Ho (kana)

Ho
	;
Caràcter	ほ (hiragana) ; Unicode: 307B; ; ホ (katakana) ; Unicode: 30DB; ; ﾎ (kana d'ample meitat) ; Unicode: FF8E; ; ㋭ (katakana) ; Unicode: 32ED;
Tipus	caràcter hiragana i caràcter Unicode
Part de	hiragana, gojūon i kana
Entitat HTML	ほ, ほ i ほ

En l'escriptura japonesa,^[1] els caràcters ほ (hiragana) i ホ (katakana)^[2] són dues mores o kanes que ocupen la 30a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre の i ひ; i el cinquè en el poema iroha, entre へ i ま.^[3] En fonologia, una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.^[4]

En la taula de l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la sisena columna (は行, "columna HA") i la cinquena fila (お段, "fila O").

Tant ほ com ホ provenen del kanji 保. Poden dur l'accent dakuten: ぼ, ボ; així com el handakuten: ぽ, ポ.

Romanització

Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,^[5] Kunrei-shiki i Nihon-shiki:

ほ, ホ es romanitzen com a «ho»
ぼ, ボ es romanitzen com a «bo»
ぽ, ポ es romanitzen com a «po»

Escriptura

	El caràcter ほ s'escriu amb quatre traços: Traç vertical de dalt avall i lleugerment corbilini que acaba torçant-se cap amunt. Traç horitzontal a la dreta del primer. Traç horitzontal a sota del segon. Traç que comença en la part mitjana del segon traç, és vertical de dalt avall, talla el tercer traç i acaba girant a l'esquerra i formant un bucle.
	El caràcter ホ s'escriu amb quatre traços: Traç horitzontal. Traç vertical que talla el primer. Traç diagonal cap avalla l'esquerra en la part inferior esquerra del caràcter, i que no toca cap de la resta de traços. Traç diagonal cap avall a la dreta en la part inferior dreta del caràcter, i que no toca cap de la resta de traços.

Altres escriptures

ほ / ホ en braille japonès^[6]
ほ / ホ ho	ぼ / ボ bo	ぽ / ポ po	ほう / ホー hō	ぼう / ボー bō	ぽう / ポー pō

Altres kanes en braille basades en ほ / ホ
ひょ / ヒョ hyo	びょ / ビョ byo	ぴょ / ピョ pyo	ひょう / ヒョー hyō	びょう / ビョー byō	ぴょう / ピョー pyō

Alfabet fonètic: 「保険のホ」 (la «ho de hoken», on hoken vol dir segur, garantia)
Codi Morse:^[7] — • •

Referències

↑ «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
↑ Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.
↑ «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.
↑ «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
↑ Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

Bibliografia

López i Vidal, Lluc López i. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.
Nolla i Cabellos, Albert. L'escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.

[1] «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.

[3] Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.

[4] «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[5] «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.

[6] «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].

[7] Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]