Khatxatur Abovian
 Retrat de Khachatur Abovian, obra de Ludwig von Maydell (1831)  | |
| Nom original | (hy) Խաչատուր Աբովյան |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Խաչատուր Աբովյան Khatxatur Abovian 15 octubre 1809 Kanaker (Armènia) (en)  |
| Desaparició | 14 abril 1848 |
| Mort | 14 abril 1848 (38 anys) Erevan (Armènia) |
| Residència | Erevan |
| Nacionalitat |  Armènia |
| Grup ètnic | Armenis |
| Formació | Universitat Imperial de Dorpat (1830–1836) Nersisyan School (en) (1824–1826)Santa Seu d'Edjmiatsín (1818–1822) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Etnografia i folklorística |
| Ocupació | escriptor, dramaturg, prosista, Seraphic Doctor (en) , poeta, novel·lista, professor, etnògraf |
| Activitat | 1828 - |
| Ocupador | Santa Seu d'Edjmiatsín, traductor, secretari (1828–) monestir de Sanahín, professor lector (1827–1828) |
| Gènere | Prosa |
| Moviment | Romanticisme |
| Influències | |
| Influències en | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Emilia Looze |
| Fills | Vardan Abovian |
| Parents | Victoria Abovyan, neta |
| |
Khatxatur Abovian (nascut el 15 d'octubre de 1809 i desaparegut el 14 d'abril de 1848, en armeni: Խաչատուր Աբովյան; pronunciat: χɑtʃʰɑtur ɑbovjɑn) va ser un escriptor i figura pública nacional armeni d'inicis del segle xix que va desaparèixer misteriosament el 1848. Va ser educador, poeta i defensor de la modernització.[1] Considerat com el pare de la literatura moderna armènia, és recordat per la seva novel·la Verk Hayastani (Ferides d'Armènia), que va marcar la tendència tant en estil com en gènere per a la literatura posterior.[2] Escrita el 1841 i publicada pòstumament el 1858, va ser la primera novel·la publicada en armeni modern utilitzant el dialecte armeni oriental, en lloc de l'armeni clàssic.[1]
Abovian era un home molt avançat per al seu temps i pràcticament cap de les seves obres va ser publicada mentre va estar amb vida. Només després de la creació de la República Socialista Soviètica d'Armènia, es va concedir a Abovian el reconeixement i el prestigi que mereixia.[3] Abovian és considerat com una de les figures més destacades no sols de la literatura armènia, sinó de la història armènia en general.[4] La influència d'Abovian en la literatura en armeni occidental no va ser tan forta com ho va ser en armeni oriental, particularment en els seus anys formatius.[5]
Obres selectes
[modifica]Prosa
[modifica]Poesia
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Panossian 2006, p. 143
- ↑ Bedevian, Ruth. Writer and Patriot - Khachatur Abovyan, 8 de desembre de 2004 [Consulta: 13 juliol 2008].
- ↑ Hacikyan, Basmajian & Franchuk 2005, p. 214
- ↑ Hewsen, Robert H. «The Meliks of Eastern Armenia: IV: The Siwnid Origins of Xac'atur Abovean». Revue des études Arméniennes, XIV, 1980, pàg. 459-468.
- ↑ Bardakjian 2000, p. 135
Bibliografia
[modifica]- Khachaturian, Lisa. Cultivating Nationhood in Imperial Russia: The Periodical Press and the Formation of a Modern Armenian Identity. Transaction Publishers, 22 de gener de 2009. ISBN 1412808480.
- Panossian, Razmik. The Armenians: From Kings And Priests to Merchants And Commissars. Nueva York: Columbia University Press, 6 de maig de 2006. ISBN 0-2311-3926-8.
- Hacikyan, Agop J. The Heritage of Armenian Literature. 3: From The Eighteenth Century To Modern Times. Wayne State University Press, 30 d'octubre de 2005. ISBN 0814332218.
- Guest, John S. The Yezidis: A Study in Survival. Routledge, 1987. ISBN 0710301154.
- Bardakjian, Kevork B. A Reference Guide to Modern Armenian Literature, 1500-1920. Wayne State University Press, 2000. ISBN 0814327478.
- Abov, G.A.. Khachatur Abovian: Life and work (en rus). Erevan: Acadèmia Armènia de Ciències, 1948.
- Khanjyan, Artush. The Monuments of Yerevan. VMV-Print, 2004. ISBN 99941-920-1-9.
Bibliografia addicional
[modifica]- Haxthausen, Baron von. Transcaucasia: Sketches of the Nations and Races between the Black Sea and the Caspian. Adamant Media Corporation, 27 de desembre de 2000. ISBN 1402183674.
- Friedrich, Parrot. Journey to Ararat. Harper & Bros., 1859.
- Hakobyan, P.; Dulyan, S.; altres. «Abovyan, Khachatur, Abovyan (ciudad), Medalla en honor de Abovyan, Casa-museo Abovyan». A: Enciclopèdia soviètica armènia (en armeni). I. Erevan: Acadèmia Armènia de Ciències, 1974, p. 32–35, 38.
Enllaços externs
[modifica]
- «Раны Армении (Ferides d'Armènia)» (en rus). ArmenianHouse.org.