Josep Pellicer i Pagès
 Sala del Museu Arqueològic de Girona, on Pellicer i Pagès col·laborà amb una col·lecció d'art pre-històric  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 desembre 1843 Barcelona |
| Mort | 26 maig 1903 (59 anys) Mataró, Província de Barcelona |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | Historiador. |
Josep Maria Pellicer i Pagès (Barcelona, 8 de desembre de 1843 - Mataró, 26 de maig de 1903) fou un escriptor i historiador català.
Estudià a la seva ciutat natal i en diversos col·legis de la Companyia de Jesús d'Espanya i de l'estranger i es llicencià més tard a les facultats de Dret, Ciències i Filosofia i Lletres. Va ingressar al Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Es dedicà a estudis de lexicografia i lingüística, donat que posseïa profunds coneixements de sànscrit, hebreu, llatí, àrab, anglès, francès, alemany i italià.
El 1865 fou un dels fundadors del Col·legi Sant Narcís, de Girona, i el 1867 ingressà com a professor del Col·legi Valldemia,[1] de Mataró, en el que continuà prestant els seus serveis en qualitat de director literari quan aquest establiment esdevingué propietat dels Germans Maristes.
La seva anomenada com a arqueòleg i patriòtica entusiasta fou de les millors fonamentades de Catalunya, perquè pot afirmar-se de Pellicer i Pagès que pocs homes han treballat en el nostre país amb tant d'ardor, constància i perícia per salvar les restes de l'antiga grandesa monumental i històrica. Des de 1895 es dedica a recollir objectes d'art prehistòric, amb els quals formà una interessant col·lecció que figura en el Museu Arqueològic de Girona.
El 1876 fou un dels ponents que redactaren l'informe sobre el cèlebre mosaic anomenat de Bell-lloc. En la Comissió de monuments històrics de la seva província treballa sempre amb gran zel, que es manifestà més especialment en els seus treballs d'erudició, investigació i conservació de la basílica de Santa Maria de Ripoll. Les cinc obres magistrals que publicà vers la mateixa li asseguraren la gratitud de la posteritat.
La interpretació de la portada d'aquest monestir, nomenat l'arc del triomf del cristianisme a Catalunya, mostra que en aquest monument concentrà Pellicer i Pagès la seva ciència i llurs esforços. Les investigacions directes que portà a fi sobre les seves ruïnes li permeteren fixar les sepultures dels comte reis catalans allí sepultats, declarar l'autenticitat de la tomba de Guifré el Pilós i concretar la troballa de la doble tomba que contenia les restes del seu fill Radulf de Barcelona.
La Real Academia de Bellas Artes de Madrid delegà en Pellicer i Pagès com el seu representant especial en aquell monument, i aquest assolí, no tan sols salvar aquelles ruïnes venerables, sinó que fou el propulsor, amb les seves obres i treballs, de l'encertada restauració que de tan insigne joia artística portà a feliç acabament el 1894, el bisbe Josep Morgades i Gili. Les seves investigacions i treballs envers l'antiga Iluro (l'actual Mataró) mereixen igual consideració i estima dels entesos i erudits.
Fundà el Col·legi de Santa Maria de Ripoll i el primer diari imprès en l'alta muntanya catalana, amb el títol d'El Ripollès 1880. Va escriure un volum de poesies catalanes, que no arribà a veure la llum pública; algunes, això no obstant, es publicaren en El Eco de la Montaña, de Vic. Traduí en vers al català, a partir d'un original en grec, Les Siracusanes de Teòcrit de Siracusa, publicades per La Renaixensa, a Barcelona, el 1874.
Obres
[modifica]Va escriure i publicar, a més, les obres següents:
- Els sis dies de la creació (Mataró, 1869)
- Hero i Leandre, de Museu (Barcelona, 1869)
- El Monestir de Ripoll (Girona, 1872)
- Influència dels estudis estètics en l'educació de la joventut (Girona, 1872)
- Breu ressenya del resultat de la visita a Santa Maria de Ripoll (Girona, 1875)
- L'excel·lència dels ideals bonics (Mataró, 1876)
- Santa Maria de Ripoll, ressenya històrica d'aquest Real Santuari (Girona, 1878)
- La Crema de Ripoll, vera narració (Barcelona, 1880)
- Mataró, sintesi historial (Mataró 1881)
- Història de Mataró, articles de la polèmica critico-històrica sostinguda amb F. Carreras i Candi en el setmanari de Mataró el 1886
- Reials privilegis de Mataró (Mataró, 1887)
- Estudis històric-arqueològics sobre Iluro, antiga ciutat de l'Espanya tarragonina, regió Laietana (Mataró, 1887)
- Santa Maria del Monestir de Ripoll, nobilissim origen i gloriosos records d'aquest cèlebre santuari, fins al mil·lenari de la seva primera dedicació (Mataró, 1888)
- Vida de Josep Benet Marcel·li de Champagnat (Mataró, 1890)
- Història d'una mare (Barcelona, 1892)
Referències
[modifica]- ↑ Vellvehí i Altimira, Jaume. «La Renaixença a Mataró: El Col·legi Valldemia». Sessió d'Estudis Mataronins [en línia] Núm. 23 p. 129-136. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró) - Institut Ramon Muntaner, 2006. [Consulta: 6 agost 2012].
Bibliografia
[modifica]- Tom núm. 43, pàgs. 150-151, de l'Enciclopèdia Espasa. ISBN 84-239-4543-X.
