Vés al contingut

Lethrinus genivittatus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuLethrinus genivittatus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN154951 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSpariformes
FamíliaLethrinidae
GènereLethrinus
EspècieLethrinus genivittatus Modifica el valor a Wikidata
(Valenciennes, 1830)[1][2]
Nomenclatura
Sinònims

Lethrinus genivittatus és una espècie de peix pertanyent a la família dels letrínids.[4]

Descripció

[modifica]
  • Pot arribar a fer 25 cm de llargària màxima (normalment, en fa 15).
  • 10 espines i 9 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 8 radis tous a l'anal.
  • El cos és de color canyella o marró a la part dorsal, blanc a la ventral i amb tres franges de color marró o canyella.
  • Les aletes són pàl·lides i esquitxades amb petites taques blanques.[5][6]

Reproducció

[modifica]

És hermafrodita.[7][8]

Alimentació

[modifica]

Menja crustacis i peixets.[5]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí i d'aigua salabrosa (entra als rius), associat als esculls[9] i de clima tropical (35°N-30°S) que viu entre 5 i 25 m de fondària.[5][10]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a Indonèsia, el nord d'Austràlia,[11][12][13][14] les illes Filipines,[15][16][17][18] el sud del Japó,[19][20] Papua Nova Guinea[21] i les illes Carolines.[5][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40]

Longevitat

[modifica]

La seua esperança de vida és de 7 anys.[41]

Estat de conservació

[modifica]

