Vés al contingut

Lluç de cua afuada neozelandès

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuLluç de cua afuada neozelandès
Macruronus novaezelandiae Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreGadiformes
FamíliaMerlucciidae
GènereMacruronus
EspècieMacruronus novaezelandiae Modifica el valor a Wikidata
Hector, 1871
Nomenclatura
Sinònims
  • Coryphaenoides novaezelandiae (Hector, 1871)
  • Coryphaenoides tasmaniae (Johnston, 1883)
  • Macruronus novaezealandiae (Hector, 1871)[1]

El lluç de cua afuada neozelandès o hoki (Macruronus novaezelandiae) és una espècie de peix teleosti pertanyent a la família dels merlúccids.[2]

Descripció

[modifica]
  • La femella pot arribar a fer 130 cm de llargària màxima i el mascle 120 (tot i que, normalment, en fa 80).
  • Cos molt allargat, comprimit i amb una cua cònica.
  • El dors és argentat amb una tonalitat porpra o blau-verd, el ventre platejat i les aletes més fosques.
  • 12-13 espines i 96-106 radis tous a l'aleta dorsal i 89-93 radis tous a l'anal.
  • 78-81 vèrtebres.
  • Les aletes dorsal i anal conflueixen amb l'aleta caudal.[3][4][5]

Reproducció

[modifica]

És ovípar i la posta és, si fa no fa, d'1 milió d'ous.[6][7]

Alimentació

[modifica]

Menja principalment mictòfids. A Nova Zelanda es nodreix de peixets, crustacis i calamars.[3][8][9]

Depredadors

[modifica]

A Austràlia és depredat per la rosada xilena (Genypterus blacodes), Cyttus traversi i Helicolenus percoides.[10]

Hàbitat

[modifica]

És un peix d'aigua marina i salabrosa, oceanòdrom, bentopelàgic i de clima subtropical (15°S-55°S, 111°E-173°W) que viu entre 0-1.000 m de fondària (normalment, entre 200 i 700).[3][11][12][13]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba al Pacífic sud-occidental: Nova Zelanda[14][15][16][17][18][19][20][21][22][23] i el sud d'Austràlia.[24][25][26][27][28][29][30][31][3][32]

Ús comercial

[modifica]

