Vés al contingut

Palenzonaïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralPalenzonaïta

Cristalls de palenzonaïta de color vermell fosc Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(NaCa)₂Mn2+
2
(VO₄)₃
EpònimAndrea Palenzona (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Molinello, Vall de Graveglia, Ne, Província de Gènova, Ligúria, Itàlia
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.AC.25
Nickel-Strunz 9a ed.8.AC.25 Modifica el valor a Wikidata
Dana38.2.1.3
Heys21.4.15
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa = 12,534Å;
Grup puntualm3m (4/m 3 2/m) - hexoctahedral*
Colorvermell fosc
Exfoliacióno observada
Fracturairregular, desigual, subconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa (Mohs)5 a 5,5
Lluïssoradamantina, subadamantina, grassa
Diafanitattransparent
Densitat3,63 g/cm³ (mesurada); 3,78 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesisotròpica
Índex de refracción = 1,965
Birefringènciaδ = 0,000 (els minerals isotròpics no tenen birrefringència)
Pleocroismeno pleocroica
Fluorescènciano fluorescent
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1986-011
Any d'aprovació1986
SímbolPlz Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

La palenzonaïta és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup dels granats. Rep el seu nom en honor d'Andrea Palenzona (1935-), professor de química (i aficionat a la mineralogia) de la Universitat de Gènova, qui va descobrir el mineral.

Característiques

[modifica]

La palenzonaïta és un fosfat de fórmula química (NaCa)₂Mn2+
2
(VO₄)₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1986. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 5 i 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la palenzonaïta pertany a «08.AC: Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: howardevansita, al·luaudita, arseniopleïta, caryinita, ferroal·luaudita, hagendorfita, johil·lerita, maghagendorfita, nickenichita, varulita, ferrohagendorfita, bradaczekita, yazganita, groatita, bobfergusonita, ferrowyl·lieïta, qingheiïta, rosemaryita, wyl·lieïta, ferrorosemaryita, qingheiïta-(Fe2+), manitobaïta, marićita, berzeliïta, manganberzeliïta, schäferita, brianita, vitusita-(Ce), olgita, barioolgita, whitlockita, estronciowhitlockita, merrillita, tuïta, ferromerrillita, bobdownsita, chladniïta, fil·lowita, johnsomervilleïta, galileiïta, stornesita-(Y), xenofil·lita, harrisonita, kosnarita, panethita, stanfieldita, ronneburgita, tillmannsita i filatovita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a la mina Molinello, situada a la vall de Graveglia, a la localitat de Ne (Província de Gènova, Itàlia). També a Itàlia se'n pot trobar a la mina Valletta i al mont Maniglia, ambdós indrets a la província de Cuneo, al Piemont. A banda d'aquestes localitats italianes, també ha estat descrita a dos municipis suïssos: Splügen i Ausserferrera, al cantó de Grisons, i a la mina japonesa de Yamato, a l'illa d'Amami-Oshima, a la regió de Kyushu.

Referències

[modifica]
  1. «Palenzonaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 setembre 2017].
  2. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2019. [Consulta: 7 setembre 2017].