Vés al contingut

Copríncep d'Andorra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Llista de coprínceps d'Andorra)
Infotaula de càrrec políticCopríncep d'Andorra
TitularJoan-Enric Vives i Sicília
des del 12 de maig de 2003
TractamentSa Excel·lència
ResidènciaPalau Episcopal de la Seu d'Urgell
Designat perPapa
JurisdiccióAndorra Modifica el valor a Wikidata
Institucióel Principat d'Andorra
EstatAndorra Modifica el valor a Wikidata
Creació1278
Primer titularPere d'Urtx
Precedit perJoan Martí Alanis
Llistallista de coprínceps d'Andorra Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhttp://www.bisbaturgell.org/
Infotaula de càrrec políticCopríncep d'Andorra
TitularEmmanuel Macron
des del 14 de maig de 2017
TractamentSa Excel·lència
ResidènciaPalau de l'Elisi
Designat perRepública Francesa
JurisdiccióAndorra Modifica el valor a Wikidata
Institucióel Principat d'Andorra
EstatAndorra Modifica el valor a Wikidata
Creació1278
Primer titularRoger Bernat III de Foix
Precedit perFrançois Hollande
Llistallista de coprínceps d'Andorra Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhttp://www.coprince-fr.ad/ca/

Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993. Aquesta representació es comparteix en igualtat i a títol personal entre el bisbe d'Urgell i el president de la República Francesa. El tractament envers els coprínceps és de Sa Excel·lència.

Actualment, els coprínceps d'Andorra són S.E. Mons. Joan-Enric Vives i Sicília (representat pel M.I. Sr. Eduard Ibáñez Pulido)[1] i S.E. M. Emmanuel Macron (representat pel M.I. M. Patrick Strzoda). La disposició única d'aquesta diarquia ha persistit des del segle xi (pareatge d'Andorra) fins als temps actuals.

Història

[modifica]

El senyor feudal del territori andorrà al segle X era Borrell II fins al moment que, el 988, intercanvià Andorra per terres de la Cerdanya amb la diòcesi d'Urgell; des de llavors, el bisbe d'Urgell ha governat Andorra. L'origen de la figura dels coprínceps es remunta al segle xi, quan es va establir un principi de repartiment feudatari d'Andorra (cosobirania) entre dos vassalls del comte d'Urgell: el mateix bisbe d'Urgell i el comte de Caboet. Quan aquest darrer va passar a ser possessió del vescomte de Castellbó, el repartiment es va transmetre en les mateixes condicions el 1186. Posteriorment, els dominis de Castellbó es van integrar al comtat de Foix, donant continuïtat a una nova transmissió el 1226. El 1278, un primer pareatge[nota 1] entre el bisbe d'Urgell i el comte de Foix (concretament entre el bisbe Pere d'Urtx i el comte Roger Bernat III de Foix), mediat per la Corona d'Aragó, posà fi a un període de disputes i confirmà les prerrogatives d'ambdós senyorius.

El bisbat d'Urgell va romandre sota tutela del comtat de Barcelona i la Corona d'Aragó, més tard integrada en la corona unificada espanyola, mentre que el 1479 el comtat de Foix va passar a ser possessió dels territoris bearnesos del Regne de Navarra, també anomenats de Baixa Navarra, donant origen a una sèrie de transmissions del títol dins de l'àmbit francès.

La Baixa Navarra es va integrar al Regne de França el 1589 amb l'arribada al tron d'Enric IV, moment a partir del qual els reis successius també es van titular de France et de Navarre. Lluís XIII va decidir el 1620 unir el títol de rei de Navarra i els seus drets transmesos del coprincipat d'Andorra a la corona francesa. Després de la Revolució francesa de 1789, la I República va renunciar al coprincipat fins que el 1806 l'emperador Napoleó Bonaparte va tornar a exercir de copríncep, considerant que el Reial Decret de 1620 havia transmès la part de sobirania francesa d'Andorra a l'estat francès, independentment de quina fos la seva forma de règim. Seguint aquest principi, els actuals presidents de la República Francesa són coprínceps d'Andorra.

La Constitució d'Andorra de 1993 va adoptar aquesta forma tradicional de representació.

Els coprínceps a la Constitució de 1993

[modifica]

Els coprínceps, d'acord amb el Títol III de la Constitució andorrana de 1993 (en endavant, CA)[2] i la tradició institucional del país, són el cap d'Estat del Principat d'Andorra, càrrec que exerceixen de forma conjunta i indivisa (art. 43.1 CA). Com a institució sorgida dels Pareatges i de la seva evolució històrica, els coprínceps són, a títol personal i exclusiu, el bisbe d'Urgell i el president de la República Francesa (art. 43.2 CA). Esdevenen símbol i garantia de la permanència i la continuïtat d'Andorra, així com de la seva independència i del manteniment de l'esperit paritari en les relacions amb els estats veïns -el Regne d'Espanya i la República Francesa- (art. 44.1 CA). Alhora, arbitren i moderen el funcionament dels poders públics i de les institucions (art. 44.2 CA).

La designació del copríncep Episcopal es produeix pel nomenament canònic del bisbe d'Urgell efectuat pel Summe Pontífex,[3][4][5] i la del copríncep Francès per l'elecció mitjançant sufragi universal directe del poble francès al president de la República Francesa.[6] En cas de vacança en aquestes magistratures, la Constitució reconeix la validesa dels mecanismes de substitució previstos en els ordenaments respectius, a fi que no s'interrompi el normal funcionament de les institucions andorranes (art. 49 CA).

