Kana
|
Per a altres significats, vegeu «Kana (desambiguació)». |
 | |
| Tipus | sil·labari, escriptura natural i escriptura de caixa única  |
|---|---|
| Llengües | llengües japòniques |
| Creació | 800 |
| Origen | Japó |
| Basat en | Man'yōgana |
| ISO 15924 | Hrkt (412 ) |
| Direcció del text | vertical i de dreta a esquerra i d'esquerra a dreta |
| Interval Unicode | U+3040-309F, U+30A1-30FA,U+30FD-30FF, U+31F0-31FF, U+1AFF0-1AFFF, U+1B000-1B0FF, U+1B100-1B122, U+1B132,U+1B150-1B152,U+1B155,U+1B164-1B167, U+1F200-1F202,U+1F213, U+32D0-32FE, U+3300-3357 i U+FF65-FF9F |
 |
| Escriptura japonesa |
|---|
| Components |
|
Kana (仮名)
|
| Usos |
| Transliteració |
| [ Categoria ] |
Kana és un terme genèric que es refereix a dos sil·labaris japonesos: hiragana[1] (ひらがな) i katakana (カタカナ), que són caràcters basats en els pictogrames xinesos, o kanji (漢字), i que actualment els substitueixen o acompanyen.[2]
El katakana s'usa per escriure aproximacions a paraules i noms estrangers que han passat a formar part del japonès. Per exemple, muixeranga es pot escriure ムセランガ. (que com que és una llengua de fonètica més pobre equivaldria a mu-se-ran'-ga )
En canvi l'hiragana es fa servir sobretot pels aspectes gramaticals de l'idioma. També es pot emprar per representar una paraula (normalment d'origen japonès, i no xinès) en lloc d'un kanji.
L'hiragana es pot escriure en petit a sobre o a la dreta de caràcters kanji poc coneguts per mostrar la seva pronunciació: això es coneix com a furigana. El furigana es fa servir sobretot en els llibres per a nens, encara que la literatura dirigida a nens petits amb pocs coneixements de kanji el poden ometre i fer servir hiragana combinat amb espais per separar les paraules.
Referències
[modifica]- ↑ Hatasa, Yukiko Abe. Nakama 1: Introductory Japanese: Communication, Culture, Context 2nd ed.. Heinle, 2010, p. 2. ISBN 978-0495798187.
- ↑ スーパー大辞林.
Enllaços externs
[modifica]
|
|