Llista de persones relacionades amb la Revolució Francesa
Aparença
En aquesta llista, s'hi inclouen persones relacionades amb la Revolució Francesa tant si van simpatitzar-hi com si hi van estar en contra. Algunes persones d'aquesta llista no eren pas franceses.
Contingut: | Inici - 0–9 A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z |
---|
Nom | Notes |
---|---|
Carles, comte d'Artois | Germà petit de Lluís XVI i un dels primers emigrats. |
Charles Augereau, duc de Castiglione | Oficial de l'exèrcit durant la Revolució i l'Imperi; després, fou general i Mariscal de França. |
François-Noël Babeuf | Proto-socialista, guillotinat el 1797 a conseqüència de la Conjura dels Iguals. |
Madame du Barry | Amant de Lluís XV i víctima del Règim del Terror |
Jean Sylvain Bailly | President del Tercer Estat que pronuncià el Jurament del jeu de paume; nomenat alcalde de París després de la Presa de la Bastilla; guillotinat durant el Règim del Terror. |
Barras | Primer fou Montagnard, i després termidorià; al final fou el dirigent executiu del Directori. |
Antoine Barnave | Monàrquic constitucional i Feuillant. |
François-Marie, marquis de Barthélemy | Fou breument membre del Directori; desterrat a la Guaiana Francesa; va tornar a França l'Imperi; |
Jean-Baptiste Bernadotte | General, Ambaixador a Viena i Ministre de la Guerra; després, rei de Suècia i Noruega. |
Joséphine de Beauharnais | Emperadriu; muller de Napoleó. |
Louis Alexandre Berthier | General; cap de l'estat major de Napoleó. |
Jacques Nicolas Billaud-Varenne | Membre del Comitè de Salvació Pública; va sobreviure a la reacció termidoriana i després fou deportat a la Guaiana Francesa. |
Joan Bonaventura Birotteau | Diputat nord-català a la Convenció Nacional |
Josep Bonaparte | Germà gran de Napoleó, a qui va donar suport; posteriorment fou proclamat rei de Nàpols i, després, d'Espanya. |
Llucià Bonaparte | Germà petit de Napoleó; President de l'Assemblea durant el Directori; després va renyir amb Napoleó. |
Napoleó Bonaparte | General; va prendre el poder com a Primer Cònsol després del cop d'estat del 18 de brumari |
El duc d'Enghien | Príncep de Sang; fill del Duc de Borbó; segrestat i executat per Napoleó. |
Lluís Enric, duc de Borbó | Príncep de Sang, fill del príncep de Condé i pare del duc d'Enghien; emigrat. |
Louis de Breteuil | Monàrquic va ocupar durant poc temps el càrrec de Necker al govern reial. |
Brienne | Monàrquic; President del Consell Reial de Finances poc abans de la Revolució |
Jacques Pierre Brissot de Warville | Girondí; guillotinat. |
Guillaume Marie Anne Brune | Periodista polític; Jacobí; amic de Danton; nomenat general, i després Mariscal de França; assassinat pels monàrquics durant el Terror Blanc. |
Edmund Burke | Polític i filòsof anglès; autor el 1790 d'un llibre polèmic sobre la Revolució. |
Charles Alexandre de Calonne | Controlador general de finances des de 1783 fins 1787, el seu descobriment del penós estat de les finances franceses el 1786 va precipitar la crisi que va dur a l'esclat de la Revolució. |
Jean Jacques Régis de Cambacérès | Moderat; Segon Cònsol sota Bonaparte; un dels principials contribuïdors en la redacció del Codi de Napoleó. |
Pierre Joseph Cambon | Membre de l'Assemblea Legislativa i de la Convenció; va dirigir la política financera i col·laborà en la reacció termidoriana. |
Lazare Nicolas Marguerite Carnot | Matemàtic i físic; membre del Comitè de Salut Pública "Organitzador de la Victòria"; va posicionar-se contra Robespierre el 9 de Termidor; membre del Directori, en va ser expulsat arran del cop d'estat del 18 de fructidor. |
