica Lucien Storme Bèlgica Alfons Deloor Itàlia 1861-1946 Cino Cinelli
1939 Itàlia 1861-1946 Gino Bartali Bèlgica Karel Kaers Bèlgica Emile Masson Bèlgica Albert Ritserveldt Itàlia 1861-1946 Gino Bartali (2)
1940 Itàlia 1861-1946 Gino Bartali (2) Bèlgica Achiel Buysse Itàlia 1861-1946 Gino Bartali (3)
1941 Itàlia 1861-1946 Pierino Favalli Bèlgica Achiel Buysse (2) Itàlia 1861-1946 Mario Ricci
1942 Itàlia 1861-1946 Adolfo Leoni Bèlgica Briek Schotte Itàlia 1861-1946 Aldo Bini (2)
1943 Itàlia 1861-1946 Cino Cinelli Bèlgica Achiel Buysse (3) Bèlgica Marcel Kint
1944 Bèlgica Rik Van Steenbergen Bèlgica Maurice Desimpelaere
1945 Bèlgica Sylvain Grysolle França Paul Maye Itàlia 1861-1946 Mario Ricci (2)
1946 Itàlia 1861-1946 Fausto Coppi Bèlgica Rik Van Steenbergen (2) Bèlgica Georges Claes Bèlgica Prosper Depredomme Itàlia Fausto Coppi
1947 Itàlia Gino Bartali (3) Bèlgica Emiel Faignaert Bèlgica Georges Claes (2) Bèlgica Richard Depoorter Itàlia Fausto Coppi (2)
1948 Itàlia Fausto Coppi (2) Bèlgica Briek Schotte (2) Bèlgica Rik Van Steenbergen Bèlgica Maurice Mollin Itàlia Fausto Coppi (3)
1949 Itàlia Fausto Coppi (3) Itàlia Fiorenzo Magni Itàlia Serse Coppi

França André Mahé[3]

França Camille Danguillaume Itàlia Fausto Coppi (4)
1950 Itàlia Gino Bartali (4) Itàlia Fiorenzo Magni (2) Itàlia Fausto Coppi Bèlgica Prosper Depredomme (2) Itàlia Renzo Soldani
1951 França Louison Bobet Itàlia Fiorenzo Magni (3) Itàlia Antonio Bevilacqua Suïssa Ferdi Kübler França Louison Bobet
1952 Itàlia Loretto Petrucci Bèlgica Roger Decock Bèlgica Rik Van Steenbergen (2) Suïssa Ferdi Kübler (2) Itàlia Giuseppe Minardi
1953 Itàlia Loretto Petrucci (2) NED Wim van Est Bèlgica Germain Derycke Bèlgica Alois De Hertog Itàlia Bruno Landi
1954 Bèlgica Rik Van Steenbergen Bèlgica Raymond Impanis Bèlgica Raymond Impanis LUX Marcel Ernzer Itàlia Fausto Coppi (5)
1955 Bèlgica Germain Derycke França Louison Bobet França Jean Forestier Bèlgica Stan Ockers Itàlia Cleto Maule
1956 Bèlgica Alfred De Bruyne França Jean Forestier França Louison Bobet Bèlgica Alfred De Bruyne França André Darrigade
1957 Espanya Miquel Poblet Bèlgica Alfred De Bruyne Bèlgica Alfred De Bruyne Bèlgica Frans Schoubben

Bèlgica Germain Derijcke[4]

