Vés al contingut

Lethrinus erythracanthus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuLethrinus erythracanthus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN16719994 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSpariformes
FamíliaLethrinidae
GènereLethrinus
EspècieLethrinus erythracanthus Modifica el valor a Wikidata
(Valenciennes, 1830)[1][2]
Nomenclatura
Sinònims
  • Lethrinus cinnabarinus (Richardson, 1843)
  • Lethrinus kallopterus (Bleeker, 1856)[3]

Lethrinus erythracanthus és una espècie de peix pertanyent a la família dels letrínids.[4]

Descripció

[modifica]
  • Pot arribar a fer 70 cm de llargària màxima (normalment, en fa 50).
  • 10 espines i 9 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 8 radis tous a l'anal.
  • El cos és de color marró fosc gris amb petites franges disperses fosques i clares.
  • El cap és marró o gris, sovint amb petites taques de color taronja a les galtes dels adults de menor mida.
  • Musell rom amb taques de color taronja.
  • Els adults presenten les aletes arrodonides i de color taronja brillant.
  • Les aletes pectorals i pèlviques són blanques o ataronjades. Aletes dorsal i anal clapejades de taronja i blau. L'aleta caudal acostuma a ésser de color taronja brillant.[5][6][7]

Alimentació

[modifica]

Menja equinoderms, crustacis, mol·luscs, crinoïdeus, eriçons de mar i asteroïdeus.[8][9]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí, associat als esculls[10] i de clima tropical (30°N-23°S) que viu entre 18 i 120 m de fondària.[5][11]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba des de l'Àfrica oriental[12][13][14][15][16] fins a les illes de la Societat, les Tuamotu, les illes Ryukyu[17] i el nord-est d'Austràlia.[18][5][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47][48][49][50][51]

Observacions

[modifica]

