Vés al contingut

Leopold Pomés i Campello

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Leopoldo Pomés)
Plantilla:Infotaula personaLeopold Pomés i Campello
Biografia
Naixement17 novembre 1931 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort27 agost 2019 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófotògraf, traductor Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0690226 TMDB.org: 1162778
Discogs: 2267068 Modifica el valor a Wikidata

Leopold Pomés i Campello (Barcelona, 17 de novembre de 1931 - Girona, 27 d'agost de 2019) va ser un polifacètic artista català, director de cinema, restaurador, principalment conegut per la seva activitat de fotògraf i publicista.[1][2]

Biografia

[modifica]

Fill de Leopold Pomés i Pascual i de Júlia Campello i Torrents,[3] va néixer el 1931 a la ciutat de Barcelona. Pren contacte amb la fotografia quan treballava a la llibreria Vergara i el propietari li va ensenyar a revelar.[4] De formació autodidacta i company de tertúlies d'artistes com Joan Brossa, Antoni Tàpies o Modest Cuixart, ben aviat es va interessar per la fotografia, un art en el qual sempre es va mantenir al marge de les escoles tradicionals.[5]

Va fer la seva primera exposició fotogràfica a Barcelona a les Galeries Laietanes,[6] on presentava una sèrie de retrats que varen crear força polèmica.[5] Amb tot, aquesta exposició va estar molt ben valorada pels pintors del Dau al Set que eren els models d'alguns d'aquests retrats. Però quan es va donar a conèixer a nivell nacional va ser després de la seva participació en la revista AFAL junt amb altres fotògrafs d'avantguarda.[7] En aquest primer període destaca la solitud com a tema recurrent en la seva trajectòria artística, una temàtica que va ser el fil conductor d'una exposició retrospectiva realitzada a Barcelona el 2006.[5]

Ha estat guardonat amb la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona, amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques el 1998 i amb la Creu de Sant Jordi el 1999, tots dos guardons concedits per la Generalitat de Catalunya.

Al desembre de 2015 es va anunciar el seu nomenament com a membre d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català.[8] Va morir als 87 anys, el 27 d'agost de 2019.[9]

Activitat professional

[modifica]

Després dels seus inicis com a fotògraf —d'estil molt personal— i la seva primera exposició fotogràfica l'any 1955, Pomés es va decantant cap a la producció audiovisual en publicitat.[10][11] Va entrar a l'agència Pentágono que aleshores era una de les que més treballava en cinema i publicitat.[4] Tot i que ell era fotògraf va demanar que li fessin una prova i va resultar que ho va fer millor que els altres. El 1961 va fundar amb Karin Leiz Studio Pomés, amb el qual es va donar a conèixer com a fotògraf de publicitat. Va dirigir l'agència de publicitat Tiempo. És conegut mundialment per la creació de la bombolla Freixenet. Fou director publicitari de la marca del Grup Freixenet i director de nombrosos dels seus espots publicitaris. També va desenvolupar espots per altres marques. Va aconseguir primers premis en publicitat a la Biennal de Venècia i al Festival de Canes.

Al costat de Víctor Sagi va dirigir l'espectacle d'obertura de la Copa del Món de Futbol 1982 a Barcelona. Va ser triat per crear la campanya d'imatge de la candidatura per organitzar els Jocs Olímpics d'Estiu 1992 a Barcelona.[12]

Dins de la seva activitat al món de la gastronomia va crear els restaurants Flash Flash i Il Giardinetto, el primer especialitzat en truites i el segon en gastronomia italiana.[4]

L'any 2018 va obtenir el Premi Nacional de Fotografia d'Espanya.[13]

Foto-llibres

[modifica]
  • Rilke, Rainer Maria. Les fenêtres (en francès). R.M., Barcelona, 1958. 
  • Perucho, Joan. Gaudí: Una Arquitectura de Anticipación (en castellà), 1967. 
  • Pomés, Leopoldo. La muerte en directo (en castellà), 1978. 
  • Pomés, Leopoldo. Barcelona 1957. Barcelona: La Fábrica Editorial i Fundación Foto Colectania, p.160. ISBN 978-84-15303-98-5. 
  • Pomés, Leopoldo. Teoria i pràctica del Pa amb Tomàquet. Tusquets Editores, p.141. ISBN 84-7223-772-9. 

Obra escrita

[modifica]
  • Pomés, Leopoldo. Teoria i pràctica del Pa amb Tomàquet. Tusquets Editores, p.141. ISBN 84-7223-772-9. 

Pel·lícules

[modifica]
  • Ensalada Baudelaire (1978)[14]

Exposicions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «.xml Leopold Pomés i Campello». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Cara a Cara: El retrat a la Fundació Foto Colectania. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2013 [Consulta: 10 desembre 2013]. 
  3. ↑ «Esquela». La Vanguardia (Hemeroteca), 18-06-1952, pàg. 14.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Puig, 2012.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Guardia, 2006, p. 53.
  6. ↑ Newhall, B.; Fontcuberta, J.. Historia de la fotografía. Desde sus orígenes hasta nuestros días (en castellà). Barcelona: Editorial Gustavo Gili S.A., 1983, p. 320. ISBN 84-252-1163-8. 
  7. ↑ López Mondéjar, 1999, p. 239.
  8. ↑ «Nous Membres d'Honor de l'Acadèmia de Cinema». Revista Entreacte. Arxivat de l'original el 22 de gener 2016. [Consulta: 28 desembre 2015].
  9. ↑ «Mor als 87 anys el fotògraf Leopoldo Pomés». Ara, 27-08-2019. [Consulta: 27 agost 2019].
  10. ↑ López Mondéjar, 1999, p. 234.
  11. ↑ Balló, Espelt i Lorente, 1990.
  12. ↑ «Leopoldo Pomés». Academia de la Publicidad, 2012.
  13. ↑ «Premio Nacional per a Leopoldo Pomés, el fotògraf que va erotitzar Espanya». El Periódico. [Consulta: 2 octubre 2018].
  14. ↑ «Fitxa d'Ensalada Baudelaire» (en anglès). IMDB.COM. [Consulta: 8 juliol 2013].
  15. ↑ Dusster, David «Leopoldo Pomés o los guiños de una vida de creatividad» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 06-11-1997, pàg. 53 [Consulta: 8 juliol 2013].
  16. ↑ M.S. «'Barcelona 1957. Leopoldo Pomés'». Vilaweb, 24-09-2012 [Consulta: 8 juliol 2013].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Leopold Pomés i Campello
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Leopold_Pomés_i_Campello&oldid=34276167»