Itàlia Diego Ronchini
1958 Bèlgica Rik Van Looy Bèlgica Germain Derijcke Bèlgica Leon Van Daele Bèlgica Alfred De Bruyne (2) Itàlia Nino Defilippis
1959 Espanya Miquel Poblet(2) Bèlgica Rik Van Looy Bèlgica Noël Foré Bèlgica Alfred De Bruyne (3) Bèlgica Rik Van Looy
1960 França René Privat Bèlgica Arthur Decabooter Bèlgica Pino Cerami NED Ab Geldermans Bèlgica Emile Daems
1961 França Raymond Poulidor Regne Unit Tom Simpson Bèlgica Rik Van Looy Bèlgica Rik Van Looy Itàlia Vito Taccone
1962 Bèlgica Emile Daems Bèlgica Rik Van Looy (2) Bèlgica Rik Van Looy (2) Bèlgica Jef Planckaert NED Jo de Roo
1963 França Joseph Groussard Bèlgica Noël Foré Bèlgica Emile Daems Bèlgica Frans Melckenbeeck NED Jo de Roo (2)
1964 Regne Unit Tom Simpson Alemanya Rudi Altig NED Peter Post Bèlgica Willy Bocklant Itàlia Gianni Motta
1965 NED Arie den Hartog NED Jo de Roo Bèlgica Rik Van Looy (3) Itàlia Carmine Preziosi Regne Unit Tom Simpson
1966 Bèlgica Eddy Merckx Bèlgica Edward Sels Itàlia Felice Gimondi França Jacques Anquetil Itàlia Felice Gimondi
1967 Bèlgica Eddy Merckx (2) Itàlia Dino Zandegù NED Jan Janssen Bèlgica Walter Godefroot Itàlia Franco Bitossi
1968 Alemanya Rudi Altig Bèlgica Walter Godefroot Bèlgica Eddy Merckx Bèlgica Valere Van Sweevelt Bèlgica Herman Van Springel
1969 Bèlgica Eddy Merckx (3) Bèlgica Eddy Merckx Bèlgica Walter Godefroot Bèlgica Eddy Merckx Bèlgica Jean-Pierre Monseré
1970 Itàlia Michele Dancelli Bèlgica Eric Leman Bèlgica Eddy Merckx (2) Bèlgica Roger De Vlaeminck Itàlia Franco Bitossi (2)
1971 Bèlgica Eddy Merckx (4) NED Evert Dolman Bèlgica Roger Rosiers Bèlgica Eddy Merckx (2) Bèlgica Eddy Merckx
1972 Bèlgica Eddy Merckx (5) Bèlgica Eric Leman (2) Bèlgica Roger De Vlaeminck Bèlgica Eddy Merckx (3) Bèlgica Eddy Merckx (2)
1973 Bèlgica Roger De Vlaeminck Bèlgica Eric Leman (3) Bèlgica Eddy Merckx (3) Bèlgica Eddy Merckx (4) Itàlia Felice Gimondi (2)
1974 Itàlia Felice Gimondi NED Cees Bal Bèlgica Roger De Vlaeminck (2) Bèlgica Georges Pintens Bèlgica Roger De Vlaeminck
1975 Bèlgica Eddy Merckx (6) Bèlgica Eddy Merckx (2) Bèlgica Roger De Vlaeminck (3) Bèlgica Eddy Merckx (5) Itàlia Francesco Moser
1976 Bèlgica Eddy Merckx (7) Bèlgica Walter Planckaert Bèlgica Marc Demeyer Bèlgica Joseph Bruyère Bèlgica Roger De Vlaeminck (2)
1977 NED Jan Raas Bèlgica Roger De Vlaeminck Bèlgica Roger De Vlaeminck (4) França Bernard Hinault Itàlia Gianbattista Baronchelli
1978 Bèlgica Roger De Vlaeminck (2) Bèlgica Walter Godefroot (2) Itàlia Francesco Moser Bèlgica Joseph Bruyère (2) Itàlia Francesco Moser (2)
1979 Bèlgica Roger De Vlaeminck (3) NED Jan Raas Itàlia Francesco Moser (2) Alemanya Dietrich Thurau França Bernard Hinault
1980 Itàlia Pierino Gavazzi Bèlgica Michel Pollentier Itàlia Francesco Moser (3) França Bernard Hinault (2) Bèlgica Fons De Wolf
1981 Bèlgica Fons de Wolf NED Hennie Kuiper França Bernard Hinault Suïssa Josef Fuchs NED Hennie Kuiper
1982 França Marc Gomez Bèlgica René Martens NED Jan Raas Itàlia Silvano Contini Itàlia Giuseppe Saronni
1983 Itàlia Giuseppe Saronni NED Jan Raas (2) NED Hennie Kuiper NED Steven Rooks IRL Seán Kelly
1984 Itàlia Francesco Moser NED Johan Lammerts IRL Seán Kelly IRL Seán Kelly França Bernard Hinault (2)
1985 NED Hennie Kuiper Bèlgica Eric Vanderaerden França Marc Madiot Itàlia Moreno Argentin IRL Seán Kelly (2)
1986 IRL Seán Kelly NED Adrie van der Poel IRL Seán Kelly (2) Itàlia Moreno Argentin (2) Itàlia Gianbattista Baronchelli (2)
1987 Suïssa Eric Maechler Bèlgica Claude Criquielion Bèlgica Eric Vanderaerden Itàlia Moreno Argentin (3) Itàlia Moreno Argentin
1988 França Laurent Fignon Bèlgica Eddy Planckaert Bèlgica Dirk Demol NED Adrie van der Poel França Charly Mottet
1989 França Laurent Fignon (2) Bèlgica Edwig Van Hooydonck Bèlgica Jean-Marie Wampers IRL Seán Kelly (2) Suïssa Tony Rominger
1990 Itàlia Gianni Bugno Itàlia Moreno Argentin Bèlgica Eddy Planckaert Bèlgica Eric Van Lancker França Gilles Delion
1991 Itàlia Claudio Chiappucci Bèlgica Edwig Van Hooydonck (2) França Marc Madiot (2) Itàlia Moreno Argentin (4) IRL Seán Kelly (3)