Així, doncs, en el moment en què són designats pels càrrecs anteriorment citats esdevenen ex officio coprínceps d'Andorra i han de jurar o prometre exercir les seves funcions d'acord amb la Constitució (art. 43.2 CA). Tot i que la norma fonamental no ho especifica, el jurament s'ha anat efectuant en sessió del Consell General, ja que la cambra parlamentària expressa la representació mixta i paritària de la població nacional i de les set Parròquies i representa el poble andorrà (art. 50 CA). S.E. Mons. Joan - Enric Vives, actual copríncep Episcopal,[7] va prestar el jurament personalment en sessió extraordinària celebrada el 10 de juliol del 2003.[8] S.E. M. Emmanuel Macron, actual copríncep Francès,[9] tal com ho havien fet els seus predecessors, va jurar a través del seu representant personal al Principat, el M.I. M. Patrick Strzoda, qui va donar lectura a la declaració en sessió ordinària celebrada el 15 de juny de 2017.[10][11]

Els poders d'ambdós coprínceps són iguals i deriven de la Constitució i de les lleis (art. 43.2 CA). Llevat dels casos previstos en la norma fonamental, els coprínceps no estan subjectes a responsabilitat. De les seves accions se'n fan responsables els qui les contrasignen: són el cap de Govern, el síndic general i els ministres competents els qui referenden els actes establerts en l'article 45.1 de la Constitució (art. 75 CA).[12]

Com a cap d'Estat assumeixen la més alta representació del Principat (art. 43.1 CA) en les relacions amb la comunitat internacional, especialment amb els estats veïns. Aquesta funció s'ha exercit de diverses formes. N'és un exemple l'assistència del copríncep Episcopal, el 2 de juny de 2011, a les celebracions organitzades a Roma amb motiu del 150è aniversari de la unificació d'Itàlia;[13] o la seva presència, el 19 de març de 2013, a la Santa Missa d'inici del ministeri petrí del bisbe de Roma Francesc.[14] A l'interior de les fronteres d'Andorra destaca el sopar de gala ofert al president de la República Portuguesa, Excm. Sr. Marcelo Rebelo de Sousa, en la visita oficial que va realitzar els dies 7 i 8 de setembre de 2017.[15] Mons. Joan - Enric Vives també va rebre en audiència, el 10 de març de 2011, als prínceps hereus de Liechtenstein, Alois i Sophie;[16] i va presidir, el 2 d'abril de 2013, un sopar oficial en honor de l'Excm. Sr. Ban Ki-moon, secretari general de l'Organització de les Nacions Unides.[17]

Més enllà d'aquests esdeveniments institucionals, la màxima representació del país a l'exterior es porta a terme, en primer lloc, en la manifestació del consentiment de l'Estat per a obligar-se internacionalment (art. 44.1 CA), en especial per mitjà dels tractats (art. 45.1.h CA).[18] Aquesta atribució constitucional es va exercir per primera vegada amb el Tractat de bon veïnatge, d'amistat i de cooperació entre el Principat d'Andorra, la República Francesa i el Regne d'Espanya[19] i amb l'Instrument d'acceptació de les obligacions de la Carta de les Nacions Unides,[20] ambdós de 4 de novembre de 1993.

Altrament, en relació amb els tractats internacionals, els coprínceps són informats de la seva conclusió (art. 64.2 CA) i poden participar en la negociació dels que afectin les relacions amb els estats veïns (art. 66.1 CA).[21] En aquest supòsit, la representació andorrana comprendrà, a més dels membres nomenats pel Govern, a un membre nomenat per cada copríncep (art. 66.2 CA), i per l'adopció del text caldrà l'aprovació de tots els membres negociadors (art. 66.3 CA). També són informats dels altres projectes de tractats i d'acords internacionals i, a petició del Govern, poden ser associats a la negociació si així ho exigeix l'interès nacional d'Andorra, abans de la seva aprovació en seu parlamentària (art. 67 CA). El cas més recent és la participació de representants dels coprínceps (Concepció García en nom del copríncep Episcopal i Pascal Escande en nom del copríncep Francès)[22] en la delegació andorrana que negocia un Acord d'Associació amb la Unió Europea.[23]

En segon lloc, els coprínceps reben les cartes credencials dels ambaixadors que representen als seus respectius Estats al Principat (art. 45.1.e CA). Cada nou ambaixador ha de presentar les seves credencials a ambdós cap d'Estat, en dues cerimònies que se celebren a la Seu d'Urgell[24] i a París.[25] Els coprínceps, a més, ofereixen alternativament una recepció al cos diplomàtic, on es dirigeixen als presents amb un discurs. Els anys parells la presideix el copríncep Episcopal[26] i els imparells el copríncep Francès.[27] També acrediten els representants diplomàtics d'Andorra a l'estranger. Com a curiositat, destacar que l'ambaixador de la República Francesa presenta les cartes credencials a la mateixa autoritat que les ha emès, pel fet que recau en la mateixa persona les magistratures de president de la República Francesa i copríncep d'Andorra.

