Ravatita
 Ravatita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | C14H10 |
| Epònim | Ravat Kishlak (en)  |
| Localitat tipus | Ravat, riu Yagnob, Zeravshan Range, Província de Sughd, Tadjikistan |
| Classificació | |
| Categoria | compostos orgànics |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 10.BA.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 10.BA.40 |
| Dana | 50.3.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,39Å; b = 6,18Å; c = 9,55Å; β = 98,48° |
| Grup puntual | 2 - esfenoide |
| Color | incolor a gris |
| Exfoliació | perfecta en {001} |
| Tenacitat | cerosa |
| Duresa (Mohs) | 1 |
| Lluïssor | vítria, cerosa |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 1,11(2) g/cm³ (mesurada); 1,207 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+/-) |
| Índex de refracció | nα = 1,750 nγ = 1,950 |
| Birefringència | δ = 0,200 |
| Angle 2V | mesurat: 90° |
| Dispersió òptica | r < v marcada |
| Fluorescència | blanc/groc |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1992-019 |
| Any d'aprovació | 1993 |
| Símbol | Rav |
| Referències | [1] |
La ravatita és un mineral de la classe dels compostos orgànics. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, Ravat, al Tadjikistan.
Característiques
[modifica]La ravatita és una substància orgànica de fórmula química C14H10. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1992. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1, sent un mineral molt tou. És conegut en la química orgànica com a fenantrè.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ravatita pertany a «10.BA - Hidrocarburs» juntament amb els següents minerals: fichtelita, hartita, dinita, idrialita, kratochvilita, carpathita, simonel·lita i evenkita.
Formació i jaciments
[modifica]Es forma en la crema de les vetes de carbó a una temperatura inferior als 50-60 °C. Va ser descoberta l'any 1933 a Ravat, prop el riu Yagnob, a la província de Sughd (Tadjikistan). També ha estat descrita a dos indrets alemanys: a la mina Carola, a Freital (Saxònia) i a la mina Anna, a Alsdorf (Rin del Nord-Westfàlia).