1992 IRL Seán Kelly (2) França Jacky Durand França Gilbert Duclos-Lassalle Bèlgica Dirk De Wolf Suïssa Tony Rominger (2)
1993 Itàlia Maurizio Fondriest Bèlgica Johan Museeuw França Gilbert Duclos-Lassalle (2) Dinamarca Rolf Sørensen Suïssa Pascal Richard
1994 Itàlia Giorgio Furlan Itàlia Gianni Bugno MDA Andreï Tchmil RUS Evgueni Berzin RUS Vladislav Bóbrik
1995 França Laurent Jalabert Bèlgica Johan Museeuw (2) Itàlia Franco Ballerini Suïssa Mauro Gianetti Itàlia Gianni Faresin
1996 Itàlia Gabriele Colombo Itàlia Michele Bartoli Bèlgica Johan Museeuw Suïssa Pascal Richard Itàlia Andrea Tafi
1997 Alemanya Erik Zabel Dinamarca Rolf Sørensen França Frédéric Guesdon Itàlia Michele Bartoli França Laurent Jalabert
1998 Alemanya Erik Zabel (2) Bèlgica Johan Museeuw (3) Itàlia Franco Ballerini (2) Itàlia Michele Bartoli (2) Suïssa Oscar Camenzind
1999 Bèlgica Andreï Tchmil Bèlgica Peter Van Petegem Itàlia Andrea Tafi Bèlgica Frank Vandenbroucke Itàlia Mirko Celestino
2000 Alemanya Erik Zabel (3) Bèlgica Andreï Tchmil Bèlgica Johan Museeuw (2) Itàlia Paolo Bettini Lituània Raimondas Rumšas
2001 Alemanya Erik Zabel (4) Itàlia Gianluca Bortolami NED Servais Knaven Suïssa Oscar Camenzind Itàlia Danilo Di Luca
2002 Itàlia Mario Cipollini Itàlia Andrea Tafi Bèlgica Johan Museeuw (3) Itàlia Paolo Bettini (2) Itàlia Michele Bartoli
2003 Itàlia Paolo Bettini Bèlgica Peter Van Petegem (2) Bèlgica Peter Van Petegem Estats Units Tyler Hamilton Itàlia Michele Bartoli (2)
2004 ESP Óscar Freire Alemanya Steffen Wesemann SWE Magnus Bäckstedt Itàlia Davide Rebellin Itàlia Damiano Cunego
2005 Itàlia Alessandro Petacchi Bèlgica Tom Boonen Bèlgica Tom Boonen KAZ Alexandre Vinokourov Itàlia Paolo Bettini
2006 Itàlia Filippo Pozzato Bèlgica Tom Boonen (2) Suïssa Fabian Cancellara ESP Alejandro Valverde Itàlia Paolo Bettini (2)
2007 ESP Óscar Freire (2) Itàlia Alessandro Ballan Austràlia Stuart O'Grady Itàlia Danilo Di Luca Itàlia Damiano Cunego (2)
2008 Suïssa Fabian Cancellara Bèlgica Stijn Devolder Bèlgica Tom Boonen (2) ESP Alejandro Valverde (2) Itàlia Damiano Cunego (3)
2009 Regne Unit Mark Cavendish Bèlgica Stijn Devolder (2) Bèlgica Tom Boonen (3) LUX Andy Schleck Bèlgica Philippe Gilbert
2010 ESP Óscar Freire (3) Suïssa Fabian Cancellara Suïssa Fabian Cancellara (2) KAZ Alexandre Vinokourov (2) Bèlgica Philippe Gilbert (2)
2011 Austràlia Matthew Goss Bèlgica Nick Nuyens Bèlgica Johan Vansummeren Bèlgica Philippe Gilbert Suïssa Oliver Zaugg
2012 Austràlia Simon Gerrans Bèlgica Tom Boonen (3) Bèlgica Tom Boonen (4) KAZ Maxim Iglinskiy ESP Joaquim Rodríguez
2013 Alemanya Gerald Ciolek Suïssa Fabian Cancellara (2) Suïssa Fabian Cancellara (3) IRL Daniel Martin ESP Joaquim Rodríguez (2)
2014 Noruega Alexander Kristoff Suïssa Fabian Cancellara (3) NED Niki Terpstra Austràlia Simon Gerrans IRL Daniel Martin
2015 Alemanya John Degenkolb Noruega Alexander Kristoff Alemanya John Degenkolb ESP Alejandro Valverde (3) Itàlia Vincenzo Nibali
2016 França Arnaud Démare SVK Peter Sagan Austràlia Mathew Hayman NED Wout Poels COL Esteban Chaves
2017 Polònia Michał Kwiatkowski Bèlgica Philippe Gilbert Bèlgica Greg Van Avermaet ESP Alejandro Valverde (4) Itàlia Vincenzo Nibali (2)
2018 Itàlia Vincenzo Nibali NED Niki Terpstra SVK Peter Sagan LUX Bob Jungels França Thibaut Pinot
2019 França Julian Alaphilippe Itàlia Alberto Bettiol Bèlgica Philippe Gilbert DEN Jakob Fuglsang NED Bauke Mollema
2020 Bèlgica Wout Van Aert NED Mathieu van der Poel Annul·lada[5] Eslovènia Primož Roglič DEN Jakob Fuglsang
2021 Bèlgica Jasper Stuyven Dinamarca Kasper Asgreen Itàlia Sonny Colbrelli Eslovènia Tadej Pogačar Eslovènia Tadej Pogačar
2022 Eslovènia Matej Mohorič NED Mathieu van der Poel (2) NED Dylan van Baarle Bèlgica Remco Evenepoel Eslovènia Tadej Pogačar (2)
2023 NED Mathieu van der Poel Eslovènia Tadej Pogačar NED Mathieu van der Poel Bèlgica Remco Evenepoel (2) Eslovènia Tadej Pogačar (3)
2024 Bèlgica Jasper Philipsen NED Mathieu van der Poel (3) NED Mathieu van der Poel (2) Eslovènia Tadej Pogačar (2) Eslovènia Tadej Pogačar (4)

