Vés al contingut

Löllingita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lollingita)
Infotaula de mineralLöllingita

Cristalls de löllingita de Broken Hill, Nova Gal·les del Sud, Austràlia
Fórmula químicaFeAs₂
EpònimLölling (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.EB.15a
Nickel-Strunz 9a ed.2.EB.15a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/C.08 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.12.2.9 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Hàbit cristal·lícristalls prismàtics a piramidals, massiu
Estructura cristal·linaa = 5.16Å, b = 5.93Å, c = 3.05Å; Z = 2
Colorblanc argent
Maclesen {001}
Exfoliaciórara, imperfecta en {010} i {101}
Fracturadesigual
Duresa (Mohs)5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllagris fosca
Diafanitatopaca
Gravetat específica7,1 a 7,5
Densitat7,1 a 7,4
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolModifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La löllingita (sovint escrit lollingita) és un arsenur, un mineral que segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de la localitat de Lölling (Caríntia, Àustria), on va ser descoberta l'any 1845. Pertany i dona nom al grup de la löllingita.[2]

Característiques

[modifica]

La löllingita és un arsenur simple de ferro, per tant de la classe dels minerals sulfurs. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic formant cristalls prismàtics a piramidals, tot i que també s'hi pot trobar de manera massiva. Forma una sèrie de solució sòlida amb la safflorita (CoAs₂), en la qual la substitució gradual del ferro per cobalt va donant els diferents minerals de la sèrie. A més, tant la löllingita com la resta dels minerals d'aquesta sèrie és freqüent que portin com a impuresa considerables quantitats de níquel. Més rares vegades també pot tenir bismut.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la löllingita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaita, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaita, krutaita, laurita, penroseita, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiita, alloclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoita, clinosafflorita, nisbita, omeiita, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jolliffeita, krutovita, maslovita, michenerita, padmaita, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaita, milotaita, urvantsevita i rheniita.

Formació i jaciments

[modifica]

Apareix en jaciments de mitjana temperatura de formació associat amb altres sulfurs i ganga de calcita. També pot trobar-se en pegmatites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: skutterudita, bismut natiu, niquelina, siderita o calcita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines del Pla de Tor (Naut Aran).[3]

Varietats

[modifica]
  • La geyerita és una varietat que conté fins a un 6,73% de sofre, amb fórmula Fe(As,S)₂.[4]
  • La glaucopirita és una varietat que conté fins a un 6,44% de cobalt, amb fórmula (Fe,Co)As₂.[5]
  • La löllingita cobàltica és una varietat que conté cobalt, trobada a Santa Cruz, Califòrnia.[6]

Grup de la löllingita

[modifica]

El grup de la löllingita està format per tretze arsenurs amb diferents metalls.[2]

Espècie Fórmula
Al·loclasita Co1-xFexAsS
Anduoïta (Ru,Os)As₂
Clinosafflorita CoAs₂
Costibita CoSbS
Löllingita FeAs₂
Nisbita NiSb₂
Oenita CoSbAs
Espècie Fórmula
Omeiïta (Os,Ru)As₂
Paracostibita CoSbS
Pararammelsbergita NiAs₂
Rammelsbergita NiAs₂
Safflorita CoAs₂
Sense nom (Fe,Ni)SbAs

Referències

[modifica]
  1. «Löllingite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 octubre 2014].
  2. 2,0 2,1 «Löllingite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 octubre 2014].
  3. Garrido Rufaste, José Luis «Les mines del Plan de Tor, Naut Aran, Aran, Lleida, Catalunya. Estudi de l’arsenopirita de la mina "Adelina"». Mineralogistes de Catalunya, 14, 2, 2021, pàg. 3-36 [Consulta: 22 novembre 2023].
  4. «Geyerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 octubre 2014].
  5. «Glaucopyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 octubre 2014].
  6. «Cobaltian Löllingite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 octubre 2014].