Simonel·lita
 Simonel·lita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | C19H24 |
| Localitat tipus | Fognano, Montepulciano, Província de Siena, Toscana, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | compostos orgànics |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 10.BA.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 10.BA.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IX/B.02 |
| Dana | 50.3.3.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,23Å; b = 9,13Å; c = 36Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | blanc |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 1,08 g/cm³ (mesurada); 1,10 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1919 |
| Símbol | Sne |
| Referències | [1] |
La simonel·lita és un mineral de la classe dels compostos orgànics. Rep el seu nom de Vittorio Simonelli (1860-1929), geòleg italià de la Universitat de Bolonya, qui va descobrir el mineral.
Característiques
[modifica]La simonel·lita és una substància orgànica de fórmula química C19H24. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la simonel·lita pertany a «10.BA - Hidrocarburs» juntament amb els següents minerals: fichtelita, hartita, dinita, idrialita, kratochvilita, carpathita, ravatita i evenkita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta l'any 1919 a Fognano, al municipi de Montepulciano, a la província de Siena (Toscana, Itàlia), l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral. Es troba en el lignit, pel que sembla, derivada dels boscos de coníferes.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ «Simonellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 octubre 2016].
- ↑ «Simonellite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 31 octubre 2016].