Estadístiques

[modifica]
Cursa Primera edició Guanyador en més ocasions Nº de victòries Data
Itàlia Milan-San Remo masculina 1907 Bèlgica Eddy Merckx 7 Mitjans de març
Bèlgica Tour de Flandes masculína 1912 Bèlgica Achiel Buysse

Bèlgica Eric Leman Itàlia Fiorenzo Magni

Bèlgica Johan Museeuw Bèlgica Tom Boonen

Suïssa Fabian Cancellara NED Mathieu van der Poel

3 Primer diumenge d'abril
femení 2004 NED Mirjam Melchers

Alemanya Judith Arndt NED Annemiek van Vleuten Bèlgica Lotte Kopecky Itàlia Elisa Longho Borghini

2
França Paris-Roubaix masculina 1896 Bèlgica Roger De Vlaeminck

Bèlgica Tom Boonen

4 Segon diumenge d'abril
femenina 2021 Regne Unit Lizzie Deignan Itàlia Elisa Longho Borghini Canadà Alison Jackson Bèlgica Lotte Kopecky 1 Vigília de la masculina
Bèlgica Lieja-Bastogne-Lieja masculina 1892 Bèlgica Eddy Merckx 5 Finals d'abril
femenina 2017 NED Anna van der Breggen NED Annemiek van Vleuten NED Demi Vollering 2
Itàlia Volta a Llombardia masculina 1905 Itàlia Fausto Coppi 5 Inicis d'octubre

Més victòries

[modifica]

Els únics ciclistes que han aconseguit guanyar els cinc "monuments" al llarg de la seva trajectòria esportiva han estat els belgues Eddy Merckx, Roger De Vlaeminck i Rik Van Looy i només Merckx els ha vençut tots en més d'una ocasió. En el cas femení, Lizzie Deignan també ha vençut els tres monuments que tenen versió femenina.

