Löllingita

Löllingita
Cristalls de löllingita de Broken Hill, Nova Gal·les del Sud, Austràlia
Fórmula química	FeAs₂
Epònim	Lölling (en)
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	02.EB.15a
Nickel-Strunz 9a ed.	2.EB.15a
Nickel-Strunz 8a ed.	II/C.08
Dana	2.12.2.9
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	cristalls prismàtics a piramidals, massiu
Estructura cristal·lina	a = 5.16Å, b = 5.93Å, c = 3.05Å; Z = 2
Color	blanc argent
Macles	en {001}
Exfoliació	rara, imperfecta en {010} i {101}
Fractura	desigual
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	gris fosca
Diafanitat	opaca
Gravetat específica	7,1 a 7,5
Densitat	7,1 a 7,4
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Lö
Referències

La löllingita (sovint escrit lollingita) és un arsenur, un mineral que segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de la localitat de Lölling (Caríntia, Àustria), on va ser descoberta l'any 1845. Pertany i dona nom al grup de la löllingita.

Característiques

La löllingita és un arsenur simple de ferro, per tant de la classe dels minerals sulfurs. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic formant cristalls prismàtics a piramidals, tot i que també s'hi pot trobar de manera massiva. Forma una sèrie de solució sòlida amb la safflorita (CoAs₂), en la qual la substitució gradual del ferro per cobalt va donant els diferents minerals de la sèrie. A més, tant la löllingita com la resta dels minerals d'aquesta sèrie és freqüent que portin com a impuresa considerables quantitats de níquel. Més rares vegades també pot tenir bismut.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la löllingita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaita, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaita, krutaita, laurita, penroseita, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiita, alloclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoita, clinosafflorita, nisbita, omeiita, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jolliffeita, krutovita, maslovita, michenerita, padmaita, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaita, milotaita, urvantsevita i rheniita.

Formació i jaciments

Apareix en jaciments de mitjana temperatura de formació associat amb altres sulfurs i ganga de calcita. També pot trobar-se en pegmatites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: skutterudita, bismut natiu, niquelina, siderita o calcita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines del Pla de Tor (Naut Aran).

Varietats

• La geyerita és una varietat que conté fins a un 6,73% de sofre, amb fórmula Fe(As,S)₂.
• La glaucopirita és una varietat que conté fins a un 6,44% de cobalt, amb fórmula (Fe,Co)As₂.
• La löllingita cobàltica és una varietat que conté cobalt, trobada a Santa Cruz, Califòrnia.

Grup de la löllingita

El grup de la löllingita està format per tretze arsenurs amb diferents metalls.

Espècie Fórmula Al·loclasita Co1-xFexAsS Anduoïta (Ru,Os)As₂ Clinosafflorita CoAs₂ Costibita CoSbS Löllingita FeAs₂ Nisbita NiSb₂ Oenita CoSbAs

Espècie Fórmula Omeiïta (Os,Ru)As₂ Paracostibita CoSbS Pararammelsbergita NiAs₂ Rammelsbergita NiAs₂ Safflorita CoAs₂ Sense nom (Fe,Ni)SbAs