Les captures totals d'aquesta espècie a nivell mundial ascendeixen a més de 300.000 tones per any, les quals són principalment exportades als Estats Units, el Japó, Europa i el Canadà. És venut fresc i congelat per a ésser cuinat al vapor, fregit o enfornat al microones o al forn.[33][34]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 25 anys.[6][3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 FishBase (anglès)
  4. ↑ Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990. FAO Species Catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p.
  5. ↑ Bruce, B.D., 1998. Macruronidae: southern hakes. P. 87-91. A: F.J. Neira, A.G. Miskiewicz i T. Trnski (eds.). Larvae of temperate Australian fishes: laboratory guide for larval fish identification. University of Western Australia Press. 474 p.
  6. ↑ 6,0 6,1 Kailola, P.J., M.J. Williams, P.C. Stewart, R.E. Reichelt, A. McNee i C. Grieve, 1993. Australian fisheries resources. Bureau of Resource Sciences, Canberra, Austràlia. 422 p.
  7. ↑ Bruce, B.D., 1988. Larval development of blue grenadier, Macruronus novaezelandiae (Hector), in Tasmanian waters. Fish. Bull. 86:119-128.
  8. ↑ Bulman, C.M. i S.J.M. Blaber, 1986. Feeding ecology of Macruronus novaezelandiae (Hector) (Teleostei: Merlucciidae) in south-eastern Australia. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 37:621-639.
  9. ↑ Murdoch, R.C., 1990. Diet of hoki larvae (Macruronus novaezelandiae) off Westland, New Zealand. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 24(4):519-527.
  10. ↑ FishBase (anglès)
  11. ↑ Smith, A.D.M., 1994. Blue grenadier, Macruronus novaezelandiae. P. 137-148. A: R.D.J. Tilzey (ed.). The South East Fishery: a scientific review with particular reference to quota management. Bureau of Resource Sciences, Australian Government Print Service, Canberra. 360 p.
  12. ↑ May, J.L. i J.G.H. Maxwell, 1986. Trawl fish from temperate waters of Australia. CSIRO Division of Fisheries Research, Tasmània. 492 p.
  13. ↑ Lloris, D., J. Matallanas i P. Oliver, 2005. Hakes of the world (Family Merlucciidae). An annotated and illustrated catalogue of hake species known to date. FAO Species Catalogue for Fishery Purposes. Núm. 2. Roma, FAO, 2005. 57p.
  14. ↑ Vlieg, P., 1984. Proximate analysis of 10 commercial New Zealand fish species. N.Z. J. Sci. 27:99-104.
  15. ↑ Sulivan, K.J. i P.L. Cordue, 1994. A review of the 1991-1992 hoki fishery and assessment of hoki stocks for 1993. N.Z. Fish. Assess. Res. Doc. 94/2. 42 p.
  16. ↑ Roberts, C.D., 1991. Fishes of the Chatham Islands, New Zealand: a trawl survey and summary of the ichthyofauna. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 25(1):1-19.
  17. ↑ Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series Núm. 19. xiv+279 p.
  18. ↑ Kuo, C.-L. i S. Tanaka, 1984. Time of ring formation of otolith and growth curve of hoki Macruronus novaezelandiae (Hector) in waters around New Zealand. Bull. Japan. Soc. Sci. Fish. 50(10):1627-1633.
  19. ↑ Horn, P.L i K.J. Sullivan, 1996. Validated aging methodology using otoliths, and growth parameters for hoki (Macruronus novaezelandiae) in New Zealand waters. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 30:161-174.
  20. ↑ Clark, M.R., 1985. The food and feeding of seven fish species from the Campbell Plateau, New Zealand. N. Z. J. Mar. Freshwat. Res. 19(3):339-363.
  21. ↑ Clark, M.R., 1985. Feeding relationships of seven fish species from the Campbell Plateau, New Zealand. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 19(3):365-374.
  22. ↑ Beentjes, P., B. Bull, R.J. Hurst i N.W. Bagley, 2002. Demersal fish assemblages along the continental shelf and upper slope of the east coast of the South Island, New Zealand. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 36:197-223.
  23. ↑ Armitage, R.O., D.A. Payne, G.J. Lockley, H.M. Currie, R.L. Colban, B.G. Lamb i L.J. Paul (eds.), 1994. Guide book to New Zealand commercial fish species. Edició revisada. New Zealand Fishing Industry Board, Wellington, Nova Zelanda, 216 p.
  24. ↑ Thresher, R.E., B.D. Bruce, D.M. Furlani i J.S. Gunn, 1988. Distribution, advection and growth of larvae of the southern temperate gadoid, Macruronus novaezelandiae (Teleostei: Merlucciidae), in Australian coastal waters. Fish. Bull. 87:29-48.
  25. ↑ Paxton, J.R., D.F. Hoese, G.R. Allen i J.E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p.
  26. ↑ Newton, G. i N. Klaer, 1991. Deep-sea demersal fisheries resources of the Great Australian Bight: a multivessel survey. Bureau of Rural Resources Bulletin 10. 71 p.
  27. ↑ Last, P.R., E.O.G. Scott i F.H. Talbot, 1983. Fishes of Tasmania. Tasmanian Fisheries Development Authority. Hobart. 563 p.
  28. ↑ Kenchington, T.J. i O. Augustine, 1987. Age and growth of blue grenadier, Macruronus novaezelandiae (Hector), in south-eastern Australian waters. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 38(5):625-646.
  29. ↑ Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
  30. ↑ Gunn, J.S., B.D. Bruce, D.M. Furlani, R.E. Thresher i S.J.M. Blaber, 1989. Timing and location of spawning of blue grenadier, Macruronus novaezelandiae (Teleostei: Merlucciidae), in Australian coastal waters. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 40(1):97-112.
  31. ↑ Blaber, S.J.M. i C.M. Bulman, 1987. Diets of fishes of the upper continental slope of eastern Tasmania: content, calorific values, dietary overlap and trophic relationships. Mar. Biol. 95:345-356.
  32. ↑ Milton, D.A. i J.B. Shaklee, 1987. Biochemical genetics and population structure of blue grenadier, Macruronus novaezelandiae (Hector) (Pisces: Merluciidae), from Australian waters. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 38(6):727-742.
  33. ↑ Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p.
  34. ↑ World Aquaculture Arxivat 2006-05-21 a Wayback Machine. (anglès)

Bibliografia

[modifica]
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Berg, L.S., 1958. System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berlín.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Eschmeyer, William N., 1990: Catalog of the Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN 0-940228-23-8.
  • Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4. 
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Tilzey, R.D.J., M. Zann-Schuster, N.L. Klaer i M.J. Williams, 1990. The South East Trawl Fishery: biological synopses and catch distributions for seven major commercial fish species. Bureau of Rural Resources Bulletin 8. 80 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluç_de_cua_afuada_neozelandès&oldid=33481392»