Sis corredors han guanyat quatre monuments diferents. El que més s'ha apropat a aconseguir el repòquer de victòries ha estat Sean Kelly ja que va quedar segon al Tour de Flandes en tres ocasions (1984, 1986 i 1987). El ciclista holandès Hennie Kuiper va guanyar tots els monuments excepte la Lieja-Bastogne-Lieja, prova on va quedar segon el 1980. El francès Louison Bobet també els va guanyar tots menys la Lieja-Bastogne-Lieja. El belga Fred De Bruyne també s'hi va acostar, acabant segon a la Volta a Llombardia el 1955. Germain Derycke també en va guanyar quatre, tots menys el monument de Llombardia, i Philippe Gilbert tots excepte Milà-San Remo, on va acabar tercer dues vegades. Tadej Pogačar i Mathieu van der Poel són els corredors en actiu que han guanyat més monuments diferents (3). Hi ha hagut 23 ciclistes que han guanyat com a mínim cinc cops un monument en la seva carrera.

A continuació es mostren els ciclistes que han aconseguit, com a mínim, 3 victòries en monuments, classificats per nombre de victòries i després per ordre cronològic.

En negreta, els corredors en actiu. Les caselles grogues indiquen aquells ciclistes que tenen el rècord en cada monument. Després de Volta a Llombardia 2024
Ciclistes Primera

victòria

Darrera

victòria

Itàlia M-SR Bèlgica TdF França P-R Bèlgica L-B-L Itàlia VAL Total Monuments

diferents

Bèlgica Eddy Merckx 1966 1976 7 2 3 5 2 19 5
Bèlgica Roger De Vlaeminck 1970 1979 3 1 4 1 2 11 5
Itàlia 1861-1946 Costante Girardengo 1918 1928 6 3 9 2
Itàlia Fausto Coppi 1946 1954 3 1 5 9 3
IRL Seán Kelly 1983 1992 2 2 2 3 9 4
Bèlgica Rik Van Looy 1958 1965 1 2 3 1 1 8 5
Itàlia Gino Bartali 1939 1950 4 3 7 2
Bèlgica Tom Boonen 2005 2012 3 4 7 2
Suïssa Fabian Cancellara 2006 2014 1 3 3 7 3
Eslovènia Tadej Pogačar 2021 2024 1 2 4 7 3
França Henri Pélissier 1911 1921 1 2 3 6 3
Itàlia 1861-1946 Alfredo Binda 1925 1931 2 4 6 2
Bèlgica Alfred De Bruyne 1956 1959 1 1 1 3 6 4
Itàlia Francesco Moser 1975 1984 1 3 2 6 3
Itàlia Moreno Argentin 1985 1991 1 4 1 6 3
Bèlgica Johan Museeuw 1993 2002 3 3 6 2
NED Mathieu van der Poel 2020 2024 1 3 2 6 3
Itàlia 1861-1946 Gaetano Belloni 1915 1928 2 3 5 2
Bèlgica Rik Van Steenbergen 1944 1954 1 2 2 5 3
França Bernard Hinault 1977 1984 1 2 2 5 3
Itàlia Michele Bartoli 1996 2003 1 2 2 5 3
Itàlia Paolo Bettini 2000 2006 1 2 2 5 3
Bèlgica Philippe Gilbert 2009 2019 1 1 1 2 5 4
Bèlgica Gaston Rebry 1931 1935 1 3 4 2
Bèlgica Alfons Schepers 1929 1935 1 3 4 2
França Louison Bobet 1951 1956 1 1 1 1 4 4
Bèlgica Germain Derycke 1953 1958 1 1 1 1 4 4
Itàlia Felice Gimondi 1966 1974 1 1 2 4 3
Bèlgica Walter Godefroot 1967 1978 2 1 1 4 3
NED Jan Raas 1977 1983 1 2 1 4 3
NED Hennie Kuiper 1981 1985 1 1 1 1 4 4
Alemanya Erik Zabel 1997 2001 4 4 1
ESP Alejandro Valverde 2006 2017 4 4 1
Bèlgica Léon Houa 1892 1894 3 3 1
França Octave Lapize 1909 1911 3 3 1
Bèlgica René Vermandel 1921 1924 1 2 3 2
Itàlia 1861-1946 Giovanni Brunero 1922 1924 1 2 3 2
Bèlgica Romain Gijssels 1931 1932 2 1 3 2
Bèlgica Achiel Buysse 1940 1943 3 3 1
Itàlia Fiorenzo Magni 1949 1951 3 3 1
NED Jo de Roo 1962 1965 1 2 3 2
Bèlgica Émile Daems 1960 1963 1 1 1 3 3
Regne Unit Tom Simpson 1961 1965 1 1 1 3 3
Bèlgica Eric Leman 1970 1973 3 3 1
Bèlgica Andreï Tchmil 1994 2000 1 1 1 3 3
Itàlia Andrea Tafi 1996 2002 1 1 1 3 3
Bèlgica Peter Van Petegem 1999 2003 2 1 3 2
Itàlia Damiano Cunego 2004 2008 3 3 1
ESP Óscar Freire 2004 2010 3 3 1
Itàlia Vincenzo Nibali 2015 2018 1 2 3 2

