Guglielmo Ratcliff

*Guglielmo Ratcliff*
Forma musical	òpera
Compositor	Pietro Mascagni
Llibretista	Andrea Maffei
Llengua original	Italià
Basat en	Wilhelm Ratcliff de Heinrich Heine
Creació	1882-1895
Data de publicació	segle XIX
Gènere	Tragedia lirica
Parts	quatre
Personatges	Maria MacGregor: soprano; Margherita: mezzosoprano; Guglielmo Ratcliff: tenor; Comte Douglas: baríton; MacGregor: baix; Willie: soprano; Lesley: tenor; Dick: tenor; Taddie: tenor; Bell: baríton; Robin: baix; John: baix; Tom: baix; Un servent: tenor;
Estrena
Estrena	16 de febrer de 1895
Escenari	Teatro alla Scala de Milà,
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu	20 de gener de 1919 (estrena a Espanya)

Guglielmo Ratcliff és una òpera en quatre actes composta per Pietro Mascagni sobre un llibret italià d'Andrea Maffei, basat en el drama alemany Wilhelm Ratcliff (1822) de Heinrich Heine. S'estrenà al Teatro alla Scala de Milà el 16 de febrer de 1895.^[1]^[2]^[3]

Mascagni havia acabat de forma substancial la composició de Ratcliff abans de l'èxit de la seva primera òpera Cavalleria rusticana. Després de la composició i interpretació de dues òperes més (L'amico Fritz el 1891, I Rantzau el 1893), Ratcliff es va estrenar finalment el 1895 i ha estat reestrenada en diverses ocasions, l'última en un concert el 25 de novembre de 2003 a l'Alice Tully Hall de Nova York, dirigida per Alfredo Silipigni.^[4] Mascagni va escriure sovint que Ratcliff era la seva «millor òpera». No obstant això, no ha entrat en el repertori operístic estàndard, en part perquè el paper de tenor és un dels més exigents que mai s'hagin escrit. És especialment coneguda per l'Intermezzo de l'acte III, que ocupa un lloc destacat en la pel·lícula de Martin Scorsese Toro salvatge.^[5] L'obra de Heine també va ser utilitzada el 1869 com a base per a l'òpera de César Cui del mateix nom, i per l'òpera de 1914 Ratcliff de Volkmar Andreae.^[6]^[7]

Personatges

Paper	Tessitura	Estrena, 16 de febrer de 1895^[8] (Director: Pietro Mascagni)
Guglielmo Ratcliff	tenor	Giovanni Battista De Negri
Maria	soprano	Adelina Stehle
Comte Douglas, promés de Maria	baríton	Giuseppe Pacini
Margherita, institutriu de Maria	mezzosoprano	Della Rogers^[9]
MacGregor, un lord escocès, pare de Maria	baix	Giuseppe De Grazia
Lesley, amic de Ratcliff	tenor	Gaetano Matteo Mazzanti
Tom, un hostaler	baix	Giovanni Scarneo
Willie, fill jove de Tom	contralt	Arminda Parsi Pettinella
Robin, un lladre	baix	Raffaele Terzi
Dick, un lladre	tenor	Aristide Masiero
Bell, un lladre	baríton	G. Calvi
John, un lladre	baix	Giuseppe Rosci
Taddie, un lladre	tenor	Giovanni Francesco Fabbri
Un servent	tenor	A. Degani

Representacions

Al Gran Teatre del Liceu s'estrenà el 20 de gener de 1919, estrena que no va aconseguir omplir el teatre i que va mostrar la indiferència del públic que només va aplaudir al director Salvatore Messina que va dirigir l'orquestra sense partitura.^[1]

Als Estats Units no es va estrenar fins al 2003,^[10] en versió de concert, al Alice Tully Hall de Nova York, per un grup d'aventurers anomenats Teatro Grattacielo que s'ha especialitzat en la presentació d'òperes italianes.^[2]

Altres compositors

El compositor Emilio Pizzi (1861-1940), també va escriure una òpera amb el mateix nom, que fou estrenada a Bolonya el 1889 amb força èxit.^[11]^[12]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Fausto. «Crítica de l'estrena al Liceu» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 11 maig 2016].
↑ ^2,0 ^2,1 Davis, Peter G,. «Fantaisie Guest» (en anglès). New York Magazine. [Consulta: 12 maig 2016].
↑ «Dades de l'òpera» (en alemany). Operone. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 11 maig 2016].
↑ Davis (8 December 2003)
↑ Robynn Jeananne Stilwell, 2006, p. 21.
↑ Cummings, Robert. «Ressenya del disc» (en anglès). Allmusic. [Consulta: 16 maig 2016].
↑ Boosey & Hawkes
↑ Casaglia
↑ Estava prevista que cantés Renata Vidal, però es trobava malalta el dia de l'estrena. Vegeu Venturi.
↑ «Llista de representacions» (en anglès). mascagni.org. Arxivat de l'original el 25 de setembre 2008. [Consulta: 12 maig 2016].
↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1001. (ISBN 84-7291-226-4)
↑ * Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 45, pàg. 189. (ISBN 84-239-4545-6)

Bibliografia

Phil Powrie; Robynn Jeananne Stilwell Changing Tunes: The Use of Pre-existing Music in Film. Ashgate Publishing, Ltd., 2006. ISBN 978-0-7546-5137-6.
Boosey & Hawkes, Andreae, Volkmar, Ratcliff (1914)
Casaglia, Gherardo "16 Febbraio 1895", Almanacco Amadeus. Accessed 21 June 2009.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guglielmo Ratcliff

Guglielmo Ratcliff: Partitura lliure a l'IMSLP.

[Fausto-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Fausto. «Crítica de l'estrena al Liceu» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 11 maig 2016].

[Davis-2] 2,0 ^2,1 Davis, Peter G,. «Fantaisie Guest» (en anglès). New York Magazine. [Consulta: 12 maig 2016].

[Operone-3] «Dades de l'òpera» (en alemany). Operone. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 11 maig 2016].

[4] Davis (8 December 2003)

[FOOTNOTERobynn_Jeananne_Stilwell200621-5] Robynn Jeananne Stilwell, 2006, p. 21.

[Cummings-6] Cummings, Robert. «Ressenya del disc» (en anglès). Allmusic. [Consulta: 16 maig 2016].

[7] Boosey & Hawkes

[8] Casaglia

[9] Estava prevista que cantés Renata Vidal, però es trobava malalta el dia de l'estrena. Vegeu Venturi.

[mascagni.org-10] «Llista de representacions» (en anglès). mascagni.org. Arxivat de l'original el 25 de setembre 2008. [Consulta: 12 maig 2016].

[SARPE_vol._III-11] Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1001. (ISBN 84-7291-226-4)

[Enciclopèdia_Espasa,_vol._45-12] * Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 45, pàg. 189. (ISBN 84-239-4545-6)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]