Kratochvilita
Kratochvilita | |
---|---|
Fórmula química | C13H10 |
Localitat tipus | mina Kladno (Nejedlý I Mine; Zdeněk Nejedlý Mine; Schoeller Mine; Schöller Mine), Libušin, Kladno, Bohèmia Central, Bohèmia, República Txeca |
Classificació | |
Categoria | compostos orgànics |
Nickel-Strunz 10a ed. | 10.BA.25 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 10.BA.25 |
Nickel-Strunz 8a ed. | IX/B.02 |
Dana | 50.3.1.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 8,47Å; b = 5,7Å; c = 18,87Å; |
Color de la ratlla | blanc |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,578 nβ = 1,663 nγ = 1,919 |
Birefringència | δ = 0,341 |
Dispersió òptica | molt feble |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1937 |
Símbol | Ktc |
Referències | [1] |
La kratochvilita és un mineral de la classe dels compostos orgànics. Rep el seu nom en honor de Josef Kratochvíl (1878-1958), petròleg i professor de la Universitat Carolina de Praga, qui va escriure els vuit volums de "La mineralogia topogràfic de Bohèmia".
Característiques
[modifica]La kratochvilita és una substància orgànica de fórmula química C13H10. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kratochvilita pertany a «10.BA - Hidrocarburs» juntament amb els següents minerals: fichtelita, hartita, dinita, idrialita, carpathita, ravatita, simonel·lita i evenkita.
Formació i jaciments
[modifica]Es forma com a resultat de la crema d'esquist pirític.[2] Va ser descoberta l'any 1937 a la mina Kladno, a la ciutat de Kladno, Bohèmia Central (Bohèmia, República Txeca). També ha estat descrita a la mina de carbó Kateřina, a Radvanice (Regió de Hradec Králové, República Txeca), i a la mina Anna, a Alsdorf (Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya).
Referències
[modifica]- ↑ «Kratochvílite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 octubre 2016].
- ↑ «Kratochvílite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 31 octubre 2016].