Jean François Carteaux | Pintor i general. L'estiu del 1793 dirigí l'anomenat l'Exèrcit de les Carmanyoles, encarregat d'esclafar el moviment contrarrevolucionari en Provença. Va vencer als monàrquics en Lo Pònt Sant Esperit i Cadenet. Entrà a Avinyó i Marsella i començà el Setge de Toló |
Jaume Josep Cassanyes | Polític, cirurgià i militar, diputat nord-català a la Convenció Nacional |
Lluís Felip, duc de Chartres | Fill gran de Felip Igualtat; el 1793, va desertar a Àustria amb Dumouriez. |
Pierre Gaspard Chaumette | Devot del Culte a la Raó; guillotinat juntament amb Jacques Hébert. |
André Chénier | Poeta; guillotinat. |
Étienne Clavière | Girondí; ministre de finances el 1792; mort a la presó el 1793. |
Anacharsis Cloots | Filòsof i escriptor; guillotinat. |
Jean Marie Collot d'Herbois | Actor; membre de la Comuna de París; Montagnard; membre del Comitè de Salut Pública; després de la reacció termidoriana fou deportat a la Guaiana Francesa, on va morir. |
El Príncep de Condé | Príncep de Sang; autor del Manifest de Brunswick. |
Condorcet | Filòsof i matemàtic; girondí; va morir a la presó. |
El Príncep de Conti | Príncep de Sang; emigrat durant els anys 1789-1790, però tornà a França; expulsat pel Directori, morí a l'exili |
Charlotte Corday | Assassinà Marat. |
Charles-Augustin de Coulomb | Científic, pioner del sistema mètric. |
Georges Couthon | Montagnard; Membre del Comitè de Salut Pública; guillotinat després de la reacció termidoriana. |
Danton | Escriptor; Jacobí, però no fou ni un Girondí ni Montagnard; membre del Comitè de Salut Pública guillotinat. |
Pierre Claude François Daunou | Historiador; vagament relacionat amb la facció dels girondins; va estar actiu tant sota el Directori com sota l'Imperi. |
Jacques Louis David | Pintor; Montagnard; membre del Comitè de Seguretat General; va sobreviure a la reacció termidoriana. |
Louis Charles Antoine Desaix | General; mort a la Batalla de Marengo (1800). |
Camille Desmoulins | Periodista; Montagnard; associat amb Danton; guillotinat. |
Denis Diderot | Filòsof il·lustrat; ateu; va influir en l'elaboració de la ideologia revolucionària. |
Jacques François Dugommier | General; diputat a la Convenció Nacional; destinat a Catalunya arran de la Guerra Gran. |
Charles François Dumouriez | General; ministre d'afers estrangers al govern girondí; va desertar a Àustria |
Grace Elliott | Cortesana escocesa; antiga amant de Felip Igualtat; va residir a París durant la Revolució. |
Fabre d'Églantine | Autor del Calendari republicà francès. |
Joseph Fesch | Cardenal; molt relacionat amb Napoleó. |
Antoine Quentin Fouquier-Tinville | Fiscal durant el Terror; guillotinat després |
Olympe de Gouges | Escriptora; defensora de la igualtat de gènere; guillotinada. |
Henri Grégoire | Capellà revolucionari; va donar suport a la Constitució Civil del Clero; proposà l'adopció de mesures per erradicar el català, l'occità, el bretó, el cors, l'alsacià i el basc i així imposar el francès a tot arreu de França. |
Josep Antoni Guiter | diputat nord-català a la Convenció Nacional
|
Jacques Hébert | Periodista, editor de Le Père Duchesne; guillotinat. |
Marie Jean Hérault | Membre del Comitè de Salut Pública; revisà la Constitució francesa de 1793, redactada per Condorcet; associat amb Danton; guillotinat. |
Lazare Hoche | Soldat que ascendí ràpidament a general durant els primers anys de la Revolució. |
Jean-Baptiste Jourdan | General; vencedor a les batalles de Wattignies i Fleurus. |
François Christophe Kellermann | Ascendit a general a l'inici de la Revolució; heroi de la Batalla de Valmy; Mariscal de França; administrador de l'exèrcit durant l'Imperi. |
