Vés al contingut

Taushiro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaTaushiro
Tipusllengua amenaçada, llengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius1 Modifica el valor a Wikidata (2002 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deDepartament de Loreto Modifica el valor a Wikidata
EstatPerú Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3trr Modifica el valor a Wikidata
Glottologtaus1253 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuetrr Modifica el valor a Wikidata
UNESCO657 Modifica el valor a Wikidata
IETFtrr Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2163 Modifica el valor a Wikidata

El taushiro, també conegut com pinche o pinchi, és una possible llengua aïllada gairebé extingida de l'Amazònia peruana vora l'Equador. L'any 1975 es van registrar set parlants. Un reportatge mostrat en el 2014 per América Televisión va indicar l'existència d'una persona que parla aquesta llengua i finalment el 2017 Amadeo García (l'últim parlant), va ser entrevistat al New York Times el 2017 i el mateix any va ser condecorat pel Ministeri de Cultura en el dia de la llengua materna.[1]

El primer glossari de Taushiro contenia 200 paraules i va ser recollit per Daniel Velie el 1971.[1]

Classificació

[modifica]

Seguint Tovar (1961), Loukotka (1968),[2] i Tovar (1984), Kaufman (1994) assenyala que, tot i que el taushiro ha estat vinculat a les llengües zaparoanes, comparteix correspondències lèxiques més grans amb Candoshi-Shapra i especialment amb l'omurano. El 2007 va classificar taushiro i omurano (però no Kandoshi) com a llengües saparo-yawan.

Jolkesky (2016) també assenyala que hi ha semblances lèxiques amb tequiraca i leco.[3]

Alfabet

[modifica]

El taushiro compta amb un alfabet oficial fet pel Ministeri de Cultura del Perú i establert mitjançant Resolució Ministerial Núm. 110-2020-MINEDU, del 25 de febrer de 2020, amb 17 lletres i una apòstrof conformen l'alfabet tuashiro: a, ch, e, h, i, j, k, n, ñ, o, r, sh, t, o, w, i, '.[4]

Gramàtica

[modifica]

El Taushiro és una llengua que usa postposicions en lloc de preposicions, i a més usa l'ordre sintàctic verb-subjecte-objecte (VSO)[5]

Amadeo García García

[modifica]

El juny de 2015, l'únic parlant nadiu que quedava, Amadeo García García, residia a "Intuto al riu Tigre a la regió peruana nord-est de Loreto". Zachary O'Hagan va fer treballs de camp específics amb ell sobre temes com etnohistòria, genealogia, pràctiques socioculturals, lèxic i gramàtica.[6]

Des del desembre de 2017, lingüistes governamentals del Ministeri de Cultura, en col·laboració amb Amadeo, han creat una base de dades de 1.500 paraules taushiro, 27 històries i tres cançons.[1]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Casey, Nicholas «Thousands Once Spoke His Language in the Amazon. Now, He’s the Only One.». New York Times, 26-12-2017.
  2. ↑ Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968. 
  3. ↑ Jolkesky, Marcelo Pinho de Valhery. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas. 2. Brasília: University of Brasília, 2016. 
  4. ↑ «Taushiro» (en castellà). Ministeri de Cultura (Perú).
  5. ↑ Alicea, Neftalí. 1975. Análisis preliminar de la gramática del idioma Taushiro. (Datos Etno-Lingüísticos, 24.) Datos Etno-Lingüísticos. Lima: Instituto Lingüístico de Verano.
  6. ↑ O’Hagan, Zachary. «Taushiro and the Status of Language Isolates in Northwest Amazonia» (PDF). University of California, Berkeley, 17-11-2015. [Consulta: 26 desembre 2017].

Bibliografia

[modifica]
  • Neftalí, A. (1975). Vocabulario taushiro (Datos Etno-Lingüísticos, 22). Lima: Summer Institute of Linguistics.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Taushiro&oldid=33615277»