Vés al contingut

Lluç argentat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lluç platejat)
Infotaula d'ésser viuLluç argentat
Merluccius bilinearis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN16466393 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreGadiformes
FamíliaMerlucciidae
GènereMerluccius
EspècieMerluccius bilinearis Modifica el valor a Wikidata
Mitchill, 1814
Nomenclatura
Sinònims
  • Stomodon bilinearis (Mitchill, 1814)[1]

El lluç argentat (Merluccius bilinearis) és una espècie de peix pertanyent a la família dels merlúccids.[2]

Descripció

[modifica]
  • El mascle pot arribar a fer 76 cm de llargària màxima (normalment, en fa 37) i la femella 65.
  • Assoleix un pes màxim de 2.300 g.
  • En general, és de color argentat: marronós al dors i blanquinós al ventre.
  • 1 espina i 47-54 radis tous a l'aleta dorsal i 37-41 radis tous a l'anal.
  • Cap gros.
  • Aletes pectorals llargues, les quals arriben a l'origen de l'aleta anal.[3][4]

Reproducció

[modifica]

Té lloc entre el juny i el juliol a les regions mesoatlàntiques,[5] entre el juliol i l'agost al golf de Maine i entre l'agost i el setembre a la plataforma de Nova Escòcia.[6][7][8][9][10][11][12]

Alimentació

[modifica]

Els exemplars de més de 40 cm es nodreixen de peixos (com ara, gàdids, arengs, etc.), mentre que els de mida inferior mengen crustacis (eufausiacis i pandàlids). La seua dieta també inclou mictòfids, Alosa pseudoharengus, verats, ammodítids, Stromateidae i calamars, entre d'altres. El canibalisme hi és freqüent.[13][14][15][16][17]

Depredadors

[modifica]

És depredat pel peix espasa (Xiphias gladius),[18] el tauró gris (Carcharhinus plumbeus)[19] i el solraig (Isurus oxyrinchus).[20]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí, demersal, oceanòdrom[21] i de clima temperat (55°N-24°N, 80°W-42°W) que viu entre 55 i 914 m de fondària.[14] Realitza migracions estacionals.[3][22]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a l'Atlàntic nord-occidental: des de les costes del Canadà i dels Estats Units fins a les Bahames. És més freqüent des del sud de Terranova fins a Carolina del Sud.[3][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37]

Ús comercial

[modifica]