Els hàbitats on viu es troben sotmesos a una sèrie d'amenaces com la contaminació de l'aigua, la desforestació dels manglars, la sobrepesca, el turisme, el desenvolupament costaner i l'augment de la temperatura del mar a causa de l'escalfament global.[42]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans i es comercialitza fresc.[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Cuvier G., 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. Règne Animal (ed. 2) v. 2. i-xv + 1-406.
  2. ↑ Cuvier, G. & A. Valenciennes, 1830. Historie naturelle des poissons. Tome Sixième. Livre sixième. Partie I. Des Sparoïdes; Partie II. Des Ménides. Historie naturelle des poissons. Tome Sixième. v. 6: i-xxiv + 6 pp. + 1-559, Pls. 141-169.
  3. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  4. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Lethrinus genivittatus» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  6. ↑ Carpenter, K.E. i G.R. Allen, 1989. FAO Species Catalogue. Vol. 9. Emperor fishes and large-eye breams of the world (family Lethrinidae). An annotated and illustrated catalogue of lethrinid species known to date. FAO Species Synop. Núm. 125(9):118 p.
  7. ↑ Allsop, D.J. i S.A. West, 2003. Constant relative age and size at sex change for sequentially hermaphroditic fish. J. Evol. Biol. 16(2003):921-929.
  8. ↑ Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966. 
  9. ↑ Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  10. ↑ Myers, R.F., 1991. Micronesian reef fishes. Segona edició. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 298 p.
  11. ↑ Ramm, D.C., P.J. Pender, R.S. Willing i R.C. Buckworth, 1990. Large-scale spatial patterns of abundance within the assemblage of fish caught by prawn trawlers in Northern Australian waters. Aust. J. Mar. Freshwater Res., 1990 (41):79-95.
  12. ↑ Johnson, J.W., 1999. Annotated checklist of the fishes of Moreton Bay, Queensland, Australia. Memoirs of the Queensland Museum 43(2):709-762.
  13. ↑ Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
  14. ↑ Gloerfelt-Tarp, T. i P.J. Kailola, 1984. Trawled fishes of southern Indonesia and northwestern Australia. Australian Development Assistance Bureau, Austràlia, Directorate General of Fishes, Indonèsia i German Agency for Technical Cooperation, República Federal d'Alemanya. 407 p.
  15. ↑ Herre, A.W.C.T. i A.F. Umali, 1948. English and local common names of Philippine fishes. U. S. Dept. of Interior and Fish and Wildl. Serv. Circular Núm. 14, U. S. Gov't Printing Office, Washington. 128 p.
  16. ↑ Herre, A.W.C.T., 1953. Check list of Philippine fishes. Res. Rep. U.S. Fish Wild. Serv., (20): 977 p.
  17. ↑ Ganaden, S.R. i F. Lavapie-Gonzales, 1999. Common and local names of marine fishes of the Philippines. Bureau of Fisheries and Aquatic Resources, Filipines. 385 p.
  18. ↑ Dela Paz, R. i N. Aragones, 1985. Mangrove fishes of Pagbilao (Quezon Province, Luzon Island), with notes on their abundance and seasonality. Natural and Applied Sci. Bull. 37(2):171-190.
  19. ↑ Okiyama, M., 1988. An atlas of the early stage fishes in Japan. Tokai University Press, Tòquio (Japó). 1157 p.
  20. ↑ Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1988. The fishes of the Japanese Archipelago. Segona edició. Tokai University Press, Tòquio (Japó).
  21. ↑ Kailola, P.J., 1987. The fishes of Papua New Guinea: a revised and annotated checklist. Vol. II Scorpaenidae to Callionymidae. Research Bulletin Núm. 41, Research Section, Dept. of Fisheries and Marine Resources, Papua Nova Guinea.
  22. ↑ Allen, G.R. i M. Adrim, 2003. Coral reef fishes of Indonesia. Zool. Stud. 42(1):1-72.
  23. ↑ Baillon, N., 1991. Otolithometrie en milieu tropical: application a trois especes du lagon de Nouvelle-Caledonie. ORSTOM, Inst. Fr. Rech. Sci. Dév. Coop., Trav. Doc. 113. 296 p.
  24. ↑ Huang, Z., 2001. Marine species and their distribution in China's seas. p. 404-463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida, Estats Units. 598 p.
  25. ↑ Kawamura, T., 1980. Seasonal occurrence of fishes at inshore rocky reefs in Shirahana, southern Japan. Jap. J. Ichthyol. 27(3):243-246.
  26. ↑ Kim, I.S., Y. Choi, C.L. Lee, Y.J. Lee, B.J. Kim i J.H. Kim, 2005. Illustrated book of Korean fishes. Kyo-Hak Pub Co. Seül, Corea del Sud. 615 p.
  27. ↑ Kulbicki, M. i J.T. Williams, 1997. Checklist of the shorefishes of Ouvea Atoll, New Caledonia. Atoll Res. Bull. 444: 26 p.
  28. ↑ Kulbicki, M., G. Mou Tham, P. Thollot i L. Wantiez, 1993. Length-weight relationships of fish from the lagoon of New Caledonia. Naga ICLARM Q. 16(2-3): 26-29.
  29. ↑ Kulbicki, M., N. Guillemot i M. Amand, 2005. A general approach to length-weight relationships for New Caledonian lagoon fishes. Cybium 29(3):235-252.
  30. ↑ Letourneur, Y., M. Kulbicki i P. Labrosse, 1998. Length-weight relationships of fish from coral reefs and lagoons of New Caledonia, southwestern Pacific Ocean: an update. Naga ICLARM Q. 21(4): 39-46.
  31. ↑ Lieske, E. i R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Harper Collins Publishers, 400 p.
  32. ↑ Masuda, H. i G.R. Allen, 1993. Meeresfische der Welt - Groß-Indopazifische Region. Tetra Verlag, Herrenteich, Melle. 528 p.
  33. ↑ Monkolprasit, S., S. Sontirat, S. Vimollohakarn i T. Songsirikul, 1997. Checklist of Fishes in Thailand. Office of Environmental Policy and Planning, Bangkok, Tailàndia. 353 p.
  34. ↑ Nguyen, N.T. i V.Q. Nguyen, 2006. Biodiversity and living resources of the coral reef fishes in Vietnam marine waters. Science and Technology Publishing House, Hanoi.
  35. ↑ Randall, J.E. i K.K.P. Lim (eds.), 2000. A checklist of the fishes of the South China Sea. Raffles Bull. Zool. Suppl. (8):569-667.
  36. ↑ Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.
  37. ↑ Rau, N. i A. Rau, 1980. Commercial marine fishes of the Central Philippines (bony fish). German Agency for Technical Cooperation, Alemanya. 623 pp.
  38. ↑ Shen, S.C. (ed.), 1993. Fishes of Taiwan. Department of Zoology, National Taiwan University, Taipei. 960 p.
  39. ↑ Wantiez, L., 1993. Les poissons des fonds meubles du lagon Nord et de la Baie de Saint-Vincent de Nouvelle-Calédonie: Description des peuplements, structure et fonctionnement des communautés. Tesi doctoral, Université d' Aix-Marseille II, França.
  40. ↑ Yamada, U., S. Shirai, T. Irie, M. Tokimura, S. Deng, Y. Zheng, C. Li, Y.U. Kim i Y.S. Kim, 1995. Names and Illustrations of fishes from the East China Sea and the Yellow Sea. Overseas Fishery Cooperation Foundation, Tòquio (Japó).
  41. ↑ Loubens, G., 1980. Biologie de quelques espèces de poissons du lagon Néo-Calédonien. III. Croissance. Cah. Indo-Pac. 2:101-153.
  42. ↑ Collen, B; Richman, N; Beresford, A; Chenery, A.; Ram, M. (Sampled Red List Index Coordinating Team) (2010). "Lethrinus genivittatus (errata version published in 2017)." 2010 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2010. [Consulta: 5 abril 2023]

Bibliografia

[modifica]
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lethrinus_genivittatus&oldid=32890247»