Jean-Baptiste Kléber | General revolucionari; assassinat. |
Pierre Choderlos de Laclos | General de Napoleó; autor de Les Liaisons dangereuses |
La Fayette | General; Monàrquic constitucional. |
Maria Lluïsa, princesa de Lamballe | Amiga de Maria Antonieta i cunyada del duc d'Orleans; víctima de les Massacres del 2 de setembre. |
El Alexandre-Théodore, comte de Lameth | Dirigent Feuillant; formà "Triumvirat" amb Barnave i Duport; després, emigrà. |
Charles Malo François Lameth | Germà del comte de Lameth; Feuillant; emigrà. |
Jean Lannes | Soldat que anà ascendit fins a arribar a general; Mariscal de França; proper a Napoleó. |
Arnaud de Laporte | Alt funcionari del govern reial, va dirigir activitats contrarevolucionàries, segona víctima política de la guillotina. |
Antoine Lavoisier | Científic; pioner del sistema mètric; cobrador d'impostos; guillotinat. |
Charles Leclerc | General; proper a Napoleó; va servir a Haití. |
Francesc Xavier de Llucià | Diputat nord-català a l'Assemblea Legislativa |
Le Peletier | Antic noble; votà a favor de l'execució de Lluís XVI; assassinat. |
Jacques-Donatien Le Ray | Va promoure a França donar suport a la Revolució Americana. |
Jean-Baptiste Robert Lindet | Membre del Comitè de Salut Pública; s'oposà a la facció dels girondins. |
Lluís XVI | Rei de França (1774-1792); destronat; guillotinat. |
Lluís XVII | Fill de Lluís XVI, reconegut com a rei de França pels monàrquics després de l'execució del seu pare; mort a la presó del Temple el 1795 |
Guillaume-Chrétien de Malesherbes | Advocat de Lluís XVI durant el seu judici, tot i que no se'l coneixia pas com a monàrquic. |
Maria Antonieta | Reina de França com a muller de Lluís XVI; destronada, guillotinada |
Jean-Paul Marat | Periodista radical; Montagnard; assassinat per Charlotte Corday. |
François-Séverin Marceau | Soldat que participà en la Presa de la Bastilla; després general. |
André Masséna | General; triomfant a la Batalla de Zuric. |
Jean-Sifrein Maury | Cardenal; Arquebisbe de París; monàrquic. |
Philippe-Antoine Merlin ("Merlin de Douai") |
Membre del Directori; després Bonapartista. |
Mirabeau | Representant del Tercer Estat als Estats Generals de 1789, malgrat ser noble; va ser una figura política important durant la resta de la seva vida. |
Montesquieu | Pensador polític il·lustrat; va influir el pensament revolucionari |
Jean Victor Marie Moreau | General; victoriós a la Batalla de Hohenlinden. |
Joachim Murat | Destacat general de cavalleria; cunyat de Napoleó; proclamat rei de Nàpols. |
Jacques Necker | Monàrquic liberal; Director General de Finances la destitució del qual va precipitar la Presa de la Bastilla. |
Felip Igualtat | Primer Príncep de Sang; va donar suport a la Revolució; durant la República va adoptar el nom de Felip Igualtat; va votar a favor de l'execució de Lluís XVI; després fou guillotinat perquè se sospitava que conspirava per proclamar-se rei. |
Thomas Paine | Escriptor revolucionari americà; va establir-se a França durant la Revolució però aviat va caure en desgràcia; sota el Terror fou empresonat i condemnat a mort però va sobreviure. |
Jérôme Pétion de Villeneuve | Alcalde de París; membre del primer Comitè de Salut Pública; relacionat amb els girondins; va suïcidar-se durant el Terror. |
Pierre Phélippeaux | Montagnard; relacionat amb Danton. |
Pierre Samuel du Pont de Nemours | Monàrquic constitucional; President de l'Assemblea Nacional Constituent; després, s'exilià. |
Claude Antoine, comte Prieur-Duvernois ("Prieur de la Côte-d'Or") |
Enginyer; membre del Comitè de Salut Pública; relacionat amb Carnot; va posicionar-se contra Robespierre en la reacció termidoriana; fou membre del Consell dels Cinc-Cents durant el Directori. |
