Miquel Muntadas i Romaní
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 novembre 1808 Capellades (Anoia) |
| Mort | 8 març 1885 (76 anys) monestir de Montserrat (Bages) |
| Abat de Montserrat | |
| 1862 – 8 març 1885 ← Josep Blanch i Graells – Josep Deàs i Villar → | |
| Activitat | |
| Ocupació | Catholic monk (en)  |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
Miquel Muntadas i Romaní (Capellades, 30 de novembre de 1808 - Abadia de Montserrat, 8 de març de 1885) fou un eclesiàstic benedictí, abat de Montserrat des de 1858 fins a 1885.
Va entrar al monestir de Montserrat el 1825. La desamortització del 1835 el sorprengué al col·legi benedictí de San Pedro de Eslonza, i durant cinc anys tingué cura d'una parròquia que en depenia. Exercí després a Capellades, i el 1844 retornà a Montserrat, restaurat per l'abat Blanch. Aviat intervingué en la direcció del monestir, primer com a president i després com a abat, i aconseguí l'arribada de nous monjos. El 1862 va unir Montserrat a la congregació de Subiaco, integrada actualment a la Congregació de Subiaco-Montecassino, davant la impossibilitat de renovar la congregació de Valladolid. Va aconseguir un gran desplegament de la vida religiosa a Montserrat i, el 1884, l'estat li va donar permís per a la instauració d'un noviciat. Va treballar en la restauració del monestir i del santuari. El 1880 i el 1881 va organitzar, amb l'ajut de Jacint Verdaguer, Jaume Collell i Fèlix Sardà i Salvany, les festes del mil·lenari de la troballa de la Mare de Déu. Va escriure diverses obres, entre les quals «Montserrat. Su pasado, su presente y su porvenir» (1871).[1][2]
Referències
[modifica]- ↑ «Miquel Muntadas i Romaní». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ P., J. «Homenaje al Reverendí-simo Padre D. Miguel Muntadas y Romaní.». Revista Montserratina, num.130, octubre 1917, p.433-436 [Consulta: 20 agost 2017].
| Abats |
|
|---|---|
| Alumnes de l'Escolania | |
| Publicacions i llibres | |
| Monuments i llocs rellevants | |
| Mitjans de transport | |
