Llengües pekodianes

Llengües pekodianes
Tipus	grup de llengües
Ús
Autòcton de	Mato Grosso i Pará
Estat	Brasil
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; llengües indígenes d'Amèrica del Sud; Llengües carib
Codis
Glottolog	peko1235

Les llengües pekodianes són un subgrup de la família de les llengües carib. Les llengües són parlades als estats brasilers del Mato Grosso i Pará i constitueixen la branca més meridional del carib.^[1]

Meira i Chousou-Polydouri (2015) consideren que el pekodià ha descendit de les migracions caribanes que van venir del nord, ja que la diversitat lingüística carib es concentra al nord d'Amèrica del Sud.^[2]

Llengües

Les llengües pekodianes són:^[3]^[4]^[5]

Bakairí
Ikpeng
Arára de Pará
Yarumá (Suyá)
Amonap (Kuikuro–Kalapalo, Matipuhy)

Classificació interna

Carvalho classifica les llengües pekodianes de la següent manera.^[1]

Branca pekodiana

Bakairí
Grup dialectal Kampot

El terme Kampot fou encunyat per Carvalho (2020) a partir de la innovació lèxica *kampot "foc" que defineix el clúster dialectal.

Paraules de préstec

Les llengües pekodianes tenen diversos préstecs de llengües no caribanes, incloses les llengües yuruna i arawak.^[1]

El pekodià també pot haver influït en bororoanes i en altres famílies de llengües no caribs.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Carvalho, Fernando O. de (2020). Tocantins Apiaká, Parirí and Yarumá as Members of the Pekodian Branch (Cariban). Revista Brasileira de Línguas Indígenas - RBLI. Macapá, v. 3, n. 1, p. 85-93, 2020.
↑ Meira S, Birchall J, Chousou-Polydouri S. 2015. A character-based internal classification of the Cariban family. Talk presented at the 48th Annual Meeting of the Societas Linguisticae Europaea, Leiden, Netherlands, Sept. 4.
↑ Meira, Sérgio. 2006. A família lingüística Caribe (Karíb). Revista de Estudos e Pesquisas v.3, n.1/2, p.157-174. Brasília: FUNAI. (PDF)
↑ Gildea, Spike. 2012. "Linguistic studies in the Cariban family", in Campbell & Grondona, eds, The Indigenous Languages of South America: A Comprehensive Guide. Berlin/Boston: De Gruyter Mouton.
↑ Jolkesky, Marcelo Pinho De Valhery. 2016. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas. Ph.D. dissertation, University of Brasília.

[Carvalho-2020-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Carvalho, Fernando O. de (2020). Tocantins Apiaká, Parirí and Yarumá as Members of the Pekodian Branch (Cariban). Revista Brasileira de Línguas Indígenas - RBLI. Macapá, v. 3, n. 1, p. 85-93, 2020.

[Meira-2015-2] Meira S, Birchall J, Chousou-Polydouri S. 2015. A character-based internal classification of the Cariban family. Talk presented at the 48th Annual Meeting of the Societas Linguisticae Europaea, Leiden, Netherlands, Sept. 4.

[Meira-2006-3] Meira, Sérgio. 2006. A família lingüística Caribe (Karíb). Revista de Estudos e Pesquisas v.3, n.1/2, p.157-174. Brasília: FUNAI. (PDF)

[Gildea-2012-4] Gildea, Spike. 2012. "Linguistic studies in the Cariban family", in Campbell & Grondona, eds, The Indigenous Languages of South America: A Comprehensive Guide. Berlin/Boston: De Gruyter Mouton.

[Jolkesky-2016-5] Jolkesky, Marcelo Pinho De Valhery. 2016. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas. Ph.D. dissertation, University of Brasília.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]