Josep Blanch i Graells
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 octubre 1775 ![]() Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) ![]() |
Mort | 15 setembre 1851 ![]() monestir de Montserrat (Bages) ![]() |
Abat de Montserrat | |
1832 – 1851 ← Benito Varoja – Miquel Muntadas i Romaní → | |
Abat de Montserrat | |
1824 – 1828 – Benito Varoja → ![]() | |
Activitat | |
Ocupació | compositor ![]() |
Orde religiós | Orde de sant Benet ![]() |
Instrument | Veu (baix) |
Josep Blanch i Graells (Vilafranca del Penedès, 3 d'octubre de 1775[1] - 15 de setembre de 1851) fou un compositor[2] i eclesiàstic, abat de Montserrat en dos períodes, de 1824 a 1828 i de 1832 fins 1851.
Fill de Manel Blanch i Catalina Graells, va ser format musicalment a l'escolania de Montserrat conjuntament amb Anselm Viola Valentí. Després de professar vida monàstica durant 1791, Josep Blanch i Graells va prendre l'hàbit en el Monestir de Montserrat el 3 d'octubre de 1791. Ocupà el càrrec de Prior Major durant I'abadiat de Domingo Filgueira.[3] Fou professor de cant i va destacar per la seva veu profunda de baix.[4]
Va ser el primer responsable de la restauració del monestir i del santuari montserratí, reobert al culte l'any 1844, després de l'exclaustració del 1835. La seva tasca va consistir a reconstruir les destrosses efectuades per les tropes napoleòniques entre els anys 1811 i 1812. No va ser fins a l'any 1844 que va reprendre la seva vida de culte al santuari de Montserrat tot i la penúria material.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Manuel Benach i Torrents. Montserrat i Vilafranca, 1966.
- ↑ Aviñoa, Xosé. «Cronologia 1851». A: Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. XI. edicions 62, p.58 i 98. ISBN 84-297-5478-4.
- ↑ Armesto-Miró, Josep Maria. «Miscel·lania Penedesenca 1978 - Fra. Ramir Torrents i Torrents. (1781-1853)». [Consulta: 20 agost 2017].
- ↑ Analecta sacra Tarraconensia: revista de ciencias histórico-eclesiásticas. Balmesiana (Biblioteca Balmes), 2003.
- ↑ «Josep Blanch i Graells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.