Es comercialitza fresc, tot i que n'hi ha informes d'intoxicacions per ciguatera en alguns països.[5][52][9][53][54]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Cuvier G., 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. Règne Animal (ed. 2) v. 2. i-xv + 1-406.
  2. ↑ Cuvier, G. & A. Valenciennes, 1830. Historie naturelle des poissons. Tome Sixième. Livre sixième. Partie I. Des Sparoïdes; Partie II. Des Ménides. Historie naturelle des poissons. Tome Sixième. v. 6: i-xxiv + 6 pp. + 1-559, Pls. 141-169.
  3. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  4. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Lethrinus erythracanthus» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  6. ↑ Carpenter, K.E. i G.R. Allen, 1989. FAO Species Catalogue. Vol. 9. Emperor fishes and large-eye breams of the world (family Lethrinidae). An annotated and illustrated catalogue of lethrinid species known to date. FAO Species Synop. Núm. 125(9):118 p.
  7. ↑ Myers, R.F., 1999. Micronesian reef fishes: a comprehensive guide to the coral reef fishes of Micronesia. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 330 p.
  8. ↑ Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  9. ↑ 9,0 9,1 Myers, R.F., 1999.
  10. ↑ Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  11. ↑ Lieske, E. i R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Harper Collins Publishers, 400 p.
  12. ↑ Sommer, C., W. Schneider i J.-M. Poutiers, 1996. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Somalia. FAO, Roma. 376 p.
  13. ↑ Pereira, M.A.M., 2000. Preliminary checklist of reef-associated fishes of Mozambique. Maputo, Ministry for the Coordination of Environmental Affairs (MICOA). 21 pp.
  14. ↑ Garpe, K.C. i M.C. Öhman, 2003. Coral and fish distribution patterns in Mafia Island Marine Park, Tanzania: fish-habitat interactions. Hydrobiologia 498: 191-211.
  15. ↑ Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
  16. ↑ Bianchi, G., 1985. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine and brackish-water species of Tanzania. Prepared and published with the support of TCP/URT/4406 and FAO (FIRM) Regular Programme. FAO, Roma. 199 p.
  17. ↑ Masuda, H.; Amaoka, K.; Araga, C.; Uyeno, T.; Yoshino, T. 日本産魚類大図鑑 (Enciclopèdia japonesa del peix) (en japonès). 1. 東海大学出版会 (Tokai University Press), 1984. ISBN 9784486050544. 
  18. ↑ Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
  19. ↑ Akimichi, T. i S. Sauchomal, 1982. Satawalese fish names. Micronesica 18(2):1-34.
  20. ↑ Alcala, A.C. i T.F. Luchavez, 1993. A comparison of species richness and abundance of food fishes in central Visayan and Sulu Sea coral reefs, Philippines. Silliman J. 36(2):69-76.
  21. ↑ Allen, G.R. i M. Adrim, 2003. Coral reef fishes of Indonesia. Zool. Stud. 42(1):1-72.
  22. ↑ Allen, G.R. i P.L. Munday, 1994. Kimbe Bay rapid ecological assessment: the coral reefs of Kimbe Bay (West New Britain, Papua New Guinea), Volum 3: Fish diversity of Kimbe Bay. The Nature Conservancy, South Pacific program Office, Auckland, Nova Zelanda. 107 p.
  23. ↑ Anderson, C. i A. Hafiz, 1989. Common reef fishes of the Maldives. Part 2. Novelty Printers and Publishers, Malé, Maldives. 85 p.
  24. ↑ Chen, C.-H., 2004. Checklist of the fishes of Penghu. FRI Special Publication. Núm. 4. 175 p.
  25. ↑ Chen, J.-P., K.-T. Shao i C.-P. Lin, 1995. A checklist of reef fishes from the Tungsha Tao (Pratas Island), South China Sea. Acta Zoologica Taiwanica 6(2):13-40.
  26. ↑ Chen, J.-P., R.-Q. Jan i K.-T. Shao, 1997. Checklist of reef fishes from Taiping Island (Itu Aba Island), Spratly Islands, South China Sea. Pac. Sci. 51(2):143-166.
  27. ↑ Fouda, M.M. i G.V. Hermosa, Jr., 1993. A checklist of Oman fishes. Sultan Qaboos University Press, Oman. 42 p.
  28. ↑ Fry, G.C., D.T. Brewer i W.N. Venables, 2006. Vulnerability of deepwater demersal fishes to commercial fishing: Evidence from a study around a tropical volcanic seamount in Papua New Guinea. Fisheries Research 81:126-141.
  29. ↑ Ganaden, S.R. i F. Lavapie-Gonzales, 1999. Common and local names of marine fishes of the Philippines. Bureau of Fisheries and Aquatic Resources, Filipines. 385 p.
  30. ↑ Herre, A.W.C.T., 1953. Check list of Philippine fishes. Res. Rep. U.S. Fish Wild. Serv., (20): 977 p.
  31. ↑ Herre, A.W.C.T. i A.F. Umali, 1948. English and local common names of Philippine fishes. U. S. Dept. of Interior and Fish and Wildl. Serv. Circular Núm. 14, U. S. Gov't Printing Office, Washington. 128 p.
  32. ↑ Kailola, P.J., 1987. The fishes of Papua New Guinea: a revised and annotated checklist. Vol. II Scorpaenidae to Callionymidae. Research Bulletin Núm. 41, Research Section, Dept. of Fisheries and Marine Resources, Papua Nova Guinea.
  33. ↑ Kapoor, D., R. Dayal i A.G. Ponniah, 2002. Fish biodiversity of India. National Bureau of Fish Genetic Resources Lucknow, Índia. 775 p.
  34. ↑ Kuiter, R.H. i T. Tonozuka, 2001. Pictorial guide to Indonesian reef fishes. Part 1. Eels- Snappers, Muraenidae - Lutjanidae. Zoonetics, Austràlia. 302 p.
  35. ↑ Kulbicki, M., J.E. Randall i J. Rivaton, 1994. Checklist of the fishes of the Chesterfield Islands (Coral Sea). Micronesica 27(1/2): 1-43.
  36. ↑ Lau, P.P.F. i L.W.H. Li, 2000. Identification guide to fishes in the live seafood trade of the Asia-Pacific region. World Wide Fund for Nature, Hong Kong. 137 p.
  37. ↑ Masuda, H. i G.R. Allen, 1993. Meeresfische der Welt - Groß-Indopazifische Region. Tetra Verlag, Herrenteich, Melle. 528 p.
  38. ↑ Mohsin, A.K.M. i M.A. Ambak, 1996. Marine fishes and fisheries of Malaysia and neighbouring countries. University of Pertanian Malaysia Press, Serdang, Malàisia. 744 p.
  39. ↑ Morgan, R.C., 1999. Fish names in languages of Tonga and Fiji. Atoll Research Bulletin Núm. 462:1-8.
  40. ↑ Nguyen, N.T. i V.Q. Nguyen, 2006. Biodiversity and living resources of the coral reef fishes in Vietnam marine waters. Science and Technology Publishing House, Hanoi.
  41. ↑ Ni, I.-H. i K.-Y. Kwok, 1999 Marine fish fauna in Hong Kong waters. Zool. Stud. 38(2):130-152.
  42. ↑ Nouguier, J. i D. Refait, 1990. Poissons de l'Océan Indien: les Iles Maldives. Réalisations Editoriales Pédagogiques, París. 304 p.
  43. ↑ Randall, J.E. i C. Anderson, 1993. Annotated checklist of the epipelagic and shore fishes of the Maldives Islands. Ichthyol. Bull. of the J.L.B. Smith Inst. of Ichthyol. 59:47.
  44. ↑ Randall, J.E. i K.K.P. Lim (eds.), 2000. A checklist of the fishes of the South China Sea. Raffles Bull. Zool. Suppl. (8):569-667.
  45. ↑ Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.
  46. ↑ Randall, J.E., J.T. Williams, D.G. Smith, M. Kulbicki, G.M. Tham, P. Labrosse, M. Kronen, E. Clua i B.S. Mann, 2003. Checklist of the shore and epipelagic fishes of Tonga. Atoll Res. Bull. Núms. 497-508.
  47. ↑ Rau, N. i A. Rau, 1980. Commercial marine fishes of the Central Philippines (bony fish). German Agency for Technical Cooperation, Alemanya. 623 pp.
  48. ↑ Smith, J.L.B. i M.M. Smith, 1963. The fishes of Seychelles. Rhodes University, Grahamstown. 215 p.
  49. ↑ Taquet, M. i A. Diringer, 2007. Poissons de l'Océan Indien et de la Mer Rouge. Éditions Quæ, Versalles, França.
  50. ↑ Wass, R.C., 1984. An annotated checklist of the fishes of Samoa. Natl. Ocean. Atmos. Adminis. Tech. Rept., Natl. Mar. Fish. Serv., Spec. Sci. Rept. Fish. (781).
  51. ↑ Werner, T.B. i G.R. Allen, 2000. A rapid marine biodiversity assessment of the Calamianes Islands, Palawan province, Philippines. RAP Bulletin of Biological Assessment 17. Washington DC, Estats Units:Conservation International.
  52. ↑ Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994.
  53. ↑ Carpenter, K.E. i G.R. Allen, 1989.
  54. ↑ Bartsch, A.F. i E.F. McFarren, 1962. Fish poisoning: a problem in food toxication. Pacific Science.

Bibliografia

[modifica]
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Anònim, 1994. Atlas pesquero de México. Instituto Nacional de la Pesca. 234 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lethrinus erythracanthus
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lethrinus_erythracanthus&oldid=33868510»