En assumptes interns, segons la norma fonamental, als coprínceps els corresponen atribucions en cadascun dels tres poders de l'Estat: el legislatiu, l'executiu i el judicial.

En el poder legislatiu les principals funcions són la convocatòria de les eleccions generals d'acord amb la carta magna (art. 45.1.a i 71 CA), la convocatòria de referèndums d'acord amb els articles 76 i 100 de la Constitució (art. 45.1.b CA), la signatura del decret de dissolució del Consell General que estableix l'article 71 de la norma fonamental (art. 45.1.d CA) i la sanció i promulgació[28] de les lleis entre els vuit i els quinze dies posteriors a la seva aprovació per part del Consell General, a més d'ordenar-ne la publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (art. 45.1.g i 63 CA).[29]

Això no obstant, en el període establert per a la sanció, els coprínceps, conjuntament o separadament, poden adreçar-se al Tribunal Constitucional amb un missatge raonat per tal que aquest òrgan es pronunciï sobre la constitucionalitat de l'acte en qüestió. Si la resolució fos positiva, la disposició pot ser sancionada amb la signatura d'un sol copríncep (art. 45.2 CA). Aquesta situació es repeteix si concorren circumstàncies que impedeixen a un dels coprínceps la formalització dels actes establerts a l'article 45.1 de la Constitució.[30] Dins dels terminis constitucionalment previstos, el seu representant ho ha de notificar al síndic general o al cap de Govern, segons correspongui. Transcorregut el termini, l'acte entrarà en vigor amb la signatura de l'altre copríncep i la contrasignatura del síndic general o del cap de Govern (art. 45.3 CA). Un exemple de legislació sancionada per un únic copríncep és la Llei qualificada del matrimoni, de 30 de juny de 1995.[31]

Pel que fa al poder executiu, la principal funció dels coprínceps és el nomenament del cap de Govern, un cop hagi estat escollit pel Consell General en els termes previstos en la Constitució[32] (art. 45.1.c i 73 CA).

En el desenvolupament de l'atribució d'arbitri i moderació del funcionament de les institucions del país, els coprínceps, a iniciativa pròpia, del síndic general o del cap de govern són informats regularment dels afers d'Estat (art. 44.2 CA). Això es va materialitzar en les visites que van fer el cap de Govern i la síndica general al copríncep Episcopal el 8 de juliol de 2020[33] i al copríncep Francès el 18 de juny de 2019.[34] També es poden emmarcar en aquest apartat les audiències que els cap d'Estat mantenen amb els presidents dels grups polítics amb representació parlamentària,[35] amb els ministres del Govern,[36] amb els Cònsols majors i menors de les set parròquies[37] o amb el raonador del ciutadà.[38]

Probablement és en el poder judicial on els coprínceps tenen més llibertat d'acció i conserven algunes de les prerrogatives anteriors a la Constitució. Cadascun d'ells, com a acte discrecional, designa un dels cinc membres del Consell Superior de la Justícia (art. 46.1.c i 89 CA)[39] i un dels quatre magistrats del Tribunal Constitucional (art. 46.1.d i 96 CA),[40] alhora que signen el decret de nomenament de la resta dels magistrats constitucionals.[41]

Als coprínceps també els correspon com a acte de lliure decisió l'exercici conjunt de la prerrogativa de gràcia (art. 46.1.a CA). Tradicionalment, la concessió d'un indult s'ha decretat amb motiu de la trobada dels dos cap d'Estat en sòl andorrà, coincidint amb la visita del copríncep Francès al Principat. L'últim decret d'aquestes característiques es va expedir el 18 d'octubre de 2019,[42][43] acomplint un acord adoptat en la trobada entre SS.EE. Mons. Joan - Enric Vives i M. Emmanuel Macron a Casa de la Vall el dia 13 de setembre de 2019.[44]

Entre les disposicions discrecionals dels coprínceps també es troben el requeriment de dictamen previ d'inconstitucionalitat de les lleis (art. 46.1.e CA), el requeriment del dictamen sobre la inconstitucionalitat dels tractats internacionals prèviament a la seva ratificació (art. 45.1.f. CA), la interposició de conflicte davant del Tribunal Constitucional per raó d'afectació de les seves funcions institucionals (art. 46.1.g CA) i l'atorgament de l'acord per a l'adopció d'un text d'un tractat internacional abans de la seva aprovació en seu parlamentària (art. 46.1.h CA). Cal destacar que totes les atribucions dels coprínceps establertes en els articles 45 i 46 de la Constitució han de ser exercides personalment pels cap d'Estat, llevat les anteriorment mencionades que es poden realitzar per delegació expressa (art 46.2 CA).

En darrera instància, cal mencionar el que disposa el Títol IX de la norma fonamental, corresponent a la seva modificació. La iniciativa de reforma de la Constitució correspondrà als coprínceps conjuntament o a una tercera part dels membres del Consell General (art. 105 CA). Superats els tràmits de reforma,[45] els coprínceps sancionaran el nou text constitucional per a la seva promulgació i entrada en vigor (art. 107 CA).

