Llengües khoisànides
En blau cel, les llengües khoisànides | |
Tipus | família lingüística |
---|---|
Nadius | 370.000 |
Classificació lingüística | |
llengua humana | |
Codis | |
ISO 639-2 | khi |
Les llengües khoisànides són uns 30 idiomes, molts d'aquests en perill d'extinció, que es parlen a l'Àfrica, al sud-est i a l'est. Aquest grup de llengües constitueixen segons alguns experts una família lingüística, si bé sectors acadèmics afirmen que manca documentació suficient per establir-ho amb seguretat. La majoria d'escrits antics són fets per missioners i no per parlants nadius, i de moltes llengües no es posseeix cap registre.
Destaca la presència de clics (és a dir, sorolls que es fan petant la llengua) com a fonema, que ha estat incorporat com a manlleu en altres famílies lingüístiques de la zona. Tot el sistema consonàntic és força ric.
Usen la declinació, si bé és més important l'ordre de paraules dins la frase per a determinar-ne la funció sintàctica. Hi ha tres gèneres. La categoria gramatical depèn del context i amplien el vocabulari amb composts. No tenen més de deu numerals amb una paraula pròpia.
El nama és la llengua khoisànida més estesa i la parlen unes 250.000 persones; té la consideració oficial de llengua nacional de Namíbia. La llengua sandawe (de Tanzània) n'és la segona, amb 40.000 parlants, encara que actualment se l'acostuma a classificar com a llengua aïllada. I la llengua ju, la tercera, amb 30.000 parlants. Altres modalitats lingüístiques khoisànides estan en perill de desaparició o ja han desaparegut.
L'origen del nom khoisan es troba en els dos pobles principals que parlen aquestes llengües, els khoikhois (sovint anomenats hotentots) i el que els antropòlegs anomenen sans (boiximans, san és el nom que els donen els khoikhois i que ells rebutgen).
Bibliografia
[modifica] Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Köhler, O. (1971) 'Die Khoe-sprachigen Buschmänner der Kalahari', Forschungen zur allgemeinen und regionalen Geschichte. (Festschrift Kurt Kayser). Wiesbaden: F. Steiner, 373–411.
- Treis, Yvonne (1998) 'Names of Khoisan languages and their variants', in Schladt, Matthias (ed.) Language, Identity, and Conceptualization among the Khoisan. Köln: Rüdiger Köppe, 463–503.
- Vossen, Rainer (1997) Die Khoe-Sprachen. Ein Beitrag zur Erforschung der Sprachgeschichte Afrikas. Köln: Rüdiger Köppe.
- Westphal, E.O.J. (1971) 'The click languages of Southern and Eastern Africa', in Sebeok, T.A. (ed.) Current trends in Linguistics Vol. 7: Linguistics in Sub-Saharan Africa. Berlin: Mouton, 367–420.
- Winter, J.C. (1981) 'Die Khoisan-Familie'. In Heine, Bernd, Schadeberg Thilo C. & Wolff, Ekkehard (eds.) Die Sprachen Afrikas. Hamburg: Helmut Buske, 329–374.