Pierre Louis Prieur ("Crieur de la Marne") |
Secretari de l'Assemblea Nacional Constituent; membre del Comitè de Salut Pública; exiliat durant la Restauració. |
Lluís, comte de Provença | Germà petit de Lluís XVI; emigrà el 1791; el 1795 es proclamà rei -Lluís XVIII- a la mort del seu nebot Lluís XVII però no accedí al tron fins 1814. |
Maximilien de Robespierre | Montagnard; membre del Comitè de Salut Pública; dirigent del Terror; guillotinat després de la reacció termidoriana. |
Jean-Marie Roland de la Platière | Girondí; ministre de l'interior el 1792; va suïcidar-se el 1793 després de la condemna de la seva esposa. |
Madame Roland (Manon-Jeanne Roland, de soltera Philpon) |
Muller de Jean Marie Roland; autora d'influents escrits escrits sota el nom del seu marit; guillotinada. |
Gilbert Romme | Evolucionà de Girondí a Montagnard; dissenyà el calendari republicà francès; condemnat després del retorn dels girondins al poder; va suïcidar-se abans de l'execució. |
Jean-Jacques Rousseau | Filòsof il·lustrat; influí en el pensament revolucionari. |
Jacques Roux | Hébertista líder de la facció dels Enragés; membre de la Comuna de París; detingut durant el Terror; va suïcidar-se abans del judici. |
Marquès de Sade | Filòsof i autor de relats eròtics; empresonat sota acusacions de sodomia i enverinament; alliberat el 1790; membre de la Convenció Nacional; va salvar-se de ser executat durant el Terror. |
Jean Bon Saint-André | Montagnard; Membre del Comitè de Salut Pública; després esdevingué oficial de la marina i administrador. |
Saint-Just | Membre del Comitè de Salut Pública; Montagnard; estretament relacionat amb Robespierre; figura destacada del Terror; guillotinat després de la reacció termidoriana. |
Joseph Sieyès | Malgrat ser clergue, participà en els Estats Generals com a representant del Tercer Estat; autor del pamflet Què és el Tercer Estat?; instigà el cop d'estat del 18 de brumari, però fou desplaçat per Bonaparte. |
Madame de Staël | Filla de Jacques Necker; escriptora i assagista; va adoptar una postura revolucionària moderada; va oposar-se a Napoleó. |
Jean Lambert Tallien | Montagnard; dirigent després de la reacció termidoriana |
Madame Tallien (Thérésa Tallien, de soltera Teresa Cabarrús) |
La seva influència moderadora en el seu marit Jean Lambert Tallien va salvar vides durant la reacció termidoriana, per això li donaren el sobrenom de Notre-Dame de Thermidor ("la Mare de Déu de Termidor"). |
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord ("Talleyrand") |
Clergue i diplomàtic; primer monàrquic, després revolucionari; fou un dels autors de la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà i de la Constitució Civil del Clergat; va sobreviure a la reacció termidoriana per esdevenir ministre d'afers estrangers sota el Directori, amb Napoleó i amb la Restauració Borbònica. |
Gui-Jean-Baptiste Target | Advocat i polític; diputat del Tercer Estat als Estats Generals; va sobreviure al el Terror i actuà com a polític durant el Directori. |
Pierre Victurnien Vergniaud | Dirigent girondí; guillotinat. |
Bertrand Barère de Vieuzac | Primer girondí, després Montagnard; membre del Comitè de Salut Pública; va presentar l'informe del 9 de termidor declarant proscrit Robespierre; després fou bonapartista. |
Voltaire (François-Marie Arouet) |
Filòsof il·lustrat que influí en el pensament revolucionari |
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Deulonder, Xavier. Els Borbó a la guillotina: la fi de la monarquia a França. Barcelona: Llibres de l'Índex:, 2018. ISBN 9788494812033.