Re (kana)

Re
	;
Caràcter	れ (hiragana) ; Unicode: 308C; ; レ (katakana) ; Unicode: 30EC; ; ﾚ (kana d'ample meitat) ; Unicode: FF9A; ; ㋹ (katakana) ; Unicode: 32F9;
Tipus	caràcter hiragana i caràcter Unicode
Part de	hiragana, gojūon i kana
Entitat HTML	れ i れ

En l'escriptura japonesa,^[1] els caràcters れ(hiragana) i レ(katakana)^[2] ocupen el 42è lloc en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre d'る i ろ; i el segon en el poema Iroha, entre た i そ.^[3] A la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba a la novena columna (ら行, "columna RA") i la quarta fila (え段, "fila E"). En fonologia, una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.^[4]

Tant れ com レ provenen del kanji 礼.

Romanització

Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,^[5] Kunrei-shiki i Nihon-shiki, れ, レ se romanitzen com «re»

Escriptura

	* El caràcter れ s'escriu amb dos traços: Traç vertical en la part esquerra del caràcter. Traç similar al segon traç de わ, només que al final és vertical descendent i acaba corbant-se una mica cap dalt.
	* El caràcter レ s'escriu amb un sol traç. Comença amb una línia vertical cap avall, forma un angle i es corba cap a la dreta.

Altres representacions

Braille japonès:^[6]

●●
●●
－－

Alfabet fonètic: 「れんげのレ」 (la «re de renge», on renge és la flor de lotus)
Codi Morse: －－－^[7]

Referències

↑ «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
↑ Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.
↑ «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.
↑ «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
↑ Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

Bibliografia

López i Vidal, Lluc López i. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.
Nolla i Cabellos, Albert. L’escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.

[1] «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.

[3] Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.

[4] «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[5] «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.

[6] «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].

[7] Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]