Vés al contingut

Ronneburgita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralRonneburgita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaK₂MnV₄O₁₂
EpònimRonneburg Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusAbocador de Lichtenberg Absetzer, Dipòsit d'urani de Ronneburg, Gera, Turíngia, Alemanya
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.AC.75
Nickel-Strunz 9a ed.8.AC.75 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 8,183Å; b = 9,247Å; c = 8,651Å; β = 109,74°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialP2₁ Modifica el valor a Wikidata
Colormarró vermellós
Fracturairregular, desigual
Duresa (Mohs)3
Lluïssoradamantina
Color de la ratllataronja marró
Diafanitattranslúcida
Densitat2,84 g/cm³ (mesurada); 2,85 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,925 nβ = 1,960 nγ = 1,988
Birefringènciaδ = 0,063
Dispersió òpticar > v forta
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1998-069
Any d'aprovació1998
SímbolRbu Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La ronneburgita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el seu nom del dipòsit d'urani de Ronneburg, a Gera, Alemanya, la seva localitat tipus.

Característiques

[modifica]

La ronneburgita és un fosfat de fórmula química K₂MnV₄O₁₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1998. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ronneburgita pertany a «08.AC: Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: howardevansita, al·luaudita, arseniopleïta, caryinita, ferroal·luaudita, hagendorfita, johil·lerita, maghagendorfita, nickenichita, varulita, ferrohagendorfita, bradaczekita, yazganita, groatita, bobfergusonita, ferrowyl·lieïta, qingheiïta, rosemaryita, wyl·lieïta, ferrorosemaryita, qingheiïta-(Fe2+), manitobaïta, marićita, berzeliïta, manganberzeliïta, palenzonaïta, schäferita, brianita, vitusita-(Ce), olgita, barioolgita, whitlockita, estronciowhitlockita, merrillita, tuïta, ferromerrillita, bobdownsita, chladniïta, fil·lowita, johnsomervilleïta, galileiïta, stornesita-(Y), xenofil·lita, harrisonita, kosnarita, panethita, stanfieldita, tillmannsita i filatovita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a l'abocador de Lichtenberg Absetzer del dipòsit d'urani de Ronneburg, a la localitat de Gera, Turíngia (Alemanya). Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.

Referències

[modifica]
  1. «Ronneburgite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 setembre 2017].