So (kana)
 So | |
|---|---|
  | |
| Caràcter | そ (hiragana) Unicode: 305D ソ (katakana) Unicode: 30BD ｿ (kana d'ample meitat) Unicode: FF7F ㋞ (katakana) Unicode: 32DE |
| Tipus | caràcter hiragana i caràcter Unicode |
| Part de | hiragana, gojūon i kana |
| Entitat HTML | そ, そ i そ |
En l'escriptura japonesa,[1] els caràcters そ (hiragana) i ソ (katakana) són dues mores o kanes que ocupen la 15a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre せ i た; i el 18è en el poema iroha, entre れ i つ.[2] En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la tercera columna (さ行, «columna SA») i a la cinquena fila (お段, «fila O»). En fonologia, una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.[3]
Tant そ com ソ provenen del kanji 曾. Poden dur l'accent dakuten: ぞ, ゾ. Existeix una versió hentaigana de そ, 
, que prové del kanji 楚.
Romanització
[modifica]Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,[4] Kunrei-shiki i Nihon-shiki:
- そ, ソ es romanitzen com a «so».
- ぞ, ゾ es romanitzen com a «zo».
Escriptura
[modifica]
|
El caràcter そ té dos glifs (representacions gràfiques) segons si comença per una línia recta ( ) o diagonal descendent ( ). En el primer cas, té un traç que sembla una lletra Z i a sota (però en el mateix traç), una C.
|
|
El caràcter ソ s'escriu amb dos traços:
És important no confondre aquest caràcter amb N (katakana ン, ja que la inclinació del primer traç i la posició inicial del segon són diferents |
Altres escriptures
[modifica]| そ / ソ そ / ソ en braille japonès [5] | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| そ / ソ
so |
ぞ / ゾ
zo |
そう / ソー
sō |
ぞう / ゾー
zō |
Altres kanes basats en そ | |||
| しょ / ショ
sho |
じょ / ジョ
jo |
しょう / ショー
shō |
じょう / ジョー
jō | ||||
|
|
|
|
|
|
|
|
- Alfabet fonètic: 「そろばんのソ」 (la «so de soroban», l'àbac japonès)
- Codi Morse: －－－・[6]
Referències
[modifica]- ↑ «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.
- ↑ «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.
- ↑ «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
- ↑ Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].
Bibliografia
[modifica]- López i Vidal, Lluc López i. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.
- Nolla i Cabellos, Albert. L'escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.
|
|