Mapoyo
| Tipus | llengua, llengua, llengua viva i llengua no-escrita  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 12 (2001 ) |
| Autòcton de | Bolívar i Amazones |
| Estat | Veneçuela |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud Llengües carib Mapoyo-Yabarana (en)  | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | cap valor |
| Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
| Codis | |
| ISO 639-3 | mcg |
| Glottolog | mapo1246 |
| Ethnologue | mcg |
| UNESCO | 319 |
| IETF | mcg |
| Endangered languages | 3012 |
El mapoyo o wanai és una llengua carib que és una llengua amenaçada d'extinció, parlat encara per algunes persones en la conca del riu Suapure, molt pròxim al yabarana.
El mapoyo és una llengua de tipus ergatiu, com la major part de llengües caribes.
Història
[modifica]El grup ètnic mapoyo està format per unes 400 persones i cap a 2014 només quatre d'elles eren parlants competents de la llengua mapoyo, ja que dins de la comunitat s'usa principalment el castellà. Els mapoyos viuen al municipi Cedeño de l'estat de Bolívar, en la via que uneix a la població de Caicara del Orinoco i Puerto Ayacucho a l'estat Amazones.
La comunitat habita en habitatges de bahareque i palma prop de l'escut guaianès, les seves tècniques artesanals, la caça, pesca, sembra de la terra i el maneig de la llengua mapoyo són part important en la conservació de la seva cultura.[1]
El 25 de novembre de 2014 va ser inclòs en la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, en la llista de salvaguarda urgent i és la primera llengua indígena veneçolana declarada per la UNESCO.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Investigación Documental: Fuente Telesur, Enciclopedia Venezuela, Boletin de Wamma, 2014
- ↑ La tradición oral mapoyo: patrimonio inmaterial de la humanidad con sólo seis hablantes, news.un.org
Bibliografia
[modifica]- Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), 2005. Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International.
- Desmond C. Derbyshire & G. K. Pullum, 1991:Handbook of Amazonian Languages, ISBN 978-0-89925-813-3 (referencia).
- Dixon, R.M.W. (1999). Amazonian Languages. Nova York: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-57021-3.
- William J. Frawley (2003) [1997]. International Encyclopedia of Linguistics: 4-Volume Set. Tomo I. Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-516783-X.
- Rodrigues A. D., 2000, "‘Ge-Pano-Carib’ X ‘Jê-Tupí-Karib’: sobre relaciones lingüísticas prehistóricas en Sudamérica", in L. Miranda (ed.), Actas del I Congreso de Lenguas Indígenas de Sudamérica, Tome I, Lima, Universidad Ricardo Palma, Facultad de lenguas modernas, p. 95-104.
- Granadillo, Tania. 2019. El mapoyo y la rama venezolana de lenguas caribes. Cadernos de Etnolingüística, volume 7, número 1, julho/2019, p. 43-55.
Enllaços externs
[modifica]| Parukotoan |  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Pekodian | |||||
| Carib de Veneçuela |
| ||||
| Carib de Guaiana |
| ||||
| No classificades | |||||
Itàlica indica llengües extingides | |||||
| Llengua oficial | |||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||
| Llengües no natives | |||||||||||||||||||||
| Llengua de signes | |||||||||||||||||||||
