José María Chacón Sarraoa

José María Chacón Sarraoa

Biografia
Naixement	8 febrer 1782 El Puerto de Santa María (província de Cadis)
Mort	9 octubre 1848 (66 anys) San Fernando (província de Cadis)
Ministre de Marina
2 de maig de 1836 – 15 de maig de 1836
← Juan Álvarez Mendizábal Antonio Alcalá Galiano →
6 de desembre de 1838 – 8 d'abril de 1839
← Antonio Ponzoa Cebrián Casimiro Vigodet Garnica →
Activitat
Ocupació	militar, polític
Carrera militar
Lleialtat	Regne d'Espanya
Branca militar	Armada Espanyola
Rang militar	Almirall
Conflicte	Guerra del francès Guerres d'independència hispanoamericanes
Premis
Orde d'Isabel la Catòlica Orde de Sant Hermenegild Orde de Carles III Orde de Calatrava
Llista Ministre de Marina

José María Chacón Sarraoa (El Puerto de Santa María, 8 de febrer de 1782 - San Fernando (Cadis), 9 d'octubre de 1848) fou un militar i polític andalús, ministre de Marina durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.

Biografia

Fill de Salvador Maria Chacón y Sánchez de Soto. El 1795 ingressà com a guardiamarina al Departament de Cadis. El 1798 ascendí a alferes de fragata i lluità contra els britànics a Rochefort. Fou fet presoner pels anglesos durant vuit mesos i el 1804 tornà a Espanya, on fou ascendit a alferes de navili i destinat a l'Arsenal de la Carraca. El 1809 fou enviat a Lima i al tornar fou ascendit a tinent de fragata. En 1811 fou ascendit a tinent de navili i va participar en el bloqueig de Cartagena de Indias i l'ocupació d'illa Margarita (1815). El 1816 fou ascendit a capità de fragata. En 1817 fou nomenat comandant de la posta de Puerto Cabello fins que el 1819 fou destinat novament a la Península. El 1821 fou destinat a la fragata Constitución, amb la que va participar en combats contra els corsaris colombians a les aigües de Maracaibo, Cuba i Yucatán. En 1825 fou ascendit a capità de navili i en 1829 a brigadier, i el 1830 tornà a la Península.

Durant la primera guerra carlina (octubre de 1834) fou segon comandant de les forces navals del Nord i el 1836 fou nomenat Comandant General del Departament del Ferrol. Durant uns dies de maig de 1836 fou ministre de Marina sota el gabinet de Miguel Ricardo de Álava. Fou ascendit a cap d'esquadra i novament fou ministre de Marina entre desembre de 1838 i abril de 1839 en els governs del duc de Frías i d'Evaristo Pérez de Castro. Alhora, en 18390 fou elegit diputat a Corts per la província de la Corunya i de 1841 a 1843 fou senador per la mateixa província. El 1842 fou ascendit a tinent general, però a la caiguda d'Espartero en 1843 hagué d'exiliar-se. Tot i així, el 1844 fou nomenat Comandant General del Departament de Cadis i el 1846 fou ascendit a capità general. Malalt, però, va morir un parell d'anys després a San Fernando (Cadis).

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: Juan Álvarez Mendizábal Antonio Ponzoa Cebrián	Ministre de la Marina (maig) 1836 1838-1839	Succeït per: Antonio Alcalá Galiano Casimiro Vigodet Garnica