Mu (kana)

Mu
	;
Caràcter	む (hiragana) ; Unicode: 3080; ; ム (katakana) ; Unicode: 30E0; ; ﾑ (kana d'ample meitat) ; Unicode: FF91; ; ㋰ (katakana) ; Unicode: 32F0;
Tipus	caràcter hiragana i caràcter Unicode
Part de	hiragana, gojūon i kana
Entitat HTML	む i む

En l'escriptura japonesa,^[1] els caràcters む (hiragana) i ム (katakana)^[2] són dues mores o kanes que ocupen la 33a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre み i め; i el 23è en el poema iroha, entre ら i う.^[3] En fonologia, una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.^[4]

En la taula de l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la sisena columna (ま行, columna «ma») i la tercera fila (う段, fila «U»).

El caràcter む prové del kanji 武, mentre que ム prové de 牟.

Romanització

Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,^[5] Kunrei-shiki i Nihon-shiki, む, ム es romanitzen com a "m u".

Escriptura

	El caràcter む s'escriu amb tres traços: Traç horitzontal. Traç vertical que talla el primer, forma un bucle cap a l'esquerra, segueix baixant, gira i segueix horizontalment cap a la dreta. En la part final es pot apreciar un "pic" cap amunt. Petit ganxo a la part dreta del caràcter.
	El caràcter ム s'escriu amb dos traços: Traç compost per una línia diagonal encara que molt inclinada cap avall a l'esquerra i una línia quasi horitzontal encara que lleugerament inclinada cap amunt. Traç curt diagonal cap avall a la dreta (encara que lleugerament corb) que toca la part final del primer traç.

Altres escriptures

み / ミ en braille japonès^[6]
み / ミ mi	みい / ミー mī

Alfabet fonètic: 「無線のム」 (la «mu de musen», on musen vol dir sense fils o ràdio)
Codi Morse:^[7] －

Referències

↑ «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
↑ Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.
↑ «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.
↑ «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
↑ Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

Bibliografia

López i Vidal, Lluc López i. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.
Nolla i Cabellos, Albert. L'escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.

[1] «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.

[3] Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.

[4] «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[5] «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.

[6] «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].

[7] Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]