Guanyadors de 3 monuments el mateix any

[modifica]

Només Eddy Merckx al 1969, 1971, 1972 i 1975 va aconseguir guanyar, com a mínim, 3 monuments el mateix any.

Milà-Sanremo, Tour de Flandes i Lieja-Bastogne-Lieja
1969 Bèlgica Eddy Merckx
1975 Bèlgica Eddy Merckx


Milà-Sanremo, Lieja-Bastogne-Lieja i Volta a Llombardia
1971 Bèlgica Eddy Merckx
1972 Bèlgica Eddy Merckx

Guanyadors de 2 monuments el mateix any

[modifica]

24 corredors diferents (inclòs Eddy Merckx) han aconseguit guanyar dos monuments el mateix any. El "doble" més habitual està format per les dues clàssiques empedrades (Tour de Flandes i París-Roubaix), que ha guanyat el mateix ciclista el mateix any en 13 ocasions. El "doble" italià (Milà-Sanremo i Volta a Llombardia) s'ha aconseguit 10 vegades (incloent Merckx el 1971 i el 1972). Només Merckx ha guanyat les combinacions Milà – San Remo / Tour de Flandes i Volta a Flandes / Lieja-Bastogne-Lieja, quan va guanyar els tres monuments el 1969 i el 1975.

Milà-Sanremo i París-Roubaix
1908 Bèlgica Cyrille van Hauwaert
1986 República d'Irlanda Sean Kelly
2015 Alemanya John Degenkolb
2023 Països Baixos Mathieu van der Poel
Milà-Sanremo i Lieja-Bastogne-Lieja
1956 Bèlgica Fred De Bruyne
Milà-Sanremo i Volta a Llombardia
1921 Itàlia Costante Girardengo
1930 Itàlia Michele Mara
1931 Itàlia Alfredo Binda
1939 Itàlia Gino Bartali
1940 Itàlia Gino Bartali
1946 Itàlia Fausto Coppi
1948 Itàlia Fausto Coppi
1949 Itàlia Fausto Coppi
1951 França Louison Bobet


Tour de Flandes i París-Roubaix
1923 Suïssa Heiri Suter
1932 Bèlgica Romain Gijssels
1934 Bèlgica Gaston Rebry
1954 Bèlgica Raymond Impanis
1957 Bèlgica Fred De Bruyne
1962 Bèlgica Rik Van Looy
1977 Bèlgica Roger De Vlaeminck
2003 Bèlgica Peter Van Petegem
2005 Bèlgica Tom Boonen
2010 Suïssa Fabian Cancellara
2012 Bèlgica Tom Boonen
2013 Suïssa Fabian Cancellara
2024 Països Baixos Mathieu van der Poel


Tour de Flandes i Volta a Llombardia
1959 Bèlgica Rik Van Looy
1981 Països Baixos Hennie Kuiper
2023 Eslovènia Tadej Pogačar
París-Roubaix i Lieja-Bastogne-Lieja
1961 Bèlgica Rik Van Looy
1973 Bèlgica Eddy Merckx
1984 República d'Irlanda Sean Kelly
París-Roubaix i Volta a Llombardia
1966 Itàlia Felice Gimondi
1974 Bèlgica Roger De Vlaeminck
1978 Itàlia Francesco Moser
Lieja-Bastogne-Lieja i Volta a Llombardia
1987 Itàlia Moreno Argentin
2021 Eslovènia Tadej Pogačar
2024 Eslovènia Tadej Pogačar

Nombre de victòries per nacionalitats

[modifica]