Per al correcte desenvolupament de les seves funcions constitucionals i institucionals com a cap d'Estat, els coprínceps tenen la potestat de crear i estructurar els serveis que considerin necessaris, nomenar els seus titulars i acreditar-los a tots els efectes (art. 46.1.b. CA).[46][47] En concret, el S.E. Mons. Joan Martí Alanis, copríncep Episcopal entre 1970 i 2003, va reestructurar els seus serveis per Decret de 31 de juliol de 1993.[48] Aquest defineix els serveis com l'organisme del qual el mateix copríncep se serveix per a la realització de les seves funcions de cap d'Estat. Estan constituïts pel representant personal, que exerceix en virtut de delegació permanent tots els poders del copríncep, llevat els que la Constitució els reservi expressament per a l'exercici personal; el secretari general, que presta el seu suport administratiu a les autoritats i al Consell de la Mitra, sobretot amb els mitjans de comunicació; i el Consell de la Mitra, òrgan consultiu en tots aquells assumptes que el copríncep o el seu representant sotmetin a la seva deliberació, format pel representant personal, el secretari general i les persones, fins a un màxim de 9, elegides pel copríncep per un termini de quatre anys.

La Constitució ja preveu el fet que els coprínceps tenen altres responsabilitats al Bisbat d'Urgell i a la República Francesa i no resideixen al Principat i els permet nomenar un representant personal a Andorra (art. 48 CA). Els poders conferits al copríncep per la Constitució que no estiguin estrictament reservats per al seu exercici personal poden ser delegats al representant. Així mateix, en el marc de la negociació dels tractats previstos a l'article 66.1 de la carta magna,[49] el representant personal és designat com a membre de la delegació andorrana que negociarà el tractat. Des del novembre del 2023 ençà, el representant del copríncep Episcopal és el M.I. Sr. Eduard Ibáñez Pulido[1] i el representant del copríncep Francès, el M.I. M. Patrick Strzoda (des de 2017).[50]

Finalment, esmentar que per al sosteniment econòmic de llurs serveis, el Pressupost General del Principat ha d'assignar una quantitat igual a cada copríncep, la qual poden disposar lliurement (art. 47 CA). Al llarg de tota l'etapa constitucional l'assignació econòmica als cap d'Estat ha sofert lleugeres modificacions. El Pressupost General corresponent a l'exercici de 2021 l'estableix en 707.499,60 €, el que suposa una quantitat de 353.749,80 € per a cada copríncep.[51]

Llista de coprínceps d'Andorra

[modifica]

A partir de Pere d'Urtx esdevenen bisbes i coprínceps d'Andorra. Per veure la llista completa de bisbes d'Urgell, vegeu la Llista de bisbes d'Urgell

Copríncep Episcopal Període Notes Copríncep Laic Període
8-9-1278

Pariatge signat per Pere el Gran i el papa Nicolau III amb l'objectiu d'acabar amb les lluites entre els bisbes de la Seu d'Urgell

i la Casa de Foix, on s'estableix el coprincipat i que suposa de facto la independència d'Andorra

Bisbes d'Urgell Comtes de Foix
Comtat de Foix Casal de Foix
Pere d'Urtx 1278-1293 Pel pareatge esdevé copríncep

Andorra se segrega del comtat d'Urgell

Roger Bernat III 1278-1302
Guillem de Montcada 1295-1308
Casa de Foix-Bearn Casa de Foix-Bearn
Gastó I 1302-1315
Ramon Trebailla 1308-1326
Gastó II 1315-1343
Arnau de Llordat 1326-1341
Pere de Narbona 1341-1348
Gastó III 1343-1391
Nicolau Capocci 1348-1351 Cardenal conegut com cardenal d'Urgell
Hug Desbac 1351-1361
Guillem Arnau de Patau 1361-1364
seu vacant 1364 - 1365
Pere de Lluna 1365-1370 D'origen aragonès posteriorment

antipapa Benet XIII (1394-1423)

Berenguer d'Erill i de Pallars 1371-1387
Galceran de Vilanova 1388-1396 Bisbe d'Urgell (1388 - 1415) i

copríncep en dos períodes

Mateu I 1391-1396
Primera annexió a la Corona d'Aragó

Andorra va estar annexada a la Corona d'Aragó el 1396 arran de la Invasió de Mateu I de Foix.[52]

Martí I l'Humà (1396)
Bisbes d'Urgell (restaurat) Comtes de Foix (restaurat)
Casa de Foix-Bearn Casal de Foix-Bearn (restaurat)
Galceran de Vilanova (restaurat) 1396-1415 Mateu I (restaurat) 1396-1398
Isabel I 1398-1413
Dinastia Grailly Dinastia Grailly
Joan I 1413-1436
Francesc de Tovia 1415-1436
Gastó IV 1436-1472
Arnau Roger de Pallars 1436-1461
Jaume de Cardona i de Gandia 1461-1466 Cardenal
Roderic de Borja i Escrivà 1467-1472
Pere de Cardona 1472-1512 Bisbe d'Urgell (1472 - 1515) i

copríncep en dos períodes

Reis de Navarra
Francesc I 1472-1483
Caterina I 1483-1512
Segona annexió a la Corona d'Aragó

