Vés al contingut

Jordi Llimona i Barret

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJordi Llimona i Barret
Biografia
Naixement20 maig 1924 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort11 setembre 1999 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Barcelona
Sepulturacementiri de Sarrià Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Gregoriana de Roma
Activitat
Ocupacióescriptor i religiós
Llenguacatalà
Orde religiósOrde dels Frares Menors Caputxins Modifica el valor a Wikidata
Família
PareRafael Llimona i Benet
Premis

Jordi Llimona i Barret (Barcelona, 20 de maig de 1924 - 11 de setembre de 1999)[1] fou un religiós i escriptor català, fill de Rafael Llimona i Benet.

Biografia

[modifica]

Fill del pintor Rafael Llimona i net de l'escultor Josep Llimona, sempre va estar fascinat per la figura de sant Francesc d'Assís.[2] Ingressà a l'Orde dels Germans Menors Caputxins el 1942, el 1950 fou ordenat sacerdot, el 1951 va ser director del Centre Filosòfic d'Olot i el 1969 es llicencià en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma.[1] Com a pensador seguia la línia de Pierre Teilhard de Chardin, amb un pensament religiós sempre en recerca i amb hipòtesis agosarades. Les tesis evolutives de Teilhard de Chardin li són el punt a partir del qual Jordi LLimona observa i analitza les relacions Església-Estat. el porta a un optimisme existencial i escatològic que li permet de fer una reflexió teològica serena i tolerant, gens agressiva, integradora de tothom i dialogant amb tothom, respectuosa de la pluralitat i de la llibertat.[3] El seu pensament se centra en una cosmovisió positiva i dinàmica de l'existència, i com a exponent d'un cristianisme compromès amb els valors de la llibertat, solidaritat i progrés, així com fidel a la cultura i a la nació catalana.[4]

Ha estat membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i ha col·laborat a les publicacions Destino, Presència, Avui, Criterion, Qüestions de Vida Cristiana, Catalunya Franciscana i Diari de Barcelona. Apassionat defensor del Concili del Vaticà II, participà en la caputxinada (1966) i el 1970 fou obligat a deixar la docència a la Facultat de Teologia de Barcelona per les seves idees poc ortodoxes. Com a membre del Grup Independents pel Socialisme (amb Alexandre Cirici i Pellicer, Maria Aurèlia Capmany i Joan Manuel Serrat), participà en la fundació del PSC-Congrés.[5] El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Honor de Barcelona.

Obres

[modifica]
  • L'Església i l'estat (1963)
  • Sempre nòmades (1970)
  • Fe sense fronteres (1973)
  • Humans tanmateix (1973)
  • Com entendre la Bíblia (1979)
  • Jesús de Natzaret (1980)
  • Els nostres àngels (1981).
  • La noia de Cadaqués i altres històries (1970)
  • Per una mort més humana (1991)
  • L'hora dels pobles (1993)
  • Viure (1996)
  • La tolerància i els seus fonaments (1997)

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Pallarès-Personat, Joan «Jordi Llimona i Barret, "Pare Llimona"». Catalunya Cristiana, vol. XLVI, núm. 2354, 08-12-2024, pàg. 42.
  2. ↑ Jordi Llimona, capuchino catalanista y antifranquista, necrològica a El País
  3. ↑ «Salvador illa obtiene el premio Fernando de los Ríos: ¿límites de la secularización de la política?». La Vanguardia, 26-04-2022.
  4. ↑ «Jordi Llimona i Barret». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ Jordi Llimona a Biografies Socialistes

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jordi_Llimona_i_Barret&oldid=34334248»