Després de Volta a Llombardia 2024

# País Total de victòries Itàlia M-SR Bèlgica TdF França P-R Bèlgica L-B-L Itàlia VAL
1. Bèlgica Bèlgica 222 23 69 57 61 12
2. Itàlia Itàlia 155 51 11 12 12 69
3. França França 64 14 3 30 5 12
4. Països Baixos Països Baixos 34 4 13 9 4 4
5.  Suïssa 21 2 4 4 6 5
6. Alemanya Alemanya 13 7 2 2 2
7. Espanya Espanya 11 5 4 2
Irlanda Irlanda 11 2 2 3 4
9. Eslovènia Eslovènia 9 1 1 3 4
10. Austràlia Austràlia 5 2 2 1
Luxemburg Luxemburg 5 1 3 1
Dinamarca Dinamarca 5 2 2 1
13. Regne Unit Regne Unit 4 2 1 1
14. Kazakhstan Kazakhstan 3 3
15. Noruega Noruega 2 1 1
Rússia Rússia 2 1 1
SVK Eslovàquia 2 1 1
18. Colòmbia Colòmbia 1 1
Estats Units Estats Units 1 1
Lituània Lituània 1 1
Moldàvia Moldàvia 1 1
Polònia Polònia 1 1
Suècia Suècia 1 1

Només 23 nacions han aconseguit guanyar un o més monuments i d'aquestes, només 5 han completat victòries en els 5 monuments:

Bèlgica és l'única nació que ha aconseguit guanyar tots els monuments en un mateix any, fita que ha realitzat en tres ocasions: 1969, 1972 i 1976. A més, la temporada de 1976 ho va aconseguir amb 5 corredors diferents.

En vuit temporades, els guanyadors dels cinc monuments del ciclisme han sigut de cinc nacionalitats diferents: els anys 1964, 1979, 1985, 1993, 2014, 2016, 2018 i 2019, reflectint la creixent internacionalització del ciclisme. El 2020, tots els guanyadors foren de nacionalitats diferents; però només eren quatre perquè la París-Roubaix no es va disputar a causa de la pandèmia del covid-19.

Entre el Tour de Flandes 2015 i el Tour de Flandes 2017, els monuments del ciclisme van ser per a onze guanyadors consecutius de diferents nacionalitats.

Palmarès femení

[modifica]

La primera clàssica femenina que es va celebrar fou la Milà SanRemo (Primavera Rosa); però es va deixar de celebrar després de 2005.

Els dos monuments belgues (Tour de Flandes i Lieja-Bastogne-Lieja) organitzen esdeveniments femenins el mateix dia que els masculins seguint part del mateix recorregut. El 2020 es va programar la primera edició de la Paris-Roubaix femenina; però es va cancel·lar a causa del COVID-19[6] i la primera edició no es va poder celebrar fins a l'octubre de 2021.

Vencedores

[modifica]
Any Milà-Sanremo (Primavera Rosa) Tour de Flandes Paris-Roubaix Femmes Lieja-Bastogne-Lieja Volta a Llombardia
1999  Sara Felloni (ITA) No celebrat No celebrat No celebrat No celebrat
2000  Diana Žiliūtė (LTU)
2001  Susanne Ljungskog (SWE)
2002  Mirjam Melchers-van Poppel (NED)
2003  Zoulfia Zabirova (RUS)
2004  Zoulfia Zabirova (RUS) (2)  Zoulfia Zabirova (RUS)
2005  Trixi Worrack (GER)  Mirjam Melchers-van Poppel (NED)
2006 No celebrat  Mirjam Melchers-van Poppel (NED) (2)
2007  Nicole Cooke (GBR)
2008  Judith Arndt (GER)
2009  Ina-Yoko Teutenberg (GER)
2010  Grace Verbeke (BEL)
2011  Annemiek van Vleuten (NED)
2012  Judith Arndt (GER) (2)
2013  Marianne Vos (NED)
2014  Ellen van Dijk (NED)
2015  Elisa Longo Borghini (ITA)
2016  Lizzie Armitstead (GBR)
2017  Coryn Rivera (USA)  Anna van der Breggen (NED)
2018  Anna van der Breggen (NED)  Anna van der Breggen (NED) (2)
2019  Marta Bastianelli (ITA)  Annemiek van Vleuten (NED)
2020  Chantal van den Broek-Blaak (NED) Anul·lada[7]  Lizzie Deignan (GBR)
2021  Annemiek van Vleuten (NED) (2)  Lizzie Deignan (GBR)  Demi Vollering (NED)
2022  Lotte Kopecky (BEL)  Elisa Longo Borghini (ITA)  Annemiek van Vleuten (NED) (2)
2023  Lotte Kopecky (BEL) (2) Canadà Alison Jackson (CAN)  Demi Vollering (NED) (2)
2024  Elisa Longo Borghini (ITA) (2)  Lotte Kopecky (BEL) Austràlia Grace Brown (AUS)
Any Milà-Sanremo (Primavera Rosa) Tour de Flandes Paris-Roubaix Femmes Lieja-Bastogne-Lieja Volta a Llombardia