Es comercialitza fresc (exportat als mercats europeus), fumat i congelat, i es menja fregit, rostit a la graella, fet al forn microones i enfornat.[22]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 12 anys.[38][3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 FishBase (anglès)
  4. ↑ Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990. FAO Species Catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p.
  5. ↑ Hardy, J.D. Jr., 1978. Development of fishes of Mid-Atlantic Bight. An atlas of egg, larval, and juvenile stages. Vol. 2. Anguillidae through Syngnathidae. U.S. Fish Wildl. Ser. Biol. Serv. Program FWS/OBS-78/12. 394 p.
  6. ↑ Lloris, D., J. Matallanas i P. Oliver, 2005. Hakes of the world (Family Merlucciidae). An annotated and illustrated catalogue of hake species known to date. FAO Species Catalogue for Fishery Purposes. Núm. 2. Roma, FAO, 2005. 57 p.
  7. ↑ Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966. 
  8. ↑ Colton, J.B. Jr. i R.R. Marak, 1969. Guide for identifying the common planktonic fish eggs and larvae of continental shelf waters, Cape Sable to Bloc Island. U.S. Bur. Commer. Fish. Biol. Lab. Ref. 69-9. 43 p.
  9. ↑ Mertz, G. i R.A. Myers, 1996. Influence of fecundity on recruitment variability of marine fish. Can. J. Fish. Aquat. Sci. 53:1618-1625.
  10. ↑ Myers, R.A., J. Bridson i N.J. Barrowman, 1995. Summary of worldwide spawner and recruitment data. Can. Tech. Rep. Fish. Aquat. Sci. 2024. 274 p.
  11. ↑ Pauly, D. i R.S.V. Pullin, 1988. Hatching time in spherical, pelagic, marine fish eggs in response to temperature and egg size. Environ. Biol. Fish. 22(4):261-271.
  12. ↑ Scotton, L.N., R.E. Smith, N.S. Smith, K.S. Price i D.P. de Sylva, 1973. Pictorial guide to fish larvae of Delaware Bay: with information and bibliographies useful for the study of fish larvae. Delaware Bay Report Series. Vol. 7. College of Marine Studies, University of Delaware. 205 p.
  13. ↑ Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988. Atlantic fishes of Canada. Can. Bull. Fish. Aquat. Sci. 219: 731 p.
  14. ↑ 14,0 14,1 Lloris, D., J. Matallanas i P. Oliver, 2005.
  15. ↑ Bowman, R.E., 1984. Food of silver hake, Merluccius bilinearis. Fish. Bull. 82(1):21-35.
  16. ↑ Bowman, R.E., C.E. Stillwell, W.L. Michaels i M.D. Grosslein, 2000. Food of northwest Atlantic fishes and two common species of squid. NOAA Tech. Memo. NMFS-NE 155, 138 p.
  17. ↑ Garrison, L.P. i J.S. Link, 2000. Diets of five hake species in the northeast United States continental shelf ecosystem. Mar. Ecol. Prog. Ser. 204:243-255.
  18. ↑ Scott, W.B. i S.N. Tibbo, 1968. Food and feeding habits of swordfish, Xiphias gladius, in the western north Atlantic. J. Fish. Res. Board Can. 25(5):903-919.
  19. ↑ Stillwell, C.E. i N.E. Kohler, 1993. Food habits of the sandbar shark Carcharhinus plumbeus off the U.S. northeast coast, with estimates of daily ration. Fish. Bull. 91:138-150.
  20. ↑ Stillwell, C.E. i N.E. Kohler, 1982. Food, feeding habits, and estimates of daily ration of the shortfin mako (Isurus oxyrinchus) in the Northwest Atlantic. Can. J. Fish. Aquat. Sci. 39(3):407-414.
  21. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  22. ↑ 22,0 22,1 Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p.
  23. ↑ Almeida, F.P., 1987. Status of the silver hake resource off the Northeast coast of the United States --1987. Woods Hole Lab. Ref. Doc. No. 87-03. 60 p.
  24. ↑ Andriyashev, A.P. i N.V. Chernova, 1995. Annotated list of fishlike vertebrates and fish of the arctic seas and adjacent waters. J. Ichthyol. 35(1):81-123.
  25. ↑ Fahay, M., 1983. Guide to the early stages of marine fishes occuring in the Western North Atlantic Ocean, Cape Hatteras to the Southern Scotian Shelf. J. Northwest Atl. Fish. Sci. 4:1-423.
  26. ↑ Fanning, L.P., D.E. Waldron i C. Bourbonnais, 1987. Scotian shelf silver hake population size in 1986. NAFO SCR Doc. 87/56:24 p.
  27. ↑ Helser, T.E., 1996. Growth of silver hake within the U.S. continental shelf ecoystem of the northwest Atlantic Ocean. J. Fish Biol. 48(6):1059-1073.
  28. ↑ Hesler, T.E., F.P. Almeida i D.E. Waldron, 1995. Biology and fisheries of north-west Atlantic hake (silver hake: M. bilinearis). P. 203-237. A: J. Alheit i T.J. Pitcher (eds.). Hake: Biology, fisheries and markets. Chapman & Hall, Londres, 478 p.
  29. ↑ Mari, A. i R. Domínguez, 1979. Distribución, edad y crecimiento de la merluza plateada (Merluccius bilinearis) en la plataforma de Nueva Escocia. Rev. Cub. Inv. Pesq. 4:78-106.
  30. ↑ Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  31. ↑ O'Brien, L., J. Burnett i R.K. Mayo, 1993. Maturation of nineteen species of finfish off the northeast coast of the United States, 1985-1990. NOAA Tech. Rep. NMFS 113, 66 p.
  32. ↑ Rachlin, J.W. i B.E. Warkentine, 1990. Reexamination of some population dynamics of the silver hake in the New York Bight. Northeastern Environ. Sci. 9(1/2):66-68.
  33. ↑ Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  34. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  35. ↑ Schaefer, R.H., 1960. Growth and feeding habits of the whiting or silver hake in the New York Bight. N.Y. Fish and Game Jour. 7:85-98.
  36. ↑ Vinogradov, V.I. i N.A. Kozachenko, 1989. To the methods of assessment of the anual food consumption for hake population on Georges Bank. P. 140-150. A: Podrazhanskaya, S.G., A.A. Neyman i M.I. Tarverdieva (Eds.). Diurnal rhythms and diets of commercial fishes of the World Ocean. Moscou, VNIRO.
  37. ↑ Waldron, D.E., M.A. Showell i G. Harrison, 1991. Status of the Scotian shelf silver hake (whiting) population in 1990. NAFO SCR Doc. 91/42:34 p.; NAFO SCR Doc. 92/50.
  38. ↑ Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990

Bibliografia

[modifica]
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Bykov, V.P., 1983. Marine fishes: chemical composition and processing properties. Amerind Publishing Co. Pvt. Ltd., Nova Delhi. 333 p.
  • Caddy, J. i O. Defeo, 1996. Fitting the exponential and logistic yield models with mortality rate: some explorations and new perspectives. Fish. Res. 25:39-62.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Gibbons, S., 1999. Collect fish on stamps. Stanley Gibbons Ltd., Londres i Ringwood. 418 p.
  • Hinegardner, R. i D.E. Rosen, 1972. Cellular DNA content and the evolution of teleostean fishes. Am. Nat. 106(951): 621-644.
  • IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  • Inada, T., 1981. Studies on the merlucciid fishes. Bull. Far Seas Fish. Res. Lab. (18):1-172.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Morse, W.W., D.L. Johnson, P.L. Berrien i S.J. Wilk, 1999. Silver hake, Merluccius bilinearis, life history and habitat characteristics. NOAA Tech. Memo. NMFS-NE-135, 42 p.
  • Pauly, D., 1989. Food consumption by tropical and temperate fish populations: some generalizations. J. Fish Biol. 35 (Suppl. A):11-20.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluç argentat
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluç_argentat&oldid=33481394»