Andorra va estar annexada a la Corona d'Aragó entre el 1512 i el 1513

Ferran el Catòlic (1512 - 1513)
Bisbes d'Urgell (restaurat) Reis de Navarra (restaurat)
Dinastia Grailly Dinastia Grailly (restaurat)
Pere de Cardona (restaurat) 1513-1515 Caterina I (restaurat) 1513-1517
Joan d'Espés o Despés i Sescomes 1515-1530
Dinastia Albret Dinastia Albret
Enric II 1517-1555
seu vacant 1530 - 1532
Pedro Jordán de Urríes 1532-1533
Francisco Jordán de Urríes 1534-1551
Joan Punyet 1551-1552 Bisbe de Cirene,

administrador apostòlic

Miquel Despuig i Vacarte 1552-1556
Joana III 1555-1572
Juan Pérez García de Oliván 1556-1560 d'origen aragonès
Pere de Castellet i d'Icart 1561-1571
Joan Dimes Lloris 1571-1576 Dinastia Borbó Dinastia Borbó
Enric IV 1572-1610
seu vacant 1576 - 1578
Miquel Jeroni Morell 1578-1579
Hug Ambròs de Montcada 1579-1586
seu vacant 1586 - 1588
Andreu Capella 1588-1609
Bernat de Salbà i de Salbà 1609-1620 de Barcelona Lluís XIII 1610-1620
seu vacant 1620 - 1622
Luís Díez de Aux de Armendáriz 1622-1627 Reis de França
Lluís XIII 1620-1643
Antonio Pérez Maxo 1627-1632
seu vacant 1632 - 1634
Pau Duran 1634-1651 Partidari de la monarquia hispànica

durant la Guerra dels Segadors

Lluís XIV 1643-1715
Llorenç Barutell i Puigmarí 1651 - 1659 Durant l'ocupació francesa exercí de

bisbe d'Urgell (sense consagrar) i de

copríncep i d'ardiaca de la Cerdanya,

a proposta de Pèire de Marca

Juan Manuel de Espinosa 1660-1664 Arquebisbe de Tarragona (1664)
Melcior de Palau i Boscà 1664-1670
Pere de Copons i de Teixidor 1670-1681
seu vacant 1681 - 1682
Joan Desbach i Martorell 1682-1688
seu vacant 1688 - 1689
Oleguer de Montserrat i Rufet 1689-1694
seu vacant 1694 - 1695
Julián Cano Thebar 1695-1714
Simeó de Guinda i Apeztegui 1714-1737
Lluís XV 1715-1774
seu vacant Agost 1737

Maig 1738

Jordi Curado i Torreblanca 1738-1747
Sebastià d'Emparán i de Loyola 1747-1756
seu vacant 1756 - 1757
Francesc Josep Catalán de Ocón 1757-1762 de Torrox (Andalusia)
Francesc Fernández de Xátiva y Contreras 1763-1771 de Casas-Ibáñez, Regne de Castella
seu vacant 1771 - 1772
Joaquín de Santiyán y Valdivielso 1772-1779
Lluís XVI 1774-1792
seu vacant 1779 - 1780
Juan de García i Montenegro 1780-1783 de Lugo
Josep de Boltas i Vélez 1783-1795
Primera República Francesa

França renuncia al coprincipat.

1793-1806

seu vacant 1795 - 1797
Francesc Antoni de la Dueña y Cisneros 1797-1812 Bisbe d'Urgell (1797 - 1814) i

copríncep en dos períodes

Emperadors de França
Dinastia Bonaparte Dinastia Bonaparte
Napoleó I 1806-1814
Annexió del Principat d'Andorra al Departament del Segre dins l'Imperi Napoleònic
Napoleó Bonaparte (1812-1814)
— Pel Tractat de París és restaurat el Principat d'Andorra—
Francesc Antoni de la Dueña y Cisneros

(restaurat)

1814-1816 Reis de França (restaurat)
Dinastia Borbó (restaurat)
Lluís XVIII 1814-1815
Emperadors de França (restaurat)
Dinastia Bonaparte (restaurat)
Napoleó I (restaurat) 1815
seu vacant 1816 - 1817
Bernardo Francés y Caballero 1817-1824 Reis de França (restaurat)
Dinastia Borbó (restaurat)
Lluís XVIII (restaurat) 1817-1824
Isidoro Bonifacio López y Pulido 1824-1827 Carles X 1824-1830
Simó de Guardiola i Hortoneda 1827-1851
Dinastia Orléans
Lluís Felip I 1830-1848
Segona República Francesa
Lluís Napoleó Bonaparte 1848-1852
Emperadors de França (restaurat)
Dinastia Bonaparte (restaurat)
Napoleó III 1852-1870
seu vacant 1851 - 1853
Josep Caixal i Estradé 1853-1879
Tercera República Francesa
Adolphe Thiers 1871-1873
Patrice de Mac Mahon 1873-1879
Salvador Casañas i Pagès 1879-1901 Jules Grévy 1879-1887
Sadi Carnot 1887-1894
Jean Casimir-Perier 1894-1895
Félix Faure 1895-1899
Émile Loubet 1899-1906
Ramon Riu i Cabanes 1901
Toribio Martín Barranco 1902 Suplent i vicari apostòlic
Joan Josep Laguarda i Fenollera 1902-1906
seu vacant 1906 - 1907
Josep Pujargimzú Abril a Juny

de 1907

Suplent i vicari apostòlic Armand Fallières 1906-1913
Joan Baptista Benlloch i Vivó 1907-1919
Raymond Poincaré 1913-1920
Jaume Viladrich i Gaspar 1919-1920 Suplent i vicari apostòlic
Justí Guitart i Vilardebò 1920-1934 Paul Deschanel 1920
Alexandre Millerand 1920-1924
Gaston Doumergue 1924-1931
Paul Doumer 1931-1932
Albert Lebrun 1932-1934
Regne d'Andorra Regne d'Andorra

