Lodoletta
 Pòster de Lodoletta de 1917  | |
| Forma musical | òpera |
|---|---|
| Compositor | Pietro Mascagni |
| Llibretista | Giovacchino Forzano |
| Llengua original | italià |
| Basat en | en la novel·la Two Little Wooden Shoes de Marie Louise de la Ramée |
| Parts | tres |
| Estrena | |
| Estrena | 30 d'abril de 1917 |
| Escenari | Teatro Costanzi de Roma, |
| |
Lodoletta és un dramma lirico o òpera lírica en tres actes de Pietro Mascagni. El llibret és de Giovacchino Forzano, i està basat en la novel·la Two Little Wooden Shoes d'Ouida (pseudònim de Marie Louise de la Ramée).
Composició
[modifica]Una subhasta de la seva propietat, inclosos els drets musicals de Two Little Wooden Shoes, es va celebrar per satisfer els creditors locals quan Ouida va morir a Itàlia el 1908. Giacomo Puccini va intentar comprar-los, però va ser superat per un comerciant local. Posteriorment, el guanyador els va revendre a una editorial de música, que els va proporcionar a Mascagni perquè la desenvolupés en una òpera.[1]
Representacions
[modifica]Es va representar per primera vegada al Teatro Costanzi de Roma el 30 d'abril de 1917 amb Rosina Storchio en el paper principal. L'estrena nord-americana va ser el 12 de gener de 1918 al Metropolitan Opera de Nova York, amb Geraldine Farrar com a Lodoletta i Enrico Caruso com a Flammen.
Rols
[modifica]| Rol | Tipus de veu | Elenc de l'estrena, 30 abril 1917[2] Director: Pietro Mascagni |
|---|---|---|
| Lodoletta | soprano | Rosina Storchio |
| La pazza | contralto | Cleofe Braghini |
| Maud | soprano | Luigia Pieroni |
| La vanard | soprano | Ida De Filippis |
| Flammen | tenor | Giuseppe Campioni |
| Giannotto | baríton | Enrico Molinari |
| Franz | baritone | Leone Paci |
| Antonio | baix | Augusto Dadò |
| Una veu/un carter | tenor | Ettore Bonzi |
Argument
[modifica]L'òpera està ambientada el 1853 a Holanda i París.
Lodoletta, una òrfena neerlandesa, i Flammen, un artista, són amants, però ella el deixa quan ell li suggereix que haurien de viure junts. Després que ell es traslladi a París, ella canvia d'opinió i el segueix, arribant finalment a casa seva la nit de Cap d'Any, malalta i amb parracs. Veient una festa brillant a l'interior, s'adona que habiten en mons diferents i s'ensorra a la neu. Delirant, imagina que ell l'està besant i, en l'ària final, "Flammen perdonami", li demana perdó mentre mor d'esgotament.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Spike Hughes, album jacket notes for London 5202, Operatic Recital by Renata Tebaldi Volume 3, 12" mono LP.
- ↑ «List of cast members». italianopera.org. Arxivat de l'original el 2011-09-28. [Consulta: 17 març 2020].
Òperes de Pietro Mascagni | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||
