Llista de missions diplomàtiques dels Estats Units

Ambaixada dels EUA a San José (Costa Rica)

Aquesta és una llista de les missions diplomàtiques dels EUA.

Història

El Marroc, el desembre de 1777, es va convertir en la primera nació a reconèixer els Estats Units i junts mantenen el tractat més llarg i ininterromput dels Estats Units.^[1]

Benjamin Franklin va establir la primera missió d'ultramar dels Estats Units a París el 1779. El 19 d'abril de 1782, John Adams va ser rebut pels Estats generals dels Països Baixos, i la República holandesa es va convertir en el tercer país, després del Marroc i França, que va reconèixer els Estats Units com a govern independent. Adams es va convertir llavors en el primer Ambaixador dels Estats Units als Països Baixos.^[2]^[3]^[4]^[5] i la casa que havia comprat a Fluwelen Burgwal 18 a La Haia, es va convertir en la primera ambaixada nord-americana del món.^[6]

En el període següent a la Revolució Americana, George Washington va enviar diversos consellers propers als tribunals de potencials europeus per obtenir el reconeixement de la independència dels Estats Units amb resultats mixtos, inclòs Thomas Jefferson, John Adams, Francis Dana i John Jay.^[7] Bona part dels primers cinquanta anys del Departament d'Estat es va referir a la negociació amb les potències imperials europees sobre la integritat territorial de les fronteres dels Estats Units, tal com es coneix avui. El primer consolat d'ultramar dels incipients Estats Units va ser fundat el 1790 a Liverpool, Anglaterra, per James Maury Jr., que va ser nomenat per Washington. Maury va ocupar el càrrec de 1790 a 1829. En aquell moment, Liverpool era el principal port de Gran Bretanya per al comerç transatlàntic i, per tant, de gran importància econòmica per a les antigues Tretze Colònies.

La primera propietat estrangera propietat dels Estats Units i la més llarga que posseeixen contínuament als Estats Units és la Legació Americana a Tànger, que va ser un regal del Sultà del Marroc el 1821. En general durant el segle xix, les activitats diplomàtiques dels Estats Units es feien amb un pressupost mínim. Els Estats Units no tenien cap propietat a l'estranger i no proporcionaven residències oficials als seus enviats estrangers, els pagaven un salari mínim i els donaven el rang de ministres en lloc d'ambaixadors que representaven les grans potències, posició que els Estats Units només assoliren cap a finals de segle.^[8]

A la segona meitat del segle xix, el Departament d'Estat es va preocupar d'expandir els llaços comercials a Àsia, establir Libèria, frustrar el reconeixement diplomàtic dels Confederació i garantir la seva presència a Amèrica del Nord. La Confederació tenia missions diplomàtiques al Regne Unit, França, Bèlgica, els Estats Papal, Rússia, Mèxic i Espanya, i missions consulars a Irlanda, Canadà, Cuba, Itàlia, Bermudes i Nassau i New Providence .^[9]

Atés el predomini dels Estats Units al món durant el segle XX el departament d'estat bastí una xarxa d'ambaixades i altres missions diplomàtiques per tal d'establir relacions bilaterals i multilaterals a nivell internacional.^[10]Aquesta nova etapa comença amb la creació l'any 1926 de la comissió del Departament d'Estat dels Estats Units (Ministeri d'afers exteriors) d'edificis consolars i diplomàtics.^[8]

Llista

Les esmentades a baix són totes les ambaixades i altres serveis i cossos diplomàtics que els EUA tenen dispersos arreu del món. Els EUA ha dividit alguns consolats i ha creat les "American Presence Post" (oficines del consolat molt petites, generalment a càrrec d'un únic representant) atesa la necessitat de crear una entitat que garanteixi únicament serveis consolars.