Vés al contingut

Lampichthys procerus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lampichthys)
Infotaula d'ésser viuLampichthys procerus Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN15599092 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreMyctophiformes
FamíliaMyctophidae
GènereLampichthys
EspècieLampichthys procerus Modifica el valor a Wikidata
Brauer, 1904
Nomenclatura
Sinònims
  • Lampanyctus procerus (Brauer, 1904)
  • Lampichthys rectangularis (Fraser-Brunner, 1949)
  • Lampichthys rutkovichi (Linkowski, 1985)
  • Myctophum procerum (Brauer, 1904)[1]

Lampichthys procerus és una espècie de peix de la família dels mictòfids i de l'ordre dels mictofiformes.

Morfologia

[modifica]

Reproducció

[modifica]

És sexualment madur a partir dels 8 cm de llargària.[4]

Depredadors

[modifica]

És depredat per Deania calcea (Austràlia), Macruronus novaezelandiae (Austràlia),[5] Arctocephalus gazella (Illes del Príncep Eduard), Arctocephalus tropicalis (Illes del Príncep Eduard)[6] i Aptenodytes patagonicus (Illes Crozet).[7][8]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí i d'aigües profundes que viu entre 0-2.000 m de fondària.[2]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a tots els oceans.[2][9][10][11][12][13][14][15][16]

Referències

[modifica]
  1. «Lampichthys procerus». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  2. 2,0 2,1 2,2 FishBase (anglès)
  3. Figueiredo, J.L. de, A.P. dos Santos, N. Yamaguti, R.A. Bernardes i C.L. Del Bianco Rossi-Wongtschowski, 2002. Peixes da zona econômica exclusiva da Região Sudeste-Sul do Brasil: Levantamento com Rede de Meia-Água. São-Paulo: Editora da Universidade de São Paulo; Imprensa Oficial do Estado, 242 p.
  4. Hulley, P.A., 1990. Myctophidae. p. 398-467. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI; París; i UNESCO, París. Vol. 1.
  5. Bulman, C.M. i S.J.M. Blaber, 1986. Feeding ecology of Macruronus novaezelandiae (Hector) (Teleostei: Merlucciidae) in south-eastern Australia. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 37:621-639.
  6. Klages, N.T.W. i M.N. Bester, 1998. Fish prey of fur seals Arctocephalus spp. at subantarctic Marion Island Mar. Biol. 131(3):559-566.
  7. Raclot, T., R. Groscolas i Y. Cherel, 1998. Fatty acid evidence for the importance of myctophid fishes in the diet of king penguins, Aptenodytes patagonicus. Mar. Biol. 132(3):523-533.
  8. FishBase (anglès)
  9. Boltachev, A.R., 1987. Species structure of Myctophidae communities from some Atlantic regions. J. Ichthyol. 27(5):51-59.
  10. Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
  11. Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
  12. Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series Núm. 19. xiv+279 p.
  13. Paxton, J.R., D.F. Hoese, G.R. Allen i J.E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p.
  14. Roberts, C.D., 1991. Fishes of the Chatham Islands, New Zealand: a trawl survey and summary of the ichthyofauna. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 25(1):1-19.
  15. Sepúlveda, J.I.V. i G.R. Pequeño, 1985. Fauna íctica del archipiélago de Juan Fernández. p. 81-91. A: P. Arana (ed.) Escuela de Ciencias del Mar. Universidad Católica del Valparaíso, Valparaíso, Xile.
  16. Young, J.W., T.D. Lamb i R.W. Bradford, 1996. Distribution and community structure of midwater fishes in relation to the subtropical convergence off eastern Tasmania, Australia. Mar. Biol. 126(4):571-584.

Bibliografia

[modifica]
  • Anònim, 2001. Fish collection database of the National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Blaber, S.J.M. i C.M. Bulman, 1987. Diets of fishes of the upper continental slope of eastern Tasmania: content, calorific values, dietary overlap and trophic relationships. Mar. Biol. 95:345-356.
  • Brauer, A., 1904. Die Gattung Myctophum. Zool. Anz. 28:377-404.
  • Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4. 
  • Helfman, G. S.; Collette, B. B.; Facey, D. E. The Diversity of Fishes (en anglès). Blackwell Science, 1997. ISBN 9780865422568. 
  • Hulley, P.A., 1984. Myctophidae. p. 429-483. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, França. Vol. 1.
  • Hulley, P.A., 1986. Myctophidae. p. 282-321. A: M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
  • Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828. 
  • Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6. 
  • Paxton, J.R., 1979. Nominal genera and species of lanternfishes (Family Myctophidae). Contrib. Sci. Natur. Hist. Mus. Los Angeles County, 322:1-28.
  • Paxton, J.R. i P.A. Hulley, 1999. Myctophidae. Lanternfishes. p. 1957-1964. A K.E. Carpenter i V.H. Niem (eds.) FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the WCP. Vol. 3. Batoid fishes, chimaeras and bony fishes part 1 (Elopidae to Linophrynidae). FAO, Roma, Itàlia.
  • Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  • Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158.