El Consell General de les Valls d'Andorra declarà Borís I d'Andorra primer rei d'Andorra el 8 de juliol de 1934, tot i que el seu regnat va durar només 13 dies en ser arrestat per la Guàrdia Civil el 21 de juliol de 1934 a petició del Bisbe d'Urgell per usurpació d'autoritat.[53]

Bisbes d'Urgell Tercera República Francesa
Albert Lebrun 1934-1940
Justí Guitart i Vilardebò 1934-1940
Ricard Fornesa i Puigdemasa 1940-1943 Suplent i vicari apostòlic Règim de Vichy
Philippe Pétain 1940-1944
Ramon Iglesias i Navarri 1943-1969
Govern provisional de França
Charles de Gaulle 1944-1946
Félix Gouin 1946
Georges Bidault 1946-1947
Quarta República Francesa
Vincent Auriol 1947-1954
René Coty 1954-1959
Cinquena República Francesa
Charles de Gaulle 1959-1969
Ramon Malla Call 1969-1971 Bisbe de Lleida (1968-1999)

Suplent i administrador apostòlic

Georges Pompidou 1969-1974
Joan Martí Alanis 1971-2003 Arquebisbe "ad personam"
Valéry Giscard d'Estaing 1974-1981
François Mitterrand 1981-1995
Jacques Chirac 1995-2007
Joan Enric Vives Sicília 2003 -

al càrrec

Arquebisbe d'Urgell “ad personam”

des de 2009

Nicolas Sarkozy 2007-2012
François Hollande 2012-2017
Emmanuel Macron 2017

Notes

[modifica]
  1. ↑ Els tractats de pareatge són molt coneguts a la França medieval. Quasi sempre eren signats per una part laica i una eclesiàstica, i representaren, al sud de França, un mecanisme mitjançant el qual es va introduir la monarquia dels Capet dins els àmbits de l'Església.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Eduard Ibáñez jura el càrrec de representant del Copríncep». Diari d'Andorra, 28-11-2023 [Consulta: 28 novembre 2023].
  2. ↑ Constitució del Principat d'Andorra (BOPA núm. 24, de 4 de maig de 1993)..
  3. ↑ Cànon 377 § 1 del Codi de Dret Canònic: El Summe Pontífex nomena lliurement als Bisbes, o confirma als quals han estat legítimament elegits.
  4. ↑ Primera part, del Bisbe d'Urgell, de l'Acord entre el Principat d'Andorra i la Santa Seu, de 15 de maig de 2008 (BOPA núm. 47, d'11 de juny de 2008): "D'acord amb la tradició del Principat d'Andorra i la seva Constitució, el Bisbe d'Urgell és Copríncep del Principat d'Andorra. El nomenament del Bisbe d'Urgell és de la competència exclusiva de la Santa Seu. Abans de nomenar-lo, la Santa Seu notificarà el nom del designat al Govern andorrà. L'anunci del nomenament es farà simultàniament al Vaticà i a Andorra la Vella."
  5. ↑ Acord entre el Principat d'Andorra i el Regne d'Espanya relatiu a l'estatut del copríncep Episcopal, de 6 de desembre de 1994 (BOPA núm. 72, de 14 de desembre de 1994)..
  6. ↑ Articles 6è i 7è de la Constitució Francesa: El President de la República serà elegit per un període de cinc anys per sufragi universal directe. [...] serà elegit per majoria absoluta de vots emesos. Si no s'obté aquesta majoria en primera volta, es procedirà, el catorzè dia següent, a una segona volta. Només podran presentar-se a aquesta els dos candidats que hagin obtingut la major suma de vots en la primera volta, després de la retirada si és el cas de candidats més afavorits.
  7. ↑ «Anunci del nomenament de S.E. Mons. Joan Enric Vives com a Bisbe d'Urgell.». [Consulta: 4 agost 2017].
  8. ↑ Diari de sessions del Consell General: http://www.consellgeneral.ad/ca/arxiu/diari-oficial-del-consell-general-1/any-2013/dcg-11-2003. El copríncep Episcopal va emprar la següent formula: "Jo, Joan Enric Vives i Sicília, bisbe d'Urgell per la gràcia de Déu i de la Seu Apostòlica, juro exercir les funcions de copríncep d'Andorra d'acord amb la Constitució del Principat. Que Déu m'hi ajudi!".
  9. ↑ «Decisió 2017-171 del Consell Constitucional, del 10 de maig, de proclamació dels resultats de l'elecció a la Presidència de la República Francesa.». Arxivat de l'original el 2017-08-04. [Consulta: 4 agost 2017].
  10. ↑ Diari de sessions del Consell General: http://www.consellgeneral.ad/ca/arxiu/diari-oficial-del-consell-general-1/any-2017/dcg-13-2017. El copríncep Francés va emprar la següent formula: "Monsieur les Syndic Général, par le présent message lu par mon représentant personnel devant le Conseil Général, je promets solennellement devant vous d'exercer les fonctions de coprince d'Andorre conformément à la Constitution de la Principauté".
  11. ↑ «Vídeo de la sessió del Consell General de 15 de juny de 2017.». [Consulta: 28 juliol 2017].
  12. ↑ Aquests són la convocatòria d'eleccions generals, la convocatòria de referèndum, el nomenament del Cap de Govern, la dissolució del Consell General, l'acreditació de representants diplomàtics, el nomenament de les institucions de l'Estat, la sanció i promulgació de les lleis, el consentiment de l'estat per obligar-se internacionalment i altres actes que expressament els atribueix la Constitució.
  13. ↑ «el copríncep Episcopal representa Andorra a les celebracions del 150è aniversari de la unificació d'Itàlia». Arxivat de l'original el 2017-09-16. [Consulta: 2 gener 2017].
  14. ↑ Font: https://bisbaturgell.org/index.php/ca/mitjans-de-comunicacio/noticies-bisbat-urgell/noticies-2013/5596-el-bisbe-coprincep-assisteix-a-linici-del-pontificat-del-papa-francesc-amb-una-delegacio-oficial-sp-2085745755 Arxivat 2021-01-29 a Wayback Machine.
  15. ↑ «Recepció del copríncep Episcopal al president de la República Portuguesa.». Arxivat de l'original el 2020-09-24. [Consulta: 16 setembre 2017].
  16. ↑ «Els prínceps hereus de Liechtenstein, Alois i Sofia, es van reunir amb el copríncep Episcopal.». [Consulta: 2 gener 2017].
  17. ↑ «El copríncep Episcopal presideix el sopar en honor del secretari general de l'ONU en la seva visita a Andorra.». Arxivat de l'original el 2017-09-16. [Consulta: 2 gener 2017].
  18. ↑ La fórmula de manifestació del consentiment de l'Estat per a obligar-se internacionalment que s'afegeix a l'inici i al final del text dels tractats aprovats és: "Atès que el Consell General en la seva sessió del dia [dia] ha aprovat el següent [títol del tractat]. [Text del tractat]. Nosaltres els coprínceps manifestem el consentiment de l'Estat per obligar a través d'ell, n'ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, i autoritzem que a partir d'aquell moment es pugui lliurar l'instrument de ratificació corresponent. [Signatura dels coprínceps]."
  19. ↑ Tractat de bon veïnatge, d'amistat i de cooperació entre el Principat d'Andorra, la República Francesa i el Regne d'Espanya, de 4 de novembre de 1993 (BOPA núm. 64, de 29 de novembre de 1993)..
  20. ↑ Instrument d'acceptació de les obligacions de la Carta de les Nacions Unides, de 4 de novembre de 1993 (BOPA núm. 64, de 29 de novembre de 1993)..
  21. ↑ Aquests són els relatius a la seguretat interior i a la defensa, al territori d'Andorra, els que versin sobre representació diplomàtica o funcions consulars i sobre cooperació judicial o penitenciària.
  22. ↑ «Inici de les negociacions de la UE amb Andorra, Mònaco i San Marino», 05-05-2015. [Consulta: 23 gener 2021].
  23. ↑ «Qui negocia?». [Consulta: 23 gener 2021].
  24. ↑ «Presentació de cartes credencials a S.E. el copríncep Episcopal del dia 7 de setembre de 2020.», 07-09-2020. Arxivat de l'original el 2020-09-25. [Consulta: 23 gener 2021].
  25. ↑ «Presentació de cartes credencials a S.E. el copríncep Francès del dia 5 d'octubre de 2020.», 05-10-2020. [Consulta: 23 gener 2021].
  26. ↑ «Recepció oferta per S.E. el copríncep Episcopal al cos diplomàtic el dia 6 de novembre de 2018.», 06-11-2018. Arxivat de l'original el 2020-09-19. [Consulta: 23 gener 2021].