Estadístiques

[modifica]

Més victòries

[modifica]

Després de Lieja-Bastogne-Lieja femenina

Lizzie Deignan és l'única ciclista que ha guanyat els tres monuments femenins actuals. Prèviament, Zoulfia Zabirova i Mirjam Melchers-van Poppel també s'havien imposat als dos monuments que se celebraven llavors (Primavera Rosa i Tour de Flandes). A més, la russa i Anna ven der Breggen són les úniques ciclistes que ha guanyat més d'un monument la mateixa temporada.

Posició Ciclista Nacionalitat M-S TdF P-R L-B-L VaL Total
1 Annemiek van Vleuten Països Baixos Països Baixos 0 2 0 2 0 4
2 Zoulfia Zabirova Rússia Rússia 2 1 0 0 0 3
Mirjam Melchers-van Poppel Països Baixos Països Baixos 1 2 0 0 0 3
Anna van der Breggen Països Baixos Països Baixos 0 1 0 2 0 3
Lizzie Deignan Regne Unit Regne Unit 0 1 1 1 0 3
Lotte Kopecky Bèlgica Bèlgica 0 2 1 0 0 3
Elisa Longo Borghini Itàlia Itàlia 0 2 1 0 0 3
8 Judith Arndt Alemanya Alemanya 0 2 0 0 0 2
Demi Vollering Països Baixos Països Baixos 0 0 0 2 0 2

Nombre de victòries per nacionalitats

[modifica]

Després de Paris-Roubaix Femmes 2024

Posició Ciclista M-S TdF P-R L-B-L VaL Total
1 Països Baixos Països Baixos 1 8 0 6 0 15
2 Itàlia Itàlia 1 3 1 0 0 5
3 Alemanya Alemanya 1 3 0 0 0 4
Regne Unit Regne Unit 0 2 1 1 0 4
Bèlgica Bèlgica 0 3 1 0 0 4
6 Rússia Rússia 2 1 0 0 0 3
7 Lituània Lituània 1 0 0 0 0 1
Suècia Suècia 1 0 0 0 0 1
Estats Units Estats Units 0 1 0 0 0 1
Canadà Canadà 0 0 1 0 0 1
Austràlia Austràlia 0 0 0 1 0 1

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. LOS CINCO MONUMENTOS del calendario ciclista mural.uv.es/
  2. «Los monumentos del ciclismo: por qué estas (y no otras) son las cinco carreras de un día más importantes» (en castellà). Solobici, 18-03-2021. [Consulta: 4 març 2022].
  3. El resultat el 1949 va trigar diversos mesos i dues conferències internacionals a resoldre's. André Mahé va ser el primer, però la seva victòria va ser qüestionada perquè va agafar un camí equivocat. Mahé era en una escapada de tres ciclistes que van arribar al velòdrom de Roubaix al capdavant, però va ser mal dirigit pels oficials i va entrar a la pista per la porta equivocada. Mahé es va proclamar vencedor, però pocs minuts després van arribar altres corredors realitzant el recorregut correcte i Serse Coppi, germà del famós Fausto, va guanyar l'esprint pel que es suposava que eren les posicions menors. Després d'una protesta i diversos mesos, Serse Coppi va ser nomenat guanyador conjuntament amb Mahé.
  4. Dos corredors van compartir victòria a la cursa de 1957. Germain Derijcke va ser el primer a sobrepassar la línia, però com que va creuar un pas tancat, el segon classificat, Frans Schoubben, també va ascendir a primer. Derijcke no va ser desqualificat, perquè havia guanyat per tres minuts d'avantatge; els jutges van considerar que no havia guanyat tant de temps en creuar il·legalment el ferrocarril.
  5. La París-Roubaix 2020 es va traslladar inicialment a l'octubre i posteriorment es va cancel·lar íntegrament a causa de la pandèmia mundial de COVID-19.
  6. «París-Roubaix 2021 femenina: previa, recorrido y favoritas» (en castellà). Rouleur.cc, 29-09-2021. [Consulta: 4 març 2022].
  7. «Cyclisme. L’édition 2020 de Paris-Roubaix annulée» (en francès). Ouest France, 09-10-2020. [Consulta: 7 abril 2022].