  27. ↑ «Recepció oferta per S.E. el copríncep Francès al cos diplomàtic el dia 12 d'abril de 2019.», 12-04-2019. [Consulta: 23 gener 2021].
  28. ↑ La sanció representa la signatura de l'instrument legal amb el qual els caps d'Estat assenteixen la Llei. La promulgació consisteix a definir que la norma s'ha perfeccionat i ha de ser acatada. D'aquesta manera, s'autentifica la llei aprovada i es formalitza la seva incorporació de forma definitiva a l'ordenament jurídic.
  29. ↑ La fórmula de la sanció i promulgació que s'afegeix a l'inici i al final del text de les lleis aprovades és: "Atès que el Consell General en la seva sessió del dia [dia] ha aprovat la següent llei [títol de la llei]. [Text de la llei]. Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra. [Signatura dels coprínceps]."
  30. ↑ Aquests són la convocatòria d'eleccions generals, la convocatòria d'un referèndum, el nomenament del cap de Govern, la signatura del decret de dissolució del Consell General, l'acreditació de representants diplomàtics, el nomenament corresponent dels titulars de les institucions de l'Estat, la sanció i promulgació de lleis i la manifestació del consentiment de l'Estat per a obligar-se per mitjà de tractats internacionals.
  31. ↑ Llei qualificada del matrimoni, de 30 de junt de 1995 (BOPA núm. 42, de 2 d'agost de 1995)..
  32. ↑ Després de cada renovació de l'òrgan legislatiu, en la primera sessió, que se celebrarà en el termini de vuit dies després de la sessió constitutiva, es procedeix a l'elecció del cap de Govern. Els candidats han de ser presentats per una cinquena part dels membres del Consell General. Els candidats han de presentar el seu programa i resultarà elegit aquell que, després d'un debat, en una primera votació pública i oral obtingui la majoria absoluta. En el cas que fos necessària una segona votació, tan sols poden presentar-se els dos candidats que hagin obtingut els millors resultats en la primera votació. Serà proclamat com a cap de Govern el candidat que obtingui més vots. El síndic general comunicarà als coprínceps el resultat de la votació perquè el nomenin, i en contrasignarà el decret (art. 68 CA).
  33. ↑ «Visita del cap de Govern i de la síndica general al copríncep Episcopal el dia 8 de juliol de 2020.», 08-07-2020. Arxivat de l'original el 2020-08-05. [Consulta: 23 gener 2021].
  34. ↑ «Visita del cap de Govern i de la síndica general al copríncep Francès el dia 18 de juny de 2019.», 18-06-2019. [Consulta: 23 gener 2021].
  35. ↑ «El copríncep Episcopal s'entrevista amb els presidents dels grups parlamentaris del Consell General.», 28-05-2020. [Consulta: 23 gener 2021].[Enllaç no actiu]
  36. ↑ «Visita institucional del nou Govern d'Andorra al copríncep Episcopal.», 24-05-2019. Arxivat de l'original el 2020-09-19. [Consulta: 23 gener 2021].
  37. ↑ «Recepció del copríncep Episcopal als cònsols majors i menors de les set Parròquies.», 21-01-2020. Arxivat de l'original el 2020-06-18. [Consulta: 23 gener 2021].
  38. ↑ «Visita del raonador del ciutadà al copríncep Episcopal.», 15-11-2019. Arxivat de l'original el 2020-09-20. [Consulta: 23 gener 2021].
  39. ↑ El Consell Superior de la Justícia com a òrgan de representació, govern i administració de l'organització judicial, vetlla per la independència i el bon funcionament de la Justícia. El Consell Superior de la Justícia es compon de cinc membres designats entre andorrans majors de vint-i-cinc anys i coneixedors de l'Administració de Justícia, un per cada copríncep, un pel síndic general, un pel cap de govern i un pels magistrats i batlles (art. 89 CA).
  40. ↑ El Tribunal Constitucional és l'intèrpret suprem de la Constitució (art. 95 CA). Es compon de quatre Magistrats constitucionals, designats entre persones de reconeguda experiència jurídica o institucional, un per cadascun dels coprínceps i dos pel Consell General (art. 96 CA).
  41. ↑ Article 10.4 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, de 3 de setembre de 1993 (BOPA núm. 51, de 28 de setembre de 1993): "El nomenament dels magistrats constitucionals s'efectua pels coprínceps i es publica en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra."
  42. ↑ Disposició de gràcia, de 18 d'octubre de 2019 (BOPA núm. 90, de 23 d'octubre de 2019)..
  43. ↑ Es va atorgar un indult de sis mesos per a les penes de presó, amb exclusió de qualsevol altra pena imposada o que pugui imposar-se pels tribunals penals andorrans, per raó de delictes o de contravencions penals comesos en data anterior al dia 13 de setembre de 2019 (art. 1 de la Disposició de gràcia, de 18 d'octubre de 2019, BOPA núm. 90, de 23 d'octubre de 2019).
  44. ↑ «Visita del copríncep Emmanuel Macron a Andorra i trobada dels dos coprínceps a Casa de la Vall.», 13-09-2019. [Consulta: 23 gener 2021].[Enllaç no actiu]
  45. ↑ La reforma de la Constitució requerirà l'aprovació del Consell General per una majoria de dues terceres parts dels seus membres. Immediatament després la proposta serà sotmesa a referèndum de ratificació (art. 106 CA).
  46. ↑ «Serveis de S.E. el copríncep Episcopal». Arxivat de l'original el 2017-07-18. [Consulta: 2 gener 2017].
  47. ↑ «Serveis de S.E. el copríncep Francès». [Consulta: 2 gener 2017].
  48. ↑ Decret de 31 de juliol de 1993 relatiu a la reestructuració dels serveis del copríncep Episcopal (BOPA núm. 40, d'11 d'agost de 1993)..
  49. ↑ Aquests són els que afectin les relacions amb els Estats veïns quan versin sobre la seguretat interior i a la defensa, al territori d'Andorra i sobre representació diplomàtica o funcions consulars, sobre cooperació judicial o penitenciària.
  50. ↑ Decret de nominació del Sr. Patrick Strzoda com a representant personal del copríncep Francès, de 15 de maig de 2017 (BOPA núm. 35, de 31 de maig de 2017)..
  51. ↑ Llei 18/2020, del 17 de desembre, del pressupost per a l'exercici del 2021 (BOPA núm. 2, de 7 de gener de 2021)..
  52. ↑ El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta: XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó. Edicions Universitat Barcelona, 2003, p. 304. ISBN 8447527417. 
  53. ↑ «El rei Borís I d'Andorra: un visionari o un esperpent?». [Consulta: 24 octubre 2020].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Copríncep d'Andorra
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Copríncep_d